Adeu a la memòria democràtica: PP i Vox enterren la recuperació de les restes dels assassinats pel franquisme
El 17 de desembre de 2017 es publicava en el Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència a la Comunitat Valenciana, una norma que va ser molt criticada llavors pel Partit Popular i Vox i que pretenia, segons explicava la consellera de Justícia en funcions, Gabriela Bravo, en una entrevista concedida a elDiario.es, “enfrontar-nos a la història sense por i sense confrontació”, així com recuperar la “dignitat” de les víctimes i els drets a “la reparació, la memòria i la veritat”.
Gràcies a aquesta llei, l’Administració autonòmica assumia directament la localització de les fosses de la Guerra Civil i del franquisme –n’hi ha unes 600 repartides per tot el territori valencià amb milers de cossos enterrats– i l’exhumació i la identificació de les víctimes, i també s’impulsava la retirada dels símbols franquistes que encara continuen presents en algunes localitats valencianes. A més, entre altres qüestions, la Generalitat tenia la intención de crear l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica i impulsava la creació d’un banc d’ADN per a facilitar la identificació de les víctimes.
Totes aquestes mesures, si ens atenim a l’acord de govern rubricat aquesta mateixa setmana per Partit Popular i Vox per a formar un nou executiu autonòmic i dirigir la Generalitat Valenciana, corren un risc seriós de desaparéixer. En el document de 50 punts signat pels populars i el partit d’extrema dreta es recull, en el segon apartat: “Es derogaran les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics”, en una referència clara a la Llei de memòria democràtica impulsada pel Consell del Botànic.
No és cap sorpresa que el nou Consell tinga entre els seus primers objectius la derogació d’aquesta norma. El dirigent ultra José María Llanos ja va advertir en les Corts Valencianes que eliminarien aquesta norma si arribaven a la Generalitat Valenciana, perquè, assegurava, aquesta llei “crida a l’odi entre espanyols” i “vulnera” principis com la llibertat ideològica, d’expressió, de càtedra i de desenvolupament de personalitat.
Por de les víctimes
Les associacions de familiars de les fosses de la repressió franquista mostraven la seua preocupació arran de les eleccions del 28 de maig passat i la victòria de la dreta, que auguraven que suposaria un “tall en sec total”. Com sospitava Ángel González, president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, en declaracions a elDiario.es fa uns dies, l’entrada del PP, i sobretot de Vox, en l’executiu autonòmic suposaria la derogació de la llei i la desaparició del pressupost per a l’exhumació de les víctimes: “Suposarà una reculada històrica en tota mena de polítiques socials, en drets, retallades en serveis públics i llibertats”.
A partir de l’arribada al Palau de la Generalitat de Carlos Mazón, tenen por que quedarà paralitzat tot el que queda pendent de fer. Fins hui, s’han exhumat el 66% de les fosses comunes de la repressió franquista en territori valencià, amb finançament públic, i s’han localitzat les restes de 2.166 víctimes, tant de la repressió franquista com combatents en la Guerra Civil, de les quals 225 s’han identificat i 373 estan pendents d’identificació.
La Diputació de València com a alternativa
A les víctimes i als seus familiars encara els queda una esperança perquè es mantinguen les faenes de recuperació de la memòria democràtica, la Diputació de València. L’única administració pública valenciana que es mantindrà en mans de l’esquerra, amb el socialista Carlos Fernández Bielsa com a president gràcies al suport de Compromís i d’Ens Uneix –el partit de l’exsocialista Jorge Rodríguez–, es presenta com l’última i única esperança que es continue amb la tasca d’exhumació de fosses comunes en què es van enterrar milers de morts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La Diputació de València ja va començar a treballar en aquest camp, en el de la recuperació de la memòria democràtica, el 2015, i en el mandat passat es va sumar també a aquesta tasca la Diputació de Castelló, que arran del 28 de maig també ha caigut en mans de la dreta.El 17 de desembre de 2017 es publicava en el Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència a la Comunitat Valenciana, una norma que va ser molt criticada llavors pel Partit Popular i Vox i que pretenia, segons explicava la consellera de Justícia en funcions, Gabriela Bravo, en una entrevista concedida a elDiario.es, “enfrontar-nos a la història sense por i sense confrontació”, així com recuperar la “dignitat” de les víctimes i els drets a “la reparació, la memòria i la veritat”.
Gràcies a aquesta llei, l’Administració autonòmica assumia directament la localització de les fosses de la Guerra Civil i del franquisme –n’hi ha unes 300 repartides per tot el territori valencià amb uns 10.000 cossos enterrats– i l’exhumació i la identificació de les víctimes, i també s’impulsava la retirada dels símbols franquistes que encara continuen presents en algunes localitats valencianes. A més, entre altres qüestions, la Generalitat creava l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica i impulsava la creació d’un banc d’ADN per a facilitar la identificació de les víctimes.
Totes aquestes mesures, si ens atenim a l’acord de govern rubricat aquesta mateixa setmana per Partit Popular i Vox per a formar un nou executiu autonòmic i dirigir la Generalitat Valenciana, corren un risc seriós de desaparéixer. En el document de 50 punts signat pels populars i el partit d’extrema dreta es recull, en el segon apartat: “Es derogaran les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics”, en una referència clara a la Llei de memòria democràtica impulsada pel Consell del Botànic.
No és cap sorpresa que el nou Consell tinga entre els seus primers objectius la derogació d’aquesta norma. El dirigent ultra José María Llanos ja va advertir en les Corts Valencianes que eliminarien aquesta norma si arribaven a la Generalitat Valenciana, perquè, assegurava, aquesta llei “crida a l’odi entre espanyols” i “vulnera” principis com la llibertat ideològica, d’expressió, de càtedra i de desenvolupament de personalitat.
Por de les víctimes
Les associacions de familiars de les fosses de la repressió franquista mostraven la seua preocupació arran de les eleccions del 28 de maig passat i la victòria de la dreta, que auguraven que suposaria un “tall en sec total”. Com sospitava Ángel González, president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, en declaracions a elDiario.es fa uns dies, l’entrada del PP, i sobretot de Vox, en l’executiu autonòmic suposaria la derogació de la llei i la desaparició del pressupost per a l’exhumació de les víctimes: “Suposarà una reculada històrica en tota mena de polítiques socials, en drets, retallades en serveis públics i llibertats”.
A partir de l’arribada al Palau de la Generalitat de Carlos Mazón, tenen por que quedarà paralitzat tot el que queda pendent de fer. Fins hui, s’han exhumat el 66% de les fosses comunes de la repressió franquista en territori valencià, amb finançament públic, i s’han localitzat les restes de 2.166 víctimes, tant de la repressió franquista com combatents en la Guerra Civil, de les quals 225 s’han identificat i 373 estan pendents d’identificació.
La Diputació de València com a alternativa
A les víctimes i als seus familiars encara els queda una esperança perquè es mantinguen les faenes de recuperació de la memòria democràtica, la Diputació de València. L’única administració pública valenciana que es mantindrà en mans de l’esquerra, amb el socialista Carlos Fernández Bielsa com a president gràcies al suport de Compromís i d’Ens Uneix –el partit de l’exsocialista Jorge Rodríguez–, es presenta com l’última i única esperança que es continue amb la tasca d’exhumació de fosses comunes en què es van enterrar milers de morts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La Diputació de València ja va començar a treballar en aquest camp, en el de la recuperació de la memòria democràtica, el 2015, i en el mandat passat es va sumar també a aquesta tasca la Diputació de Castelló, que arran del 28 de maig també ha caigut en mans de la dreta.
0