Plàstics hidrosolubles, la solució ecològica pionera d’una empresa valenciana que no demonitza el plàstic tradicional

Representen l’alternativa al plàstic tradicional, i no obstant això, advoquen per la convivència de tots dos materials. Són l’empresa Plásticos Hidrosolubles, situada a Rafelbunyol, al nord de València, on van començar a operar el 2005 en col·laboració amb el Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial i l’Institut Valencià de Finances. L’objectiu, crear un plàstic hidrosoluble i biodegradable que no perjudique el medi ambient.

El material final, que comercialitzen a Europa, els Estats Units i Llatinoamèrica, i únic amb aquestes característiques a Espanya, procedeix de recursos de naturalesa fòssil. “En el fons, si fas un material plàstic que siga hidrosoluble, biodegradable i no tòxic, estàs fent, entre cometes, enginyeria inversa. Estàs tornant aqueixa matèria orgànica al seu estat quasi original”, explica el conseller de la mercantil, Rafael Gabeiras.

La paradoxa d’aquest material és que per a desaparéixer necessita, no l’acció humana, sinó factors ambientals com la humitat o la pluja que, amb altres condicionants com l’oxigen o la temperatura, pot tardar des de segons a hores a dissoldre’s en l’aigua.

La seua aplicació més freqüent la trobem entre les monodosis del detergent per a llavaplats i llavadores el plàstic hidrosoluble de les quals permet que en qüestió de segons es dissolguen els 4 o 5 grams de material d’embalatge en el curs natural de l’aigua sense deixar cap parany tòxic.

Així mateix, el seu ús també va creixent en les carcasses dels focs artificials l’explosió dels quals és cada vegada més habitual en el medi aquàtic (platges o parcs) on fins ara el plàstic o el paper premsat queia a l’aigua; en l’actualitat és un residu innocu i compostable que no contamina.

No obstant això, la seua aplicació no avança en l’activitat cinegètica, almenys a Espanya i en concret a la Comunitat Valenciana. Gabeiras recorda que, si bé hi ha cada vegada més conscienciació entre els caçadors a l’hora de recollir els cartutxos, de la munició també ix llançat un taquet de plàstic que en llocs com l’Albufera de València acabava caient a l’aigua.

“Vam proposar a la Conselleria un tac que es dissol, biodegradable i no tòxic que no apareixeria passat un temps a la platja del Saler com apareixen ara, però m’han dit que no”, es lamenta. “Al final fabriquem per a empreses daneses, americanes o sueques, però no per a Espanya, perquè allí ens porten 30 anys d’avantatge en educació mediambiental”.

Bosses

Aquesta afirmació n’amaga una altra; Plásticos Hidrosolubles ha passat en 14 anys de vida de vendre molt poc a Espanya a aconseguir el 40% de quota de mercat actual al nostre país. El representant d’aquesta empresa de 24 empleats considera que “a poc a poc”, els espanyols “anem fent els deures” en protecció del medi ambient.

Encara que també afig que en certs aspectes, com les bosses de plàstic fetes de midó de les creïlles o de dacsa, “estem cometent un pecat de lesa humanitat”. “Per a llavar la consciència mediambiental dels urbanites dels països més desenvolupats, resulta que utilitzem productes que són fonament alimentari de països menys desenvolupats, per tant, estem encarint-los”, assenyala.

Aquesta mercantil, que també ofereix el seu innovador material com a alternativa a la bossa de plàstic tradicional, entén que “es posa massa èmfasi” en el seu ús en els supermercats o en l’envàs alimentari, l’aplicació del qual no qüestiona, perquè “4.500 milions de persones s’aprofiten d’una distribució d’aliments que seria impossible sense un embalatge adequat”.

“Per això a mi no m’agrada demonitzar el plàstic tradicional i cantar les virtuts del plàstic biodegradable, a pesar que em dedique a això”, assegura. “Perquè personalment crec que els plàstics biodegradables i hidrosolubles s’imposaran en les utilitzacions que funcionalment siguen millor per a la societat”.

“Desgraciadament, els països més contaminants són els menys desenvolupats”, afig aquest executiu que ha viscut deu anys al sud d’Àfrica. “No obstant això, en llocs on la renda és més elevada, el ciutadà té una conducta més cívica, perquè està més conscienciat, per la qual cosa crec que el problema del plàstic i la seua mala utilització és un procés lent que requereix educació, sense oblidar que els materials no contaminen, els que contaminen són les persones”, conclou.