L'estudi arqueològic de les defenses republicanes de Santa Pola: munició, vaixella i un 'grafiti' de “visca la URSS”

Un equip liderat per l’arqueòleg Felipe Mejías ha fet una prospecció arqueològica en els barracons del destacament republicà de la Desena Agrupació Sud de defensa de costes situat al cap de Santa Pola (el Baix Vinalopó). Es tracta, segons explica Mejías, d’un lloc d’interés estratègic que formava part del Mur Mediterrani, una sèrie de fortificacions impulsades en plena Guerra Civil pel Govern de la Segona República en tota la línia de costa, “precisament per a previndre els bombardejos de les zones costaneres i les possibles amenaces de desembarcament o atacs navals de l’armada franquista”.

L’espai suposa un dels enclavaments “més representatius, perquè és un conjunt que es conserva relativament bé, a pesar que el pas del temps ha perjudicat les instal·lacions”, afirma l’arqueòleg, que dirigeix un equip completat per Víctor Martínez Rubio, Eloy Poveda Hernández i José Ramón Ortega.

Les faenes s’han centrat en l’estudi dels barracons de tropa, incloent-hi els dormitoris, els lavabos, el menjador i l’edifici de comandaments, a més d’un aljub amb capacitat per a 30.000 litres d’aigua, que donava servei a la instal·lació. “Les bateries antiaèries no es van acabar, encara que sí que es van construir els fossats, els refugis i totes les dependències vinculades”, explica Mejías, que postil·la que “sí que es van posar en funcionament les bateries d’artilleria de costa”.

L’equip ha usat un detector de metalls, “però d’una manera científica”, adverteix Felipe Mejías. “Hi ha molts aficionats que utilitzen els detectors de metalls per a buscar peces i emportar-se-les a casa i això és la cosa més acientífica que et pugues imaginar, perquè la peça per si sola no serveix gens; per a nosaltres l’important és la peça en el seu context, en el lloc. Amb detecció metàl·lica i GPS, el que fem és referenciar i donar coordenades a tots els objectes que anem trobant”, explica el responsable del projecte.

L’equip, en tot just una setmana, ha localitzat munició, monedes, joies, adorns, elements d’indumentària vinculades amb els pertrets i els uniformes dels soldats (botons, sivelles, insígnies i fins i tot clecs de la roba), a més del material de construcció i vidre, ceràmica, la vaixella que s’utilitzava i recipients de vidre com ara gots o ampolletes de medicaments.

“Han aparegut per grups, tota la vaixella de pisa i fonts, copes, tasses, flascons de vidre de medicaments i tinters de vidre, un de molt bonic i molt representatiu del context de la Guerra Civil”, explica Mejías. L’arqueòleg també destaca els objectes vinculats a la higiene i a la sanitat i, especialment, les peces de munició d’armes curtes i llargues. “Hi ha prou munició percudida, encara que allí no es va combatre pel que sabem, així que deuen ser d’exercicis de tir o alguna pràctica”, diu l’arqueòleg.

Les faenes també revelen algun misteri: “Hi ha munició del bàndol franquista que no sabem com arriba fins ací, però és de l’any 38 i 39, poden ser confiscacions que fa l’exèrcit republicà i que arriben a un destacament com aquest”.

A més, la prospecció també ha identificat quatre abocadors a manera de zona d’abocaments dels barracons, habitats per prop de 70 soldats.

Els especialistes han usat la fotogrametria, una tècnica relativament nova que encreua la informació tridimensional i genera models en tres dimensions dels objectes i, en última instància, crea una visita virtual a l’edifici. “Elaborem mapes en 3D d’aquests objectes, tant edificis com objectes menuts”, detalla Mejías.

María José Cerdá Bertomeu, directora del Museu de la Mar de Santa Pola, explica que la prospecció arqueològica suposa la primera fase d’una intervenció més àmplia, amb finançament europeu, en els pavellons. La memòria de les faenes arqueològiques permetrà l’elaboració del projecte arquitectònic, “respectant les informacions i les cauteles” que proporcione aquesta primera prospecció amb vista a un futur centre d’interpretació del patrimoni.

Així doncs, el treball de Felipe Mejías aporta “pistes de la importància i la necessitat d’abordar un projecte integral”. L’objectiu implica expandir el Museu de la Mar de Santa Pola i incloure-hi el patrimoni militar vinculat a la Guerra Civil, “investigat relativament poc” fins ara, segons explica María José Cerdá Bertomeu.

A més, el museu divulga els treballs mitjançant vídeos en la xarxa. “Tan important és intervindre-hi, conservar-ho i cuidar-ho com divulgar-ho i explicar-ho perquè la societat reconega aquests elements com a béns patrimonials, i més en un cas com el de la Guerra Civil que, tot i que està protegit jurídicament, encara ens costa entendre, per la proximitat històrica, que això és patrimoni”, afig la directora del Museu de la Mar de Santa Pola.

“Els projectes d’intervenció patrimonial són lents, però han de ser-ho, perquè primer hem d’investigar i, en funció del coneixement científic adquirit, intervindre”, postil·la.

La intervenció s’emmarca en la disciplina de l’arqueologia de la Guerra Civil, el pioner de la qual a Espanya és Alfredo González Ruibal. “És una disciplina que va creixent, però a poc a poc”, explica Felipe Mejías, que recorda que en altres països com França o Alemanya, els camps de concentració, estan perfectament reconstruïts, oberts al públic i museïtzats. “I escenaris de combat igual; a França, Normandia per exemple. Els Estats Units tenen camps de batalla de la Guerra de Successió, museïtzats. És una qüestió que en altres països és molt clara, però que ací costa, més pel component ideològic que té, que és un llast. Caldria desideologitzar aquesta mena de qüestions i abordar-les des de plantejaments científics”.

“Un ha de contextualitzar perfectament què va passar, on va passar i per què va passar. I jo crec que l’arqueologiahi té un paper fonamental”, conclou Mejías.