La matinada més aterridora a Oliva: “Creuàrem amb el bebé en braços un carrer convertit en riu”

La zona zero de la dana Adam, focalitzada entre Gandia, Oliva i Pego, va clarejar aquest dimarts amb un dia assolellat i el cel pràcticament ras, una imatge sorprenent que contrasta amb el tremend aiguat que, només unes hores abans, va deixar registres de fins a 700 litres per metre quadrat, el tercer temporal més intens de la història recent de la Comunitat Valenciana.

Al centre de la localitat d'Oliva, un dels més afectats, cap a les 9.30 hores els carrers estaven mig buits i contenien restes de fulles i branques a conseqüència de la tempesta. Unes 150 persones van clarejar al centre polivalent habilitat per Creu Roja com a refugi per a les persones desallotjades que no disposaven d'un allotjament alternatiu.

Els rostres de totes elles evidenciaven el cansament i l'angoixa patida després d'una matinada, la del dilluns 19 d'octubre, que es va convertir en un autèntic malson. Mentre els voluntaris els repartien café, sucs i alguna cosa de brioixeria, alguns afectats i afectades, com Verónica, s'acostaven a buscar aigua potable: “Per sort, ma casa, en una de les zones de la platja d'Oliva més afectades, té una primera planta. A la planta baixa va entrar un metre d'aigua i ho hem perdut tot. Els meus fills van passar molta por. He vingut a arreplegar aigua perquè ens han dit que a la nostra zona s'han trencat les canonades i estarem tres dies sense subministrament. Ens havien dit que vinguérem als punts d'arreplegada i ara ens comenten que vindrà l'UME a portar-nos-en”.

Tal com va comprovar in situ elDiario.es, la desfeta de les inundacions es fan més visibles a les zones més pròximes a la costa, especialment a les zones urbanes pròximes al club nàutic. Contenidors bolcats, cotxes desplaçats i danyats per la tempesta i veïns i veïnes traient mobles i netejant els seus habitatges. Alguns camins secundaris i trams de carrers continuaven negats.

“Ens vam despertar a les 05.00 hores i vam veure que ens havia entrat aigua, ja ens cobria el turmell. Vam intentar traure aigua, però el nivell no parava de pujar i va ser quan ens vam adonar que havíem d'anar-nos-en o, si no, ens ofegàvem”, explica Bárbara, de 24 anys, mentre trau el que pot, juntament amb la seua parella, de la casa de planta baixa on resideixen.

Segons explica, en qüestió de 10 minuts l'aigua ja els arribava per la cintura: “Vam agafar el que vam poder, roba i biberons per al nostre bebé d'un any, i vam fer una cadena agafats del braç per a travessar el carrer convertit en un riu. El corrent era fort. Vam passar a casa de la meua veïna, que està en altura, amb la meua filla, el gos i també amb la meua sogra, que és major. Va ser un malson, no hi havia llum ni res, créiem que ens ofegàvem”.

Més prop de la mar, al costat del càmping Kikopark, resideix Raúl amb la seua dona i el seu fill, en una casa de planta baixa. Tots ells van aguantar com van poder fins que la Unitat Militar d'Emergències (UME) va poder accedir-hi amb una camioneta per a rescatar-los.

Segons conta, van fer una espècie de torre posant diversos estris i un matalaf damunt dels sofàs per a guanyar altura de manera provisional i evitar ser arrossegats per l'aigua: “Vam telefonar al 112 per a demanar ajuda, però tenien casos més greus, amb gent en teulades o damunt dels sostres dels cotxes, i van tardar unes hores a poder rescatar-nos. Ací teníem mig metre d'aigua, a l'altura dels genolls, que encara que no és molt, la por que tenia era que poguera pujar més perquè plovia molt”.

Raúl i Tania viuen en un apartament de planta baixa i primer pis prop de la platja de Burguera. Es van despertar a les 3.30 hores de la matinada de dilluns pel soroll del vent i ja hi havia a casa 10 centímetres d'aigua. “Però en una hora ja teníem un metre d'aigua i a les 6.30 hores arribava al metre i mig”.

Amb dos fills de 5 i 7 anys, no van tardar a aparéixer els nervis davant d'una pluja que no parava, per la qual cosa van decidir pujar a casa dels veïns, que tenien llum i subministraments: “Encara que ens va costar contactar amb el 112, si haguérem corregut perill ens haurien rescatat perquè no paraven de passar helicòpters per totes bandes vigilant situacions de risc”, expliquen.

Piles, Bellreguard, Miramar i els Poblets busquen la normalitat

Ja fora d'Oliva, a Piles, es va passar de tindre tota la platja negada a quedar només dos carrers per desguassar, després d'acumular uns 650 litres per metre quadrat, segons la seua alcaldessa, Cristina Fornet.

Bellreguard, al litoral sud de València, treballava aquest dimarts per a recuperar el subministrament de llum i aigua i tornar a la normalitat com més prompte possible, segons el seu alcalde, Alex Ruiz. I a Miramar, la seua alcaldessa, Pilar Peiró, explicava que ja es podia transitar per una part de la platja, que va estar totalment inundada, gràcies al treball de les estacions de bombament.

Els carrers de la localitat alacantina dels Poblets també van anar recuperant a poc a poc la normalitat després del desbordament del riu Girona aquest dilluns de matinada per les pluges de la dana Adam, gràcies al treball d'operaris, veïns i voluntaris.

Alguns dels vehicles que s'amuntonaven als carrers pròxims al llit del riu ja han sigut retirats, mentre que el fang es continuava netejant aquest dimarts en alguns carrers i a l'interior de les cases.

Paco viu en aquesta localitat de la Marina Alta, en una casa de lloguer, un immoble que el 2007 ja va patir les conseqüències de la gota freda d'aleshores. “Ara, a reconstruir i a sobreviure, què hi farem”, assegura. En el seu cas, han decidit mudar-se a un pis i deixar la casa després que diverses parets de l'habitatge caigueren i que el terra s'afonara en alguns punts amb el pas de l'aigua. L'alcalde del municipi, José Luis Mas, ha explicat que el poble “continua cap per avall”, encara que la presència de maquinària pesant i “molts voluntaris i bombers traient aigua” fan que els Poblets estiga “molt millor del que pensava que estaria en un principi”.