L'augment de docents i la reducció de les ràtios marca el començament de curs
Un total de 764.613 alumnes -12.000 menys (1,5%) que al setembre de 2016- comencen el curs dilluns que ve 11 de setembre a la Comunitat Valenciana. Malgrat aqueixa reducció del nombre d'estudiants, hi haurà 1.443 nous professors, la qual cosa situa en 68.327 el nombre de docents en les classes valencianes.
En els dos últims anys s'han incorporat a 4.508 docents nous, la qual cosa suposa una recuperació en el que portem de legislatura del 90% de la plantilla de professors que es van suprimir per les retallades dels últims governs del Partit Popular, tal com ha assenyalat el conseller d'Educació, Vicent Marzà, en la presentació de l'inici de curs. D'aquesta manera, la ràtio se situa en 22,5 alumnes per aula, la qual cosa confirma la progressió que es ve produint des de 2015.
A més, la Conselleria té previst convocar 3.000 places d'oposicions per a Infantil i Primària per a 2018, una quantitat que forma part de les 13.000 que es convocaran fins a 2022. En aquest capítol, el del professorat, el conseller ha destacat l'aposta decidida del seu departament per la formació.
Marzà ha destacat la inversió per alumne del seu departament, que s'ha incrementat enguany en un 12 per cent a causa de mesures com el programa Xarxa Llibres, “que han permès un estalvi mitjà de 300 euros per família”, i la major participació en els bancs de llibres; l'augment del pressupost per a beques de menjador, amb 63 milions més i un 21% d'alumnes més beneficiats pel que fa a 2015; o la inversió en infraestructures educatives, amb setze centres nous en aquests dos anys i altres divuit en construcció.
Quant als reptes que s'ha marcat el conseller per al pròxim curs, el desenvolupament “consensuat i participat” de la Llei Integral Valenciana d'Educació (LiVE) i del decret d'educació inclusiva.
Pel que fa al decrete-llei de plurilingüisme, que aquest divendres ha de ser ratificat per les Corts, Marzà ha insistit que l'objectiu és irrenunciable: “Farem el que siga necessari per a millorar el model fracassat del PP i per a donar estabilitat a les famílies, perquè les millores educatives no es poden parar”.
Deures pendents
Prèviament a la presentació del començament de curs, els membres de la Plataforma per l'Ensenyament Públic s'han concentrat a les portes de les conselleria. Així, des de la coordinadora aplaudeixen els canvis executats en aquests dos anys pel Govern del Botànic, que han permès “iniciar la recuperació de l'escola pública de qualitat”, però consideren que aquests canvis no són suficients ni han estat suficientment consensuats amb la comunitat educativa, per la qual cosa exigeixen major participació “real i directa” de les organitzacions cíviques i socials.
La plataforma aposta per una educació plurilingüe que possibilite als alumnes el coneixement de les dues llengües cooficials i una estrangera; reclama la constitució d'una xarxa pública d'oferta obligatòria de 0 a 3 anys; la planificació d'un nou mapa escolar; l'adequació dels centres escolars; l'establiment d'un Pla d'Adequació Tecnològica de centres docents; la recuperació dels drets laborals del professorat; l'augment de les beques i ajuda i les gratuïtat del material curricular; l'eliminació dels concerts que segreguen per raons de sexe o socioeconòmiques; o l'acord per un nou model econòmic.
Sobre aquest tema, el conseller ha apuntat que assumeixen les reivindicacions de la comunitat escolar: “Compartim que hem d'anar més enllà, però portem dos anys i estem satisfets amb el que hem fet després de vint anys, i sobretot els cinc últims, de retallades”. “Podem fer més i més ràpid, però per a açò és clau un nou model de finançament que ens concedisca més recursos”, ha dit Marzà.
