Els fugitius nazis en la costa espanyola: la sèrie de Netflix ‘Jaguar’ rememora la fosca col·laboració franquista

La ruta de les rates eixia dels territoris ocupats pel III Reich, passava pel Vaticà, saltava a la costa espanyola i, en alguns casos, acabava a Sud-amèrica. Un nombre desconegut de criminals de guerra nazis es va assentar a Espanya durant el franquisme, i van ser acollits amb els braços oberts pel règim. Un grapat d’investigacions de periodistes i historiadors han fet llum sobre la presència de fugitius nazis de diverses nacionalitats –alemanys, croats o belgues– en la costa. La sèrie Jaguar de Netflix, protagonitzada per l’actriu Blanca Suárez, ha rescatat en una absurda trama de ficció les aventures d’Otto Skorzeny i del metge del camp de concentració de Mauthausen Aribert Heim (el Doctor Mort) a l’Espanya franquista. 

Un dels epicentres de la fugida dels criminals nazis, buscats per la naixent justícia internacional, va ser la localitat valenciana de Dénia. El cementeri del municipi turístic conserva les tombes d’uns quants nazis refugiats a l’Espanya franquista. A les Rotes, la zona als peus del parc natural del Montgó, una vil·la coneguda com la Casa dels Alemanys va acollir pròfugs amb la col·laboració d’aliats autòctons. Un rostidor amb forma de pou mantenia forjat el símbol de Thule (una esvàstica corbada), que representava la societat secreta fundada a Alemanya el 1919 per Karl Ernst Haushofer. 

“Era una casa de família falangista amb molt bona relació amb molts alemanys que hi havien arribat abans de la guerra i es va convertir en un punt de trobada on es rebia persones de pas cap a altres destinacions”, explica el periodista Joan Cantarero, autor de La huella de la bota. De los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha (Temas de hoy, 2010). “Allí s’atribueix la presència d’Aribert Heim”, afig l’escriptor, que ha investigat el rastre dels criminals de guerra nazis a la costa mediterrània. 

La vil·la es va obrir al públic el 1951 amb el nom de Casa Finita, propietat de la falangista Josefa Gallego. Hui dia, ja desapareguda l’esvàstica del jardí, acull l’Hotel Palau Verd. Prop de la vil·la, en el passeig de les Rotes estan els Bremer’s Bungalows, propietat del nazi Gerd Bremer. L’accés al recinte s’assembla, segons el periodista, a l’entrada al camp de concentració de Mauthausen. “A València i Alacant, amb les navilieres pel mig, va haver-hi molt de negoci per a aquests personatges”, afirma el periodista Joan Cantarero.

Després d’escriure la seua novel·la Lo que esconde tu nombre (Planeta, 2010), ambientada en els refugis nazis de les Rotes de Dénia, l’escriptora Clara Sánchez va rebre cartes intimidatòries de filonazis i familiars d’algun dels criminals esmentats en el llibre, que va obtindre el Premi Nadal. “Durant la II Guerra Mundial, la costa mediterrània era un territori en què operava tothom, com Casablanca sense Casablanca”, assenyala l’autor de La huella de la bota. “No és una història fàcil d’indagar, a mi em va costar molt, vaig tindre bons contactes que van obrir algunes portes”, afig la setmana en què s’ha estrenat la sèrie de Netflix. 

“No tenien internet, però tenien els seus contactes per a poder saber quina era la via de fuita”, conta Cantarero. José María Irujo, periodista d’El País, va aconseguir la llista dels espies nazis protegits pel franquisme a Espanya, tal com detalla en el seu llibre La lista negra (Aguilar, 2003). L’historiador Carlos Seidel també ha documentat la col·laboració del franquisme amb els seus antics aliats en España, refugio nazi (Temas de Hoy, 2005) i, més recentment, el professor de la Universitat de Wyoming David A. Messenger va publicar La caza de nazis en la España de Franco (Alianza, 2018). L’equip de caçadors de nazis del Centre Simon Wiesenthal va situar el Doctor Mort a la província d’Alacant en diferents períodes de temps. 

Gerd Bremer celebrava en gran el seu aniversari cada 25 de juliol. El 1979, la banda de música de Dénia va anar a tocar a l’aniversari d’aquell alemany alt. El músic Josep Sendra, ja mort, va contar al periodista Joan Cantarero els seus records de l’escena d’aquella jornada: “El senyor Bremer amb l’uniforme de les SS, amb la calavera en la gorra, les polaines altes i dos gossos dòberman enormes, un a cada banda”. 

Un altre dels criminals localitzat a Espanya va ser Fredrik Jensen, sospitós d’ajudar a la protecció d’Aribert Heim i domiciliat en la luxosa urbanització Los Belvederes, en el Nordic Royal Club de Marbella. 

L’Espanya del general Francisco Franco va ser un autèntic paradís per a criminals de guerra de diverses nacionalitats. A Carcaixent (la Ribera Alta) va residir fins a la seua misteriosa mort el general Vjekoslav Luburic, màxim responsable dels camps de concentració de la Croàcia pronazi. 

El periodista i escriptor Francesc Bayarri ha investigat la vida a Espanya del general Luburic, així com el seu misteriós assassinat. En el seu llibre, Cita a Sarajevo (Austrohongaresa, 2019) ha rescatat les cartes i les agendes del criminal de guerra. El líder croat, que comptava amb finançament del franquisme, mantenia contactes amb ministres, governadors civils, comandants de la Guàrdia Civil, militars, policies de la Brigada Politicosocial i la Hermandad Nacional de la División Azul, entre altres elements del règim.

Més coneguts van ser dos elements amb molts cadàvers al llom que van viure tranquil·lament durant la dictadura i més enllà. Otto Skorzeny, el coronel austríac de les SS amb una enorme cicatriu en el rostre encarregat de missions especials per a Adolf Hitler, va ser un dels principals organitzadors de la xarxa Odessa a Espanya que permetia la fugida dels criminals nazis. Léon Degrelle, oficial de les Waffen SS i líder feixista belga, també va aconseguir refugiar-se a Espanya, on va usar el nom fals de José León Ramírez Reina. 

Tots dos van publicar els seus llibres de memòries respectius en editorials filonazis espanyoles. El de Degrelle , titulat gràficament Memorias de un fascista, porta un pròleg de Skorzeny. Les relíquies literàries es poden trobar encara en llibreries de vell. Skorzeny va morir a Madrid el 1975 després d’una llarga etapa com a empresari. Degrelle va morir a Màlaga el 1994.