El portaveu de Compromís espiat per la policia: “El PP era capaç de qualsevol cosa per a mantindre’s en la Moncloa”

L’actual portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Joan Baldoví (Sueca, 1958), va ser un del més de mig centenar de diputats d’esquerres espiat el 2016 per la claveguera policial del PP teledirigida pel Govern de Mariano Rajoy. El nom de Baldoví, un mestre aparentment inofensiu des del punt de vista de la seguretat pública, va ser consultat 15 vegades en la base de dades policials ‘Persona’ entre el 5 de gener i el 13 de desembre de 2016. Les cerques es van fer des de set comissaries diferents: sis a la Comunitat de Madrid i una a Màlaga.

Les consultes en bases de dades policials es van fer en un context sensible, quan Compromís es va erigir en una formació de l’esquerra perifèrica clau per a forçar una moció de censura contra Rajoy, un president sotjat per la corrupció del seu partit, i amb una àmplia visibilitat mediàtica a Madrid. “En aquesta època teníem la sensació que el Govern del PP era capaç de fer qualsevol cosa amb la condició de mantindre’s en la Moncloa”, explica Baldoví en declaracions a elDiario.es.

“Amb la pressió del PP i dels grans empresaris, van aconseguir tombar el PSOE i només quedàvem la resta dels partits d’esquerres com a alternativa”, afig. Compromís es va presentar en llista valenciana conjunta amb Podem. Quatre membres de la formació –Joan Baldoví, Ignasi Candela, Marta Sorlí i Enric Bataller–van obtindre escons en el Congrés, encara que la fórmula d’aliança amb el partit de Pablo Iglesias no va prosperar i els valencianistes van acabar en el grup mixt, en una relació que va tindre els seus pros i els seus contres. En tot cas, els diputats es van erigir en una mena d’aliats valencians de Podem, en plena onada de criminalització de la formació morada.

L’espionatge de la claveguera policial del PP es va estendre en aquella època més enllà de Podem a Compromís, partit de l’esquerra valenciana aliat circumstancialment dels morats i d’indiscutible tradició democràtica. Així doncs, el nom d’Enric Bataller, llavors diputat de la formació valencianista en el Congrés, també es va consultar quatre vegades en la mateixa base de dades entre el 15 d’abril i el 20 de desembre de 2016 en dues comissaries: la de Madrid-Centre i la del districte de Marítim de València. Bataller, advocat de professió, va ser elegit diputat el 2015 i el 2016 i va acabar eixint de Compromís fa uns anys i recalant en Via Mediterrània, un partit extraparlamentari.

En aquella època, Compromís es va erigir en una mena d’espill en l’àmbit de l’esquerra espanyola. Baldoví va aconseguir una certa visibilitat mediàtica quan la seua formació ja havia arribat a un pacte amb el PSPV-PSOE per a governar en la Generalitat Valenciana, amb el suport extern de Podem, i pretenia exportar el model a Madrid. Tot això en un context de tremend desgast del PP en la Moncloa, sotjat per nombrosos casos de corrupció.

“El 2016 va ser un any molt important en la política espanyola”, recorda Baldoví, que al·ludeix a la repetició electoral i l’abstenció del PSOE en la investidura de Mariano Rajoy que va permetre un altre Govern del PP, “tot i que hi havia una majoria alternativa molt clara”. En aquest context, va sorgir amb força el lideratge d’un Pedro Sánchez enfrontat a la vella guàrdia socialista el relat de la qual perdura fins hui dia. “Per això”, afig Joan Baldoví, “durant tot aquell any el nostre missatge era clar: calia una moció de censura per a convertir aquesta majoria parlamentària progressista en un Govern”.

El referent del Pacte del Botànic

Huit anys després, l’actual portaveu de Compromís en el parlament valencià, evoca el model del Pacte del Botànic (l’aliança de les forces progressistes valencianes, amb Ximo Puig i Mónica Oltra com a cares visibles) com a inspiració per a un executiu central de les esquerres: “Teníem l’exemple i el referent del [Pacte del] Botànic en la Generalitat Valenciana i volíem traslladar això a l’Estat”. “Ja ho havíem intentat abans de la repetició amb l’Acord del Prado”, afig en referència a la proposta de mínims de Compromís per a armar les bases d’un Govern progressista per a allunyar el PSOE de la temptació de pactar amb Ciutadans i inclinar els socialistes cap a les esquerres.

Baldoví es va convertir en un rostre habitual de les tertúlies de Madrid i, singularment del programa de La Sexta El Intermedio, presentat pel Gran Wyoming. Amb la finestra d’oportunitat, el diputat de Compromís divulgava la fórmula del “Govern a la valenciana” que “tardaria tant a arribar”.

El portaveu de Compromís en les Corts Valencianes ha anunciat que es personarà en la causa en l’Audiència Nacional en condició de perjudicat. “L’únic delicte era ser d’esquerres, ser persones íntegres que treballaven pel benestar de les persones. Ens veurem en els tribunals”, va dir Baldoví, després de saber que havia sigut espiat.

No és, ni de bon tros, el primer diputat de l’esquerra valencià espiat per les clavegueres de l’Estat. En altres coordenades de les clavegueres, l’ecologista Carles Arnal va ser espiat per l’excomissari José Manuel Villarejo quan va ser elegit el 2003 diputat autonòmic d’una formació verda que s’integraria més tard en Compromís. L’encàrrec d’Iberdrola se centrava en les denúncies d’Arnal sobre la central nuclear de Cofrents. “D’alguna cosa devia servir si es van posar tan nerviosos”, va dir Arnal en un reportatge amb motiu de la publicació de les seues memòries.