Una foto aèria, palmeres tirotejades i testimonis anònims: així preparen els arqueòlegs l’exhumació de la fossa del camp de concentració franquista d’Albatera

El camp de concentració d’Albatera es va demolir del tot després del tancament i va deixar ocult un dels pitjors símbols de la repressió franquista al territori valencià. L’arqueòleg Felipe Mejías ha publicat en la revista Ebre 38 de la Universitat de Barcelona els resultats de la seua llarga investigació, que fan llum sobre la localització exacta del camp i de les fosses comunes amb vista a les faenes d’exhumació que finança la Generalitat Valenciana. “Encara hi ha faena per a anys”, adverteix per telèfon l’arqueòleg. “A diferència de les fosses del cementeri de Paterna, a Albatera no sabem exactament on estan, però si que ajuda saber on està el camp”, afig. 

Al final de l’estiu del 1937, les autoritats republicanes van iniciar la construcció del camp, que va inaugurar el 24 d’octubre el ministre de Justícia, Manuel Irujo. Durant l’etapa republicana, segons destaquen les memòries dels presos, el camp va tindre assistència sanitària i una “dieta ajustada, però correcta”, malgrat les dures condicions de treball. Amb forma rectangular, el camp tenia unes dimensions exteriors de 709 metres de longitud i 200 d’amplària i estava protegit amb una tanca de filempua de tres metres d’alçària.

Al final de la Guerra Civil, amb l’ocupació de les tropes franquistes de la ciutat d’Alacant, hi van arribar entre el 4 i el 7 d’abril de 1939 milers de refugiats civils, sindicalistes, militars i polítics republicans que no van poder escapar a través del port d’Alacant. Per allí, en unes condicions pèssimes, van passar entre 12.000 i 16.000 presos en els períodes de més ocupació. “Abarrotats els barracons i les poques tendes de campanya que es van facilitar, la majoria es van veure obligats a dormir al ras amb l’única protecció d’una manta, suportant a més uns quants dies seguits de pluja durant la segona quinzena d’abril. L’absència quasi total d’aigua i menjar durant la primera setmana respon a una intenció clarament punitiva”, escriu Mejías.

Els afusellaments es van encetar en la segona quinzena de maig a plena llum del dia i davant els milers de presoners que eren obligats a cantar el Cara al Sol i fins i tot a desfilar davant els cadàvers. Durant les dècades següents, els nous propietaris de les parcel·les descobrien periòdicament restes òssies mentre llauraven els camps. Treien cabassades d’ossos, segons els testimoniatges orals recollits. “No va transcendir, perquè era en ple franquisme”, apunta Mejías. De fet, una de les fosses ja va aparéixer el 1977.

Una de les claus de la investigació per a poder establir la localització exacta del camp ha sigut la fotografia aèria del Primer Vol Americà, dedicat en la postguerra a fotografiar tot el territori espanyol, que l’arqueòleg ha superposat amb una ortofoto més recent que recull com a punts de referència les fites del paisatge que han romàs invariables. “El resultat és d’una exactitud sorprenent, més encara si es compara amb les dimensions del pla original del camp republicà, amb les quals coincideix fil per randa”, conclou Mejías.

En el sector oest del camp, on se situava una de les torres de vigilància, encara queden trets en una de les palmeres que ha sobreviscut fins hui. Els vigilants, davant l’avorriment, practicaven tir disparant a les palmeres, moltes de les quals es van vendre després fins i tot amb els forats de bala, segons els testimoniatges orals recollits. 

L’arqueòleg ha comptat amb els records de quatre propietaris de parcel·les, que encara hui prefereixen romandre en l’anonimat, per aproximar-se a la localització exacta de les fosses. En una primera fase, Mejías i el seu equip van dur a terme una prospecció visual batent superficialment tota la parcel·la. Al cap de dues setmanes de prospecció amb un detector de metalls, hi van trobar monedes, cartutxos, coberts dels presoners, penjolls i fins i tot una joia d’or. 

En una segona fase, el georadar ha proporcionat dades sobre les possibles localitzacions de les fosses. L’última etapa ha consistit en un sondeig mecànic amb màquina excavadora durant dues setmanes. “El GPS et dona un núvol de punts i, on més objectes hi ha, és possible que hi haja davall una fossa”, explica Mejías, que prepara la tesi doctoral sobre el camp d’Albatera. 

El projecte té el suport de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que dirigeix Rosa Pérez Garijo, i de l’Ajuntament de Sant Isidre. L’arqueòleg preveu començar el pròxim estiu les faenes per a l’exhumació de les fosses. Els grans avanços en la investigació auguren grans descobriments sobre el camp de concentració d’Albatera.