El primer informe del CSIC sobre gènere en la innovació adverteix: “Les dones som invisibles”

El primer informe sobre gènere en l’àmbit de la innovació dona una conclusió demolidora: “No hi ha dades”. Ni de dones, ni d’homes. No hi ha dades sobre quines persones conformen els equips de les empreses, la seua formació, les seues inquietuds. “No hi ha dades, perquè els models d’indicadors no tenen en compte les persones”, assenyala Paula Otero, experta en gènere i responsabilitat social corporativa i membre de l’equip d’investigadores. “Hem fet un informe de 120 pàgines i comencem dient que no hi ha dades”, fa broma Elena Castro, experta en innovació i gestió de la ciència.

Paula Otero, Elena Castro i Carolina Cañibano són les tres investigadores d’Ingenio, l’institut mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Politècnica de València (UPV), que han elaborat el primer informe sobre la bretxa de gènere en l’àmbit de la innovació, presentat aquesta setmana amb el ministre Pedro Duque.

Com que és el primer informe fet des d’aquesta perspectiva, l’objectiu ha sigut dur a terme un sondeig de les dades disponibles i incorporar recomanacions per a informes futurs. “Així doncs, i davant l’absència de dades en les enquestes d’innovació, l’informe ha recollit i ha analitzat informació, inèdita la majoria, relativa a emprenedoria i recursos humans, programes de finançament de la innovació, activitats d’intercanvi i transferència de coneixement i composició d’òrgans de presa de decisions”, expressa el ministeri de Pedro Duque en un comunicat.

No es tracta de l’assaig de Caroline Criado (La mujer invisible, editat per Seix Barral), però la premissa és la mateixa: “Les dones som invisibles”, als ulls de les estadístiques en els sectors tecnològics i l’àmbit de la innovació, expressa Castro. I la invisibilitat sempre s’enceba més amb uns que amb altres, afig Otero.

A què es deu aquesta falta de dades? A la mirada masculina global, consideren les investigadores. Carolina Cañibano és experta en economia i disseny de polítiques d’ocupació, i explica que els indicadors i la formulació teòrica encara procedeixen dels anys vint i trenta del segle XX. Les teories de mesurament se centraven en les innovacions que emergien de les empreses: “No ens hem preocupat de mesurar quines innovacions es produeixen i quines empreses les fan. En aquesta visió, els que exercien d’empresaris s’assumia que tenien capacitats innates de veure oportunitats, gent molt excepcional capaç de posar en marxa projectes reeixits. En la mesura en què les capacitats es consideren innates i que l’empresari era home, no ens hem preocupat de quina mena de persones produeixen innovacions”, afirma.

Una de les seues principals fonts d’informació per a les dades ha sigut les ajudes del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial i els programes del Ministeri d’Indústria que financen pimes, que dona informació sobre l’ocupació per sexes en les empreses. El mapa, deixen clar les investigadores, es du a terme amb els recursos que hi ha, i fins que les enquestes com les de l’INE no incloguen preguntes específiques, la foto serà només d’una part.

De les 20 àrees més finançades pel CDTI, només dues se situen en termes d’equilibri de gènere en l’ocupació que hi ha en les empreses beneficiàries de les ajudes: Recerca i desenvolupament i Fabricació de productes farmacèutics, i és aquesta última l’única en què la proporció de dones és més alta que la d’homes. Totes les altres àrees se situen per davall del 40% d’ocupació femenina, sentencia l’informe, que assenyala àrees en què l’ocupació femenina no supera el 15%, com la metal·lúrgia.

En el capítol d’emprenedoria i direcció empresarial, les dades de l’INE analitzades per les expertes mostren que el total de l’empresariat amb personal assalariat està format per un 68% d’homes i un 32% de dones. Així mateix, l’empresariat sense personal assalariat el constitueixen un 64% d’homes i un 36% de dones.

Les expertes assenyalen la diversitat com una virtut en els equips humans i reclamen dades esbiaixades per gènere per poder millorar el sistema innovador i la difusió del coneixement. Per aprofundir en les dades i en les investigacions, les expertes proposen modificacions en les enquestes de l’INE i altres plantejaments teòrics: “Hem de canviar la forma dominant com pensem la innovació i començar a mesurar-la d’una altra manera”, expressa Cañibano. “Des del punt de vista de la producció [de coneixement], com més diferent és la mirada, més solucions a més problemes es poden crear”, afig Castro.

La conclusió general de l’informe és que “en realitat no sabem quant innoven les dones, ni com, ni on. Bona part de les faenes que fan les dones, les de casa, les d’atencions, són invisibles, així que bona part del sistema d’innovació no es mesura”, afig la investigadora. “L’important és tindre una mirada diversa per no perdre’s res”, insisteix Castro.