La falta de finançament posa en risc en la seua fase decisiva una investigació de més d'una dècada contra el càncer
“Trist” i “desolat”. Així se sent Juan Saus, metge i investigador valencià impulsor de Fibrostatin, una empresa constituïda el 2004 que ha aconseguit, després de més d’una dècada de treball, quedar-se a les portes de trobar un tractament que podria permetre que el càncer es convertira en una malaltia crònica, i que també podria tindre aplicació en patologies com la fibrosi o la diabetis del tipus 2. No obstant això, una concatenació d’esdeveniments que van tindre lloc a partir del 2017, allò que Saus ha denominat una “tempesta perfecta”, el van portar a perdre les ajudes europees de les quals es beneficiava el projecte, i també el finançament privat. D’aquesta manera, llastada per uns deutes de quatre milions d’euros, aproximadament –400.000 euros amb entitats financeres i 3,6 milions d’euros amb l’Administració–, Fibrostatin ha entrat en concurs de creditors (la inversió en aquest temps s’ha acostat als dotze milions d’euros entre finançament públic i aportacions privades).
En aquesta situació, l’empresa, que es va veure obligada a prescindir dels seus catorze treballadors –“gent amb una preparació cientificotècnica enorme”–, ha vist que no pot afrontar l’última fase de la investigació, els assajos preclínics i clínics, per a comprovar primerament que no es tracta d’un producte tòxic i després la utilitat que té en el tractament contra aquestes malalties. El desenvolupament d’aquesta última etapa requereix un pressupost de prop de quatre milions d’euros i el termini per a fer el test s’allargaria fins a quatre anys: “Si s’haguera desenvolupat tot amb normalitat, el 2021/2022 podríem haver sabut si el tractament és realment eficaç o no”, lamenta Juan, que recorda que es tracta d’un projecte cent per cent valencià. “El principi actiu és eficaç, el que no hem pogut demostrar encara és el resultat final”, sosté Saus, per a qui, si finalment se’n demostra l’efectivitat, estaríem davant d’una “revolució mèdica”.
Una investigació de més de vint anys
Juan Saus és un metge que fa més de dues dècades que es dedica a aquest projecte, d’ací ve la frustració que sent quan es veu en aquesta situació: “Jo soc metge, però vaig pensar que seria molt més útil i ajudaria molta més gent si aconseguia un medicament que fora capaç de curar malalties que no en un consultori atenent directament pacients”.
Així, després de passar per Itàlia (on va fer la tesi doctoral) i per Kansas i Nova Jersey (els Estats Units), on es va familiaritzar amb la proteïna GPBP (Goodpasture antigen binding protein), a la fi dels anys huitanta va tornar a Espanya, on va continuar un projecte que volia trobar una medicina que permetera tractar la fibrosi o el càncer. “La idea era molt innovadora, perquè en lloc d’atacar les cèl·lules malaltes el que vam fer va ser modificar-ne l’entorn, de manera que les cèl·lules es tornen menys agressives, més amables i aquestes malalties, com passa actualment amb la sida, podrien deixar de ser mortals i tornar-se cròniques”, ressenya Saus, que destaca que el tractament ha demostrat que és vàlid en rosegadors en el laboratori: “Hem aconseguit retindre el tumor en ratolins uns quants mesos, fet que equivaldria a uns quants anys en els éssers humans”.
El projecte, per mitjà d’una col·laboració publicoprivada, passa a la Universitat de València el 2011 amb l’objectiu de desenvolupar un compost eficaç i sense toxicitat (T-12) amb aplicació contra el càncer terminal, que es demostra capaç de reduir la metàstasi i el creixement tumoral. És llavors que Fibrostatin accedeix a unes ajudes del Ministeri d’Innovació amb fons de la Unió Europea (el programa INNPACTO) que els permet continuar la investigació. A més del T-12, la investigació els porta a un segon producte (Emtest), que els permet mesurar la presència de la proteïna GPBP en la sang i preveure quan un pacient pot entrar en fase terminal.
El 2016 obtenen el Segell d’Excel·lència de la Comissió Europea, que els permetia portar a la fase clínica la detecció precoç de la metàstasi. “No obstant això, per un error que no vam poder esmenar, ens vam quedar fora de les ajudes europees; vam intentar aguantar fins a la convocatòria següent amb els recursos econòmics dels quals disposàvem, però s’endarrereix del gener al desembre del 2017 i el 2018 ens deixen fora de la convocatòria perquè és considerada com a empresa en crisi per fallida tècnica [a causa del deute que arrossegava]; poc abans, el laboratori amb el qual col·laboràvem dona per acabada la seua participació, de manera que ens quedem sense recursos per a prosseguir el projecte, malgrat que ja havíem arribat a la destinació”. I tot això malgrat que ja havien iniciat negociacions amb farmacèutiques i havien arribat a tindre les eines per a començar els assajos clínics, amb el vistiplau de l’Agència Espanyola del Medicament.
No obstant això, malgrat tot, l’investigador valencià no fa retrets i sosté: “No tinc més que agraïment a tothom, al Ministeri, a la Generalitat, a la Universitat de València, als qui han col·laborat amb nosaltres i als qui han participat en el finançament d’un projecte que estic convençut que funciona”. Així, no eludeix la seua responsabilitat i sent ràbia i impotència per haver arribat a aquest estat de paràlisi en el projecte, que confia que es puga desbloquejar. Els béns de l’empresa eixiran a concurs, encara que hi ha el compromís de la Universitat de València per a aconseguir la propietat intel·lectual i fer tots els possibles perquè es puga concloure la investigació i demostrar l’eficàcia o no del tractament: “Això no es pot perdre i sembla que totes les parts estan sensibilitzades sobre aquest tema”.
