Una sentència obliga a tornar 3,2 milions a l’UTE dels fems que va pagar mossegades a la trama del cas Azud

Segona sentència a favor de l’UTE Los Hornillos, que gestiona la planta de fems de Quart de Poblet (València). La mateixa secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que, amb idèntic ponent, va tombar la revisió de preus de l’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (Emtre) a l’UTE, per un import de 7,4 milions d’euros (sense IVA), ha anul·lat la revisió dels cànons d’explotació –de tractament i transport– calculant així un saldo a favor de l’empresa de 3,1 milions d’euros. Totes dues sentències han sigut recorregudes davant el Tribunal Suprem, segons ha confirmat l’entitat metropolitana a aquest diari.

Es tracta de l’empresa que va abonar una presumpta mossegada de fins a 2,4 milions d’euros a l’advocat José María Corbín, cunyat de Rita Barberá i un dels principals investigats del cas Azud. La Intervenció General de l’Estat també va detectar presumptes irregularitats en l’adjudicació de la planta a la unió temporal d’empreses formada per Sufi SA, Cyes i Corporación F. Turia SA, la concessió de la qual finalitza el 2030.

L’última sentència, dictada el 26 de març passat, aprofundeix la llarga i complexa batalla jurídica amb diversos flancs que inclouen una reclamació a la concessionària de 5,9 milions d’euros per pretesos incompliments i, en l’àmbit penal, una investigació (a càrrec del Jutjat d’Instrucció número 3 de València) sobre una pretesa trama que manté imputats el director general de l’UTE Los Hornillos, Carlos Fernández, el cap de servei d’Ecoparcs, Javier Hernández de France, i l’ex-cap de servei de l’Àrea Tècnica de l’Emtre, José Luis Vayá. A més, de la pretesa trama del cas Azud i els pagaments al cunyat de Rita Barberá.

L’UTE va recórrer contra la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de València que va avalar la revisió dels cànons d’explotació corresponents als exercicis 2018 i 2019.

Els plecs del contracte de gestió de la planta van fixar diversos cànons en funció dels residus a tractar. D’una banda, un cànon d’amortització mensual per la inversió feta en la construcció de la planta que s’abona independentment que no s’arribe o se supere la capacitat contractada de 400.000 tones a l’any. D’altra banda, s’abona un cànon variable d’explotació, que es calcula en funció de la quantitat de tones tractades al mes, amb un mínim de 400.000 anuals. Finalment, la concessionària abona un tercer cànon, per la utilització i l’aprofitament dels terrenys (sòl de domini públic) de huit milions d’euros.

Si bé la sentència anterior del TSJ-CV se centrava en la revisió dels preus dels cànons de la concessió, aprovada per l’entitat metropolitana (presidida llavors pel vicealcalde de València Sergi Campillo, de Compromís), l’última sentència es refereix específicament als d’explotació.

Es tracta d’un “procés pràcticament idèntic”, segons explica la sentència. Com a rerefons figura una data clau –el 2013– en què, estant l’Emtre, l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana governats pel PP, es va aprovar una modificació del contracte, per mutu acord entre l’entitat metropolitana i l’UTE adjudicatària. Aquell any, l’executiu autonòmic del popular Alberto Fabra va aprovar el Pla Zonal de Residus que creava la nova planta de Manises i que desequilibrava, per tant, les xifres de tonatge pactades inicialment amb l’UTE Los Hornillos.

Així doncs, la secció cinquena de la Sala Contenciosa del TSJCV emmarca la “qüestió nuclear” del procés a determinar si el preu per a l’aplicació de la fórmula de revisió és el fixat el 2010 (a l’inici de la concessió) o, per contra, és el de la modificació del contracte el 2013. Mentre que l’Emtre interpreta que la fórmula és la del 2010, la concessionària rebutja que s’aplique “retroactivament” la clàusula de revisió de preus prevista en els plecs del contracte.

Sobre la prescripció també hi ha “dues tesis”. El dictamen pericial de l’Emtre advoca pel termini de prescripció de cinc anys i l’UTE argüeix un informe del Consell Jurídic Consultiu que estableix un termini de quatre anys, escudant-se en les conclusions de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat. Així mateix, la doctrina de la Sala Tercera del Tribunal Suprem estableix dues tesis. La secció cinquena de la Sala Tercera “avalaria” el plantejament de l’Emtre (cinc anys de prescripció), mentre que la secció primera estableix un termini de quatre anys.

Bases econòmiques “manifestament modificades”

La representació jurídica de l’UTE Los Hornillos, per part seua, retreia a l’entitat metropolitana que “va poder revisar els preus anualment, tal com estableix la literalitat del plec” i considerava que la revisió és contrària a la normativa de la contractació pública “i a la jurisprudència que interpreta la revisió de preus en benefici del contractista”. La decisió va causar un “perjudici greu” a l’empresa, segons el recurs.

La sentència de l’alt tribunal autonòmic dona la raó a l’UTE i rebutja “confondre” la revisió de preus amb la modificació del cànon d’explotació. Aquesta última afecta les bases econòmiques que serveixen de paràmetre per a la revisió de preus, al·lega la sentència. Així doncs, les bases econòmiques del contracte “s’han modificat manifestament. Prenent com a inici la revisió de preus del 2010, l’Emtre calculava un abonament en excés a l’UTE de 8,2 milions d’euros entre el 2014 i el 2017. ”Estem d’acord que no s’ha modificat l’objecte de la concessió, però sí les prestacions que estava obligada a fer la concessionària“, indica la sentència.

En interpretar que els preus s’han modificat “de manera substancial”, la sentència conclou que qe no es poden prendre com a punt de partida els preus del 2010, sinó els del 2013. “Els resultats de la resolució de l’Emtre prenent com a referència el 2010 són molt inflats a favor seu, perquè el procés de càlcul s’interromp de manera artificial el 2013 amb la modificació de les bases econòmiques per a calcular el cànon d’explotació”, afirma el TSJCV.

La sentència assumeix les conclusions de l’informe pericial del recurs, que reflecteix un saldo a favor de l’empresa concessionària de 3,1 milions d’euros, anul·la les resolucions de l’entitat metropolitana i obliga a l’Emtre a tornar les quantitats ingressades per l’UTE Los Hornillos més els interessos legals des de la data de l’ingrés.