María José Catalá, de trencar el cinturó roig com a alcaldessa més jove de Torrent a desallotjar l’esquerra a València

Encara que segurament no serà la política valenciana més coneguda més enllà de les fronteres valencianes, María José Catalá (València, 1981) no és nova en la gestió de la vida pública. De fet, malgrat la seua joventut compta ja amb una llarga trajectòria amb sonades victòries electorals incloses cosa que la confirma com un valor en alça dins del PP.

Catalá va estudiar en el Col·legi Santa Teresa de Jesús de Torrent i es va doctorar en dret en la Universitat CEU-Cardenal Herrera. Té també amb un màster en Direcció i Gestió d’Empreses. En el terreny polític, es va donar a conéixer el 2007 quan només amb 26 anys, en plena expansió del PP a la Comunitat Valenciana, va aconseguir trencar l’anomenat cinturó roig de València ni més ni menys que guanyant amb majoria absoluta a Torrent, segon municipi més poblat de la província, l’històric socialista i fins aquell moment inexpugnable Jesús Ros. No va ser flor d’un dia, ja que el 2011 va revalidar els resultats, cosa que va propiciar que el president del Govern valencià llavors, Alberto Fabra, nomenat d’urgència per substituir un Francisco Camps immers en el judici del cas dels vestits, la reclutara per fer-se càrrec de la Conselleria d’Educació, una tasca que va exercir fins que el 2015 va caure el Govern del PP en favor del primer Pacte del Botànic.

En un context de greu crisi econòmica i de retallades socials importants, li va esclatar l’anomenada primavera valenciana quan un 15 de febrer de 2012 un grup d’alumnes de l’IES Lluís Vives va tallar el cèntric carrer de Xàtiva com a protesta davant els impagaments en l’educació pública que van portar molts instituts i col·legis a la massificació a les aules i a quedar-se sense diners per a engegar la calefacció. Un moviment que es va estendre a tot Espanya i que va ser el germen sobre el qual va nàixer Podem.

Una de les seues propostes més polèmiques com a consellera d’Educació va ser cobrar una quantitat simbòlica als alumnes que es portaren la carmanyola de casa per a dinar en el col·legi, una mesura que finalment no va arribar a implantar-se per la resposta suscitada.

A més, va privatitzar la Universitat Internacional de València (VIU), un dels projectes estrela de Francisco Camps, mitjançant la venda del 70% de les participacions al Grupo Planeta per quatre milions d’euros, tot i que el Govern valencià hi havia invertit 34 milions des de la seua creació. El procés de venda, els detalls del qual ha revelat en exclusiva elDiario.es, va ser totalment opac i denunciat davant notari pel rector llavors, ara regidor de Vox, Juan Manuel Badenas, amb qui Catalá haurà d’haure-se-les per a arribar a acords que permeten la governabilitat de l’Ajuntament de València. Dos anys després de la seua privatització, el 2017, Catalá va ingressar en la VIU com a professora associada.

Després de la caiguda del PP de la majoria de les institucions valencianes, va ser diputada autonòmica i portaveu adjunta del grup popular en les Corts Valencianes, una etapa en què va haver de bregar amb un dels assumptes més espinosos i que encara se li recorden, com va ser l’aprovació d’una resolució el 2016 per mitjà de la qual exigien a Rita Barberá que renunciara a l’acta de senadora autonòmica “per salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians”. Una resolució secundada per Catalá i per la resta dels diputats populars que es va produir després que el Tribunal Suprem imputara l’exalcaldessa valenciana –va declarar el dilluns 21 de novembre de 2016 i va negar les acusacions– pel presumpte barrufeig dins del cas Taula.

Aquesta situació va obrir una bretxa amb l’entorn del partit més afí a Barberá, una situació que Catalá ha tractat de revertir amb diferents gestos i propostes que ha anat llançant des que mesos abans de les eleccions de 2019 fora designada candidata a l’alcaldia de València. Així, per exemple, va proposar el seu nomenament com a alcaldessa honorífica de la ciutat, a més de posar el seu nom al Pont de les Flors i d’incloure la seua neboda, Asunción Corbín, ara investigada en el cas Azud, entre el seu equip d’assessors. Corbín ha estat de baixa en els últims mesos i l’abril va declarar en el marc del cas esmentat juntament amb les seues dues germanes. Son pare i cunyat de Rita Barberá, José María Corbín, és un dels principals sospitosos pel presumpte cobrament de mossegades.

En les eleccions municipals del 2019, Catalá no va poder frenar la caiguda dels populars després d’un mandat molt complicat, amb nou dels seus deu regidors investigats en el cas Taula, si bé és cert que tots van quedar exonerats de la causa, excepte el vicealcalde, Alfonso Grau. El PP va obtindre llavors 8 regidors i un 21,7% dels vots.

Amb un nou mandat per davant i des de l’oposició, la candidata popular ha capgirat els resultats en obtindre 13 regidors i un 37% dels sufragis amb una campanya basada en un discurs moderat i en diversos missatges clars, en concret, baixada d’impostos, més netedat i més seguretat, dirigint-se a més en cada intervenció a tot l’electorat: “Cal pensar més en la ciutat que volem que en la ideologia”, ha sigut una de les seues frases més repetides.

En els últims quatre anys, a més de ser la portaveu del grup municipal popular, ha sigut també diputada autonòmica, portaveu del grup parlamentari, secretària general del PP valencià i presidenta del PP de la ciutat de València. Tot això alternat amb el seu acompliment com a professora associada de la VIU i de la Universitat Cardenal Herrera. Fins ara, fa la sensació que la successora popular de Rita Barberá a l’Ajuntament de València ha pogut assolir tots els objectius polítics que ha anat marcant-se. Està per veure, si com Barberá, es planta amb la vara de comandament, o si és un trampolí per a aspirar a cotes més altes.