La reproducció de les punxades telefòniques en el judici retrata l’“organització criminal” de Zaplana

La tecnologia ha avançat amb passos de gegant des de la primera punxada policial, en el marc del cas Naseiro el 1990, en què se sentia Eduardo Zaplana: de les cintes de casset de l’època en què va quedar enregistrada la necessitat del polític del PP de fer-se ric al modern sistema d’escolta Sitel utilitzat en el cas Erial, quasi tres dècades després. El so és més nítid, tal com es va poder comprovar en directe en la sessió de dijous del judici en què Zaplana és el principal acusat en el banc, celebrat en la sala Tirant de la Ciutat de la Justícia davant la secció quarta de l’Audiència Provincial de València. Petites traïcions, picapunts, bromes, insults, comentaris críptics, llenguatge en clau, renecs, i fins i tot temors i pors. La fase de la prova documental va incloure, a petició de les defenses, la reproducció dels àudios de les telefonades intervingudes per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil durant les perquisicions secretes a la presumpta trama liderada per l’exministre del PP. Unes converses molt poc honorables per a tot un expresident de la Generalitat Valenciana que retraten més aïna una “organització criminal” comandada per Eduardo Zaplana, tal com manté la Fiscalia Anticorrupció.

Al president del tribunal, el magistrat Pedro Castellano, li va tocar llegir de viva veu alguns dels diàlegs, incloent-hi algun renec. No obstant això, amb el to formal i poc dramatitzat del jutge, es va perdre la vivor dels diàlegs en contrast amb els àudios originals. Es perdia, per exemple, el to de veu de Joaquín Barceló Pachano, testaferro confés de Zaplana, quan testimoniava a l’advocat Nino Suanzes, també acusat, que estava “cagat en els pantalons” perquè s’havia publicat una llista d’empreses pantalla amb comptes en la Banca Privada d’Andorra (BPA) que el podia esguitar greument. “Tu passaves per allí”, tractava de tranquil·litzar-ho Suanzes, germà d’una exdiputada del PP que també s’asseu en el banc dels acusats.

Les converses més incriminatòries van ser intervingudes per l’UCO el 2018, durant els mesos previs a les detencions. Els diàlegs telefònics que mantenia Pachano van resultar ser els més comprometedors. El 20 de març de 2018, a les 18.07, l’exministre del PP conferenciava amb “Pachanito” usant un llenguatge críptic que, segons els investigadors, es referia a testaferros de la trama: “He parlat amb aquestes ties amb qui hem de quedar”, diu Zaplana. “Estava la tia relaxadíssima, que li havia vingut la regla i estava tot en ordre”, afegia en un altre moment del diàleg, en què Zaplana descartava que la tercera persona, a qui es referien en llenguatge velat, haguera quedat “prenyada”. Es tracta, segons la UCO, d'un “llenguatge convingut” que al·ludia als suposats testaferros.

En el banc dels acusats no estava assegut en el seu lloc el testaferro confés. Hi estaven Zaplana, la seua secretària i Elvira Suanzes. Tots tres han acudit a totes les sessions del judici. A la dreta del trio, amb dues cadires de separació, s’asseia Juan Francisco García, excap de gabinet de Zaplana que, igual que Pachano, va acceptar un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a reconéixer els fets i rebaixar la condemna.

Amb les converses entre el testaferro i l’advocat Nino Suanzes, l’UCO va poder vincular-los als comptes de la trama en la BPA. Suanzes exerceix la seua pròpia defensa i s’asseu en la zona lateral de la sala reservada per als lletrats. “M’acollona pel que tu ja saps”, diu Pachano a l’advocat en una de les converses. “A veure què ens diu el de dalt, que sabrà més que nosaltres”, hi respon Suanzes. En la telefonada més extensa entre tots dos, esdevinguda el 13 de març de 2018, el to de veu de Pachano delata inquietud i por. El testaferro reconeix que està “molt preocupat”.

En una altra conversa, una setmana després, Pachano insisteix que li feia “pànic” que la seua dona acabara esguitada. “La tranquil·litat absoluta és que sabem que no hi hem tingut res a veure amb certesa”, contesta Nino Suanzes. El lletrat mantenia un semblant seriós en la sala mentre escoltava l’àudio i comprovava la transcripció de la conversa. “El problema és que el nom de Fernando va eixint pertot arreu”, afirma Suanzes.

Es referia a Fernando Belhot, el fiduciari uruguaià que també va confessar els fets i va entregar quasi set milions d’euros (pertanyents a Zaplana, segons va dir) a la justícia espanyola. “Està en la llista Falciani”, recorda Pachano. Nino Suanzes també li anuncia en el mateix diàleg que el gestor a Barcelona de la BPA que havia mogut els fons en metàl·lic de la presumpta trama, l’exjugador del planter del Barça Lluís Majó, havia sigut imputat en l’Audiència Nacional. “Té un canyaret muntat de collons”, diu a tall de resum.

“Pelacanys”, “fill de puta” o “carallot”

Aquesta conversa entre tots dos acusats va ser una mina per a apuntalar l’acusació. Un Pachano desllenguat va acabar reconeixent per telèfon que Paco Grau, l’assessor fiscal de Zaplana, va ser l’“artífex de tota aquesta enginyeria”, en referència a l’embull financer per a ocultar les presumptes mossegades a l’estranger de la trama.

“Té els ous com el cavall d’Espartero”, contesta Nino en referència a Grau. Aquest últim, amb autorització del tribunal, s’ha assegut en els seients de la sala durant quasi totes les sessions per a continuar treballant amb el seu ordinador portàtil mentre avançava el judici. No obstant això, aquesta setmana Paco Grau es va acomodar en una taula darrere de les defenses des d’on va escoltar l’àudio.

Pachano i Grau es duien fatal. De fet, tal com va informar elDiario.es, Zaplana va haver de mitjançar entre tots dos en una sèrie de converses telefòniques que també van ser intervingudes per l’UCO. En la fase de prova documental en el judici es van escoltar alguns dels epítets que dedicava el testaferro a l’assessor fiscal: “pelacanyes”, “fill de puta” o “carallot”. Més enllà dels secrets de la trama, la fonoteca del cas Erial va retratar uns diàlegs inconfessables d’una presumpta organització criminal que va arribar a moure una ‘xifra de negoci’ de 20,6 milions d’euros.