Amb el tall del territori republicà per Vinaròs, Franco, amb l’oposició de part dels seus caps militars, decidí continuar l’ofensiva cap al sud pretenent prendre València i aïllar Madrid. El Cos d’Exèrcit de Galícia, encarregat de la maniobra, reordenà forces i establí que la IV Divisió de Navarra ocupara Alcalà de Xivert. Al mateix temps, des de Sant Mateu, la Divisió 83 avançà cap a les Coves de Vinromà i la 84, partint de Tírig, cap a Albocàsser, cobrint-se els flancs les tres divisions. Ara descriurem l’escomesa de la IV de Navarra, que tenia davant l'Agrupació de Costa republicana, que sota el comandament de Gustavo Durán, s’oposà aferrissadament a l’avanç rebel.

El primer dia d’ofensiva, 18 d’abril, els franquistes sols poden avançar significativament per la seua dreta, mentre que per la carretera i les faldes nord de la serra d’Irta, la 107 Brigada republicana impedia l’avanç enemic amb l’ajut de l’aviació i d’un tren blindat. Després de durs combats, no seria fins al 19 que els navarresos aconseguirien trencar les defenses governamentals, concentrant l’esforç sobre la carretera i les primeres muntanyes d’Irta, i conquerint Santa Magdalena de Polpís i Peníscola.

Allò que l’exèrcit rebel es plantejà com un avanç ràpid cap a Castelló, es va convertir en combats durs i una progressió difícil, com reconeixia la IV Divisió en el comunicat del dia 20 d’abril: “Las fuerzas de esta División continuaron en el día de hoy su progresión lentamente, por las dificultades del terreno, la situación táctica y la resistencia opuesta por el enemigo a nuestro avance, con gran profusión de armas automáticas, artillería, tanques, un tren blindado y la acción y vigilancia de su aviación que permaneció en el aire gran parte del día, obstaculizando constantemente la maniobra de nuestras unidades”.