L’Alfàs del Pi, la xicoteta Escandinàvia a la Costa Blanca

Bjørn, Lars, Marit, Olof, Reidun, Hans, Liv, Gjerufl, Sven... són molt ‘alacantins’. Almenys no resulta tan estrany com podria semblar sentir noms com aquests, d’origen nòrdic, en algunes zones de la província d’Alacant. I més concretament, a l’Alfàs del Pi.

Amb una mica més de 20.000 habitants, una de les característiques principals d’aquesta localitat situada a la comarca de la Marina Baixa és que més de la meitat de la seua població són ciutadans d’altres nacionalitats. Entre les nacionalitats més nombroses estan els britànics (2.600 veïns censats), els noruecs (2.500) i els neerlandesos (2.300), mentre que la comunitat més representada és l’escandinava –més de 3.000 persones d’aquesta zona del nord d’Europa si sumem als noruecs el mig miler de suecs i el més d’un centenar de danesos que habiten a l’Alfàs.

Precisament, aquest municipi acull la segona colònia més gran de noruecs del món fora del seu país, només per darrere de la cosmopolita Londres. Aquest arrelament (si els residents es compten per milers, els ciutadans nòrdics que tenen una segona residència a l’Alfàs o hi van a passar les vacances són molts més) té exemples clars, com la celebració, cada 17 de maig, del Dia de la Constitució Noruega. Durant tota aquesta jornada, la bandera noruega penja del balcó de l’Ajuntament al costat de les ensenyes espanyola, valenciana i de la Unió Europea.

L’Alfàs té el Club Noruec Costa Blanca, amb més de mig segle d’existència, i a més en la localitat hi ha dos centres educatius noruecs, dues residències noruegues per a persones majors, la comunitat té la seua pròpia església a l’Albir i l’únic centre de voluntariat que el Govern noruec ha obert fora de les seues fronteres. Precisament, el president i el vicepresident del club, Hans Svedbergh i Bjørn Væthe, estan treballant en l’elaboració d’un llibre que servisca de testimoniatge dels més de 50 anys de vida de l’entitat a la Marina Baixa.

Bjørn explica a elDiario.es que l’origen de la presència d’escandinaus a la Costa Blanca és per la presència en la zona d’una agència de viatges noruega que, des dels anys seixanta del segle passat, oferia viatges a Benidorm, “viatges al sol”. “Una vegada ací, vam buscar una cosa més rural que Benidorm per assentar-nos o descansar”, comenta Væthe, que, als 68 anys, viu sis mesos a l’any a Alacant, en el seu cas concretament a la veïna la Nucia: “Ens atrau el clima i la qualitat i el preu de la vida”.

Reídun és noruega i va vindre a Alacant fa catorze anys: “Volia viure i treballar a Espanya, pel clima, i encara que primerament vaig pensar en Tenerife, al final em vaig decantar per l’Alfàs, perquè hi havia més escandinaus”. “Vaig vindre amb quasi 50 anys i mai m’ha faltat faena”, resumeix Reídun, que explica que el clima els atrau molt: “La vida ací és perfecta, podem viure fora de casa, fer senderisme, jugar a la petanca... una cosa que a Noruega, a l’hivern, és més difícil per la foscor i el fred”.

Al març del 2020, quan es va desfermar la pandèmia de la COVID-19, molts d’ells els va enxampar a milers de quilòmetres del seu país. Bjørn estava a sa casa d’Alacant quan es va decretar l’estat d’alarma, per la qual cosa va haver d’esperar catorze dies per tornar a Noruega: “El 27 de març vam tornar a casa i hi vam estar un any i mig, fins a setembre del 2021”. Pel que fa a la vida en un país o en l’altre, explica que és “més o menys” igual, encara que reconeix que les restriccions a Espanya són més grans: “Allà la màscara no és obligatòria en exteriors ni en les botigues, per exemple”.

Quant a l’activitat del Club, Reídun apunta com van haver de tancar el 13 de març de 2020 de manera sobtada, “hi hagué molts compatriotes que van tornar a casa”, i a poc a poc, a mesura que van poder fer-ho i adaptant-se a les circumstàncies de cada moment, van anar obrint i recuperant el calendari, “sobretot amb activitats a l’aire lliure com ara passejos i senderisme, a més de ser creatius”. “Fem el que podem per mantindre’ns actius i mirar cap avant i ja quasi estem operatius al cent per cent”, relata.

Quant al Club Escandinau –hereu de l’Associació Més Amics que té l’origen a Torrevella–, que aglutina més de 300 residents dels països nòrdics, s’hi reuneixen cada divendres els seus membres per degustar aperitius típics de la gastronomia nòrdica, agafar algun llibre de la biblioteca o apuntar-se a una de les activitats que organitza periòdicament el Club Escandinau, com ara excursions o xarrades.

El president de l’entitat, Bjarne Segersteen, apunta que es van constituir fa uns quatre mesos i que d’Alacant els agrada “tot”: “Tot és bo ací, la gent, el clima, poder jugar a la petanca, al golf...”. Bjarne, de 70 anys, és pensionista, de la localitat sueca de Kristianstad, a la regió de Malmoe, i viu a l’Alfàs des de fa tres anys i mig, encara que feia dècades que passava les vacances a la costa d’Alacant: “Tothom té una història similar. En el meu cas, la primera vegada que hi vaig vindre va ser el 1986”.

La regidora d’Altres Nacionalitats a l’Alfàs, Martine Mertens –una belga que resideix des de fa 32 anys a Alacant–, destaca la bona relació entre les diferents nacionalitats que conviuen en la localitat: “És una oportunitat per a tothom, una riquesa, ja que uns veïns ajuden els altres, cosa que facilita la integració”.