El Govern de Sánchez no fa cas del grup de decisió que va crear per canviar el model de finançament

El canvi de model de finançament de les comunitats autònomes (CA) –vigent des del 2009 i caducat el 2014– és un mort que cap dels governs de PP i PSOE han volgut afrontar. S’han celebrat conferències de presidents, consells de Política Fiscal i Financera i s’han creat comissions d’experts i la situació continua empantanada. L’últim intent, que semblava definitiu, va ser la creació del grup de decisió política de les CA creat pel Govern de Pedro Sánchez al juliol del 2018 i que havia d’estudiar el document de síntesi dels experts aprovat per les comunitats perquè isquera el document final proposat per l’executiu.

Però la situació del canvi de model de finançament continua encallada. Des del mes de juliol de l’any passat, el grup de decisió només s’ha reunit una vegada, el 26 de setembre, i el secretari general del Ministeri d’Hisenda no ha lliurat la documentació a què es va comprometre amb les CA, segons denuncia l’Alt Comissionat per al Finançament de la Comunitat Valenciana, Rafael Beneyto. “No sabem res de la metodologia de treball ni de l’opinió del Ministeri sobre les propostes dels territoris, estem en la mateixa situació que amb el Govern en mans del PP”, explica Beneyto.

Com que Pedro Sánchez va deixar clar que el model de finançament autonòmic no es canviaria aquesta legislatura, algunes comunitats autònomes han decidit plantejar “correccions” a l’actual model vigent del 2009 per a reduir les diferències d’ingressos entre els diferents territoris sense que cap veja les seues partides actuals reduïdes. Com? Incrementant les aportacions que fa l’Estat al sistema de finançament, sobretot als territoris pitjor finançats i mantenint les aportacions a les altres. És a dir: la Comunitat Valenciana, Andalusia, Múrcia, les Balears i Catalunya.

Aqueixes “correccions” es podrien incloure tant en els pressupostos del 2019 com a través d’un decret llei, una figura legal que el Govern de Sánchez ha utilitzat per a aprovar tota mena de normes des que va guanyar la moció de censura. Una de les mesures en què hi ha consens en el comité d’experts és la compensació a les autonomies per la variació de la pujada de tipus en l’IVA i en els impostos especials.

Part dels ingressos d’aquests tributs es transfereixen a les CA, però, quan es van incrementar els tipus durant la crisi, l’Estat es va quedar el cent per cent dels diners d’aqueixos augments. És a dir, de la pujada del 18 al 21% de l’IVA, els ingressos pels tres punts percentuals se’ls va quedar l’Estat i no ha anat res per a les autonomies. Segons els experts autonòmics, només per la liquidació de l’exercici 2016, les autonomies haurien tingut 10.000 milions d’euros més per a cobrir els seus serveis –uns 50.000 milions des del 2009.

Aquest increment de 10.000 milions d’euros l’any aprovat per decret llei o en els pressupostos del 2019 permetria a les autonomies disposar de més recursos sense que cap regió s’haguera de veure perjudicada a la baixa. Segons l’alt comissionat valencià, a aquesta proposta i a altres el Ministeri d’Hisenda no ha contestat. Però Beneyto va més enllà: “Només amb 1.600 milions més per any per a les autonomies se solucionarien les diferències entre les comunitats autònomes pitjor finançades”.

Però no és l’única opció plantejada pels experts i, en aquest cas, pels alts comissionats per al finançament, Rafael Beneyto i José Antonio Pérez. En els seus informes entenen i proposen que el Govern incremente la seua aportació al sistema de dependència que, en l’actualitat, sostenen les CA. A la Comunitat Valenciana l’Estat abona el 16-17% del total dels recursos per a dependents quan el compromís en la llei de 2006 fixa el 50%. Uns 911,2 milions més, segons els càlculs del Govern valencià.

També plantegen els comissionats valencians la compensació econòmica per l’assistència de pacients d’altres comunitats autònomes, fet molt particular en els territoris amb una alta afluència de turistes nacionals. En el Govern valencià estimen la xifra global que s’hauria de compensar en 267,4 milions d’euros.

En aquests moments s’ha lliurat al Govern d’Espanya un informe de la comissió d’experts designada pel Ministeri d’Hisenda (juliol del 2017) i un document de síntesi del comité tècnic permanent d’avaluació del Consell de Política Fiscal i Financera (acceptat el 19 de setembre del 2019). Però els executius de Rajoy i Sánchez encara no s’han atrevit a plantejar un model o a contestar als experts en aquests dos últims anys.