Lluís Majó, l’exfutbolista convertit en gestor de la banca andorrana que manejava el metàl·lic de la trama de Zaplana

En el judici per la presumpta trama corrupta liderada per Eduardo Zaplana, un nom clau es repeteix sense parar en diferents sessions de la vista oral en boca de testimonis, lletrats i acusats. Es tracta de Lluís Majó Platel (Barcelona, 1956), exfutbolista del planter del Barça reconvertit en gestor de la Banca Privada d’Andorra (BPA), una entitat presidida per Higini Cierco fins que va ser intervinguda. El seu nom, malgrat no haver sigut interrogat ni en la fase d’instrucció ni en el judici oral, està vinculat a les operacions de compensació de fons que els clients de la BPA, intervinguda el 2015 per blanqueig de capitals del crim organitzat, usaven per a aconseguir diners en efectiu o, en sentit contrari, desfer-se de metàl·lic sense haver ni tan sols de travessar la frontera entre Espanya i el Principat d’Andorra. La tècnica era tan senzilla i còmoda com efectiva: si un client de la BPA necessitava efectiu, el gestor amb seu a Barcelona s’encarregava de localitzar un altre client amb compte en la BPA que volguera desfer-se del seu efectiu. El client desconeixia qui era el seu homònim, tot passava pel gestor. La transacció es feia, virtualment, a Andorra, però els diners comptants en cap moment travessaven la frontera.

Uns quants dels acusats, entre ells el testaferro confés de Zaplana, el seu amic de la infància Joaquín Barceló Pachano, van recórrer a les operacions de compensació de comptes per a moure un total de 5,4 milions d’euros. Després de la intervenció de la BPA, els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van tindre accés a la documentació interna de l’entitat i van poder localitzar la contrapart de les operacions. Els altres clients, que no tenien res a veure amb la presumpta trama del cas Erial, van ser interrogats en la fase d’instrucció i van declarar per videoconferència com a testimonis en el judici. Tots apressats i desconcertats per una situació comprometedora que no entenien massa.

María Ángeles T. va explicar que tenia un compte numerat en la BPA “per a fer unes inversions”. La dona va firmar un “contracte de gestió de cartera i inversions financeres” amb l’intermediari, Lluís Majó. Va col·locar 200.000 euros a Andorra, però “allò va ser una gestió nefasta”, va postil·lar. La testimoni va lamentar les “inversions nefastes” i que només va poder recuperar 100.000 euros, mitjançant “lliuraments a Espanya”.

Aurelio D. B., també amb compte numerat en la BPA entre el 2007 i el 2010, va relatar una cosa similar. L’home va confirmar en el judici que mantenia un acord verbal amb Lluís Majó per a facilitar la recepció dels diners en el seu compte a Andorra. “Ens va presentar una persona que venia a Barcelona i li donàvem els diners”, va declarar el testimoni, que va especificar que les trobades es produïen en l’Hotel Majestic de Barcelona. “Les inversions van anar fatal”, va postil·lar. En la seua declaració en la fase d’instrucció, l’home va dir que a Andorra era vox populi que la BPA actuava d’“una manera pirata”. “A mi em van tractar molt malament”, va abundar. Quan va tancar el compte, va poder recuperar “una mica” dels diners. Pachano, el testaferro confés de Zaplana, també va expressar crítiques cap a la banca andorrana (“Feien un embolic per a cobrar el doble de comissions, per a enganyar-nos a tots”, va assegurar).

Un altre testimoni, Miguel Ángel G. S., va obrir un compte en la BPA amb els seus germans “a través d’algú de Caixa Catalunya”. Al començament de la seua declaració, el testimoni va dir que van obrir el compte perquè anaven “de tant en tant” a esquiar a Andorra i pretenien utilitzar-lo per a les seues “despeses”. No obstant això, el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, li va recordar que es van fer operacions per 245.000 euros. “Per a pujar a esquiar, potser són massa diners”, li va etzibar al seu torn Daniel Campos, el lletrat de Zaplana. L’home va acabar explicant que pretenien fer “alguna inversió immobiliària a Andorra” i va mostrar la seua perplexitat pel fet d’aparéixer, sense moure un dit, en el judici contra l’exministre del PP.

Jordi C. F. també mantenia un compte en la BPA amb la seua dona. “A partir d’un cert moment, la BPA em va oferir poder assistir a una oficina a Barcelona que era com una mena de gestora on podia deixar uns diners i se m’ingressava automàticament en el compte o bé podia retirar els diners”, va detallar el testimoni. L’home no recordava si firmava algun document per als lliuraments: “Si hi deixava 20.000 euros”, va dir a tall d’exemple, “ho comprovava a la vesprada i m’apareixien ingressats en el meu compte d’Andorra”.

Lluís Majó, contactat per elDiario.es, va negar que fora gestor de la BPA. “No en sé res”, es va limitar a afirmar en una breu conversa telefònica. Sí que va confirmar que va ser futbolista i va formar part del planter del Barça. Diverses fonts de les defenses del cas Erial consultades per aquest diari van confirmar el paper de Majó com a gestor a Barcelona de clients espanyols amb comptes en la BPA i van lamentar que no se li prenguera declaració en la fase d’instrucció.

L’home figura actualment com a apoderat d’una empresa catalana dedicada a la gestió de fons, segons les dades que consten en el Registre Mercantil. També va ser apoderat d’una filial a Espanya del banc suís Mirabaud. L’home va figurar com a imputat en una causa de l’Audiència Nacional (AN) que investigava sis gestores pel presumpte blanqueig de capitals del banc HSBC, destapat per la filtració de la llista Falciani, que incloïa més de 600 titulars espanyols de comptes opacs amb un valor global de 6.000 milions d’euros en la seu suïssa del gegant bancari.

Lluís Majó Platel va declinar aclarir la situació de la causa de l’AN (“no t’hi puc ajudar”, va dir). Segons un mitjà andorrà, en altres diligències de l’AN se li va intervindre una agenda de “tapes blaves amb una llista de 241 noms” de pretesos clients a Catalunya, en una operativa similar de compensació amb l’entitat Andbank. Preguntat per la seua relació amb la banca andorrana, Majó es va limitar a aclarir: “Estic a Barcelona”.

L’acusat Saturnino Suances, germà de l’exdiputada autonòmica del PP que també s’asseu en el banc dels acusats, va contar durant la seua declaració en el judici que el gestor de Joaquín Barceló Pachano davant la BPA era precisament Lluís Majó. Suances, que exerceix la seua pròpia defensa, va relatar que el gestor “estava desaparegut” quan va tindre “problemes en l’Audiència Nacional” i no responia a les telefonades de Pachano, preocupat pel destí incert del seu compte en la BPA.

L’acusat va descriure el paper de Majó com un “intermediari habitual” en les operacions de compensació de fons de la banca andorrana. “Se situava professionals a Barcelona que feien aquesta gestió del banc amb el client i del client amb el banc”, va explicar Suances. L’acusat va detallar que, en definitiva, “el client no es relaciona amb el banc” directament.

Un sistema per a l’“ocultació dels diners en efectiu”

Per part seua, un dels agents de l’UCO en la seua declaració com a perit també va al·ludir al mètode de compensació de fons que “possibilitava” la BPA mitjançant intermediaris del mateix banc que ni tan sols residien al Principat. El gestor, va explicar l’agent de l’institut armat, buscava clients amb “interessos contraposats”: un que necessitava efectiu i un altre que buscava desfer-se de metàl·lic. La qual cosa evitava els controls a la frontera i propiciava que, a més, els moviments no aparegueren com a “transferències en si”, va detallar l’investigador.

La presumpta organització criminal liderada per l’expresident de la Generalitat Valenciana va arribar a fer fins a 43 operacions de compensació d’efectiu entre el 17 de febrer de 2004 i el 3 de gener de 2007 per un valor de 5,4 milions d’euros, segons indica la comissió rogatòria de les autoritats andorranes que figura en el sumari del cas Erial.

L’escrit d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció destacava que la BPA “va ser intervinguda per les autoritats andorranes arran d’una denúncia del Tresor dels Estats Units per operacions de blanqueig de capitals”. Anticorrupció incidia en el paper fonamental de la BPA: “El sistema de compensació en efectiu proporcionat per l’entitat bancària suposa facilitar l’ocultació dels diners en efectiu”.

“A través del banc es facilita l’operativa d’intercanvi de diners en efectiu entre els clients, de tal manera que, una vegada fet a Espanya, es disfressa en els extractes del compte a Andorra com si els ingressos i les eixides en efectiu s’hagueren fet pels clients, sent fictícies aquestes preteses relacions comercials, atés que no es coneixen”, explicava el representant del ministeri públic. De fet, en una de les operacions de compensació de fons de la trama, per un valor de 49.000 euros, va aparéixer un compte d’Albert Mitjà Sarvisé, exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya, tal com va informar aquest diari.