María Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de medicina preventiva: “Les dones se’ns ha relegat a la rereguarda en la lluita contra la pandèmia”

María Teresa Ruiz Cantero.

María Teresa Ruiz Cantero (Melilla) està tota la vida dedicada a analitzar el biaix de gènere que, històricament, hi ha en la medicina a l’hora de diagnosticar i, posteriorment, tractar diferents malalties. Amb l’inici de la pandèmia, aquesta catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d’Alacant va començar a introduir gradualment la Covid-19 en les seues classes i va acabar dedicant-se de ple a investigar el virus des de la perspectiva de gènere. 

“Quan va aparéixer el coronavirus vaig sentir que, com que no soc metgessa clínica i no podia posar-me la bata, havia d’investigar-lo”, reconeix en conversa telefònica. Així doncs, van nàixer tres línies de treball sobre tres camps diferents: dades estadístiques, mortalitat i confinament.

Una de les seues conclusions principals és que “estan produint-se desigualtats de gènere pel que fa a l’atenció sanitària del Covid en perjudici de les dones”. Recorda que, sobre l’anomenat Covid persistent, en què els símptomes com ara cansament, malestar general, dolor muscular o baix estat d’ànim es prolonguen en el temps, hi ha un estudi de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) que assenyala que el 79% de les persones afectades són dones amb una mitjana d’edat de 43 anys.

Ruiz Cantero es va preguntar com era possible això si han ingressat més homes (60%) que dones (40%) als hospitals per Covid, i va concloure que les dones infectades, en general, no han eixit en les dades oficials “perquè no han arribat a ingressar en els centres sanitaris i, per tant, no han sigut tractades, i s’han quedat amb problemes de salut”. 

Per què ha passat?, li preguntem. “Perquè el principal criteri de gravetat per a ingressar a l’hospital és, sobretot, la pneumònia, símptoma que pateixen més els homes, mentre que les dones han manifestat diarrea, vòmits, problemes de pell o d’olfacte i gust”, explica. Per aquest motiu han eixit dones en la premsa denunciant que el sistema sanitari no es creia que estigueren infectades, recorda. 

Les que no hi han eixit, insisteix, són les que han mort sense ser diagnosticades de Covid. Gràcies a un estudi acabat de publicar per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sabem que les dones que han mort amb sospita d’haver contret el virus –però sense confirmació oficial– són un 33% davant d’un 18% d’homes. L’INE també assenyala que, davant de les dades hospitalàries ja esmentades, estan les de les residències, on el 65% de les defuncions correspon a elles. També són grup de risc les sanitàries i personal no sanitari dels centres hospitalaris on, “com que hi ha més treballadores que treballadors, estan contagiant-se més”. 

Confinament

Dues setmanes després del confinament que hi hagué a Espanya es va detectar un augment de contagis en les dones de la llar, el tercer col·lectiu feminitzat més afectat, pel fet d’encarregar-se de la cura del familiar o els familiars contagiats. Aquesta conclusió, i altres, són fruit de la investigació ‘El repte de la Covid-19 a Alacant: efectes en la salut i resistència ciutadana durant el confinament’ que eixirà publicat la setmana que ve. 

La investigació duta a terme juntament amb el catedràtic de salut pública també Carlos Álvarez-Dardet Díaz va permetre fer durant 40 dies del període de confinament domiciliari (del 15 de març al 21 de juny) un estudi en línia amb la finalitat d’avaluar, amb la resposta de 1.378 persones enquestades, l’estat de salut, el compliment de les normes de confinament i les mesures d’atenció sanitària i de salut pública en la població de la província d’Alacant. 

“Com que érem conscients que hi hauria més onades epidèmiques que obligarien a utilitzar confinaments, l’objectiu de l’estudi era que servira el coneixement extret per a les autoritats sanitàries i socials”, assenyala. Sobre l’atenció sanitària en temps de coronavirus, el document alerta que les persones enquestades infectades no van poder ser ateses en els centres de salut, saturats, sinó per telèfon des de casa. “Al final aquesta mesura ha provocat que, com que no les atenien, acabaven en urgències davant el col·lapse d’Atenció Primària, per la qual cosa estem arrossegant el problema en la detecció precoç”, denuncia.

També alerta sobre la falta de sensibilització a l’hora d’autoconfinar-se. “Només un 50% ho feien per consciència, la resta per obligació, i això estem pagant-ho ara que ens demanen que ho fem i no estem fent-ho”, explica. Per això, ha trobat a faltar que el ministeri fera “més campanyes de conscienciació, però no amb l’enfocament de les normes, sinó de la importància dels valors”, i en posa com a exemple Jacinda Ardern, primera ministra de Nova Zelanda, on el Covid està controlat “gràcies –assegura Ruiz Cantero– entre altres factors a l’encert en els missatges institucionals que els youtubers van enviar a la població enfocats en la solidaritat amb els altres, no en l’obligació”.

Quina part de responsabilitat tenen els polítics i quina part la ciutadania en la situació actual de descontrol?, li preguntem. “Partisc de la base que això és una guerra mundial biològica, i he arribat a la conclusió que els polítics han fet el que han pogut en tots els països”, avança. “I, com en tota guerra, cal que hi haja líders i que també els soldats actuen. Si la cosa va tan malament, els soldats han de preguntar-se, què he de fer jo per part meua?”

Finalment, considera: “Les dones se’ns ha relegat a la rereguarda en la lluita contra la pandèmia”. I posa com a exemple que la societat espanyola ha recorregut a experts homes, tret d’excepcions com la viròloga Margarita del Val. “Si haguérem estat més en l’avantguarda, hauríem treballat més els valors, perquè les dones valorem més les cures”. Sobre aquest tema, recorda l’informe tan “visionari” de les Nacions Unides el 2016 sobre control de pandèmies que, amb perspectiva de gènere, “recomanava que les dones estigueren en els llocs de decisió, perquè introduirien les cures”. 

Etiquetas
Publicado el
23 de enero de 2021 - 22:00 h

Descubre nuestras apps

stats