PP i Vox aplanen el camí a la ‘Llei de concòrdia’ i l’oposició alerta: “S’acaben les exhumacions”

El PP i Vox van fer dimecres un pas més en el procés d’aprovació de la denominada ‘Llei de concòrdia’ en les Corts Valencianes. El bipartit valencià va votar en contra de les esmenes a la totalitat al text plantejades pel PSPV-PSOE i Compromís en un ple de la cambra autonòmica a què van assistir representants de les entitats memorialistes i en què l’extrema dreta va al·ludir a la República Democràtica del Congo, a les milícies iemenites i, com de costum, a Veneçuela. L’executiu de Pedro Sánchez ja va anunciar que recorrerà contra la llei davant el Tribunal Constitucional pel fet de col·lidir amb normes de rang superior.

El portaveu socialista, José Muñoz, va dir que la llei, criticada per les universitats públiques valencianes, és “el somni íntim del PP des de fa molts anys”. “Això no és una qüestió de l’extrema dreta, això va en l’ADN del Partit Popular”, va afirmar Muñoz. Per part seua, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, va recordar que la llei aprovada el 2017 per l’anterior Govern progressista del Pacte del Botànic “s’havia consensuat amb totes les associacions” i que “no calia canviar-la”. “Això és una imposició de l’extrema dreta i una vegada més el PP assenteix, permet i introdueix el conflicte on abans no n’hi havia”, va dir Baldoví.

La diputada socialista Mercedes Caballero, responsable del PSPV-PSOE en matèria de memòria democràtica, va alertar que, amb la previsible aprovació de la norma, “s’acaben les exhumacions”. Caballero va defensar el sistema democràtic de la Segona República i va recordar que un “grup de feixistes” van encapçalar un colp d’estat que va provocar la Guerra Civil.

També va titlar la ‘Llei de la concòrdia’ de “contrareforma que utilitza les víctimes del terrorisme equiparant-les a les de la dictadura franquista” i que suposa, a més, una “tercera revictimització” dels represaliats pel règim. “Volen fer tornar a l’oblit els que es van oposar a la dictadura; és injust i indigne”, va afirmar Mercedes Caballero.

La proposta legislativa del PP i Vox equipara la dictadura franquista amb la democràcia republicana i posa en perill, segons el parer de l’oposició, els processos d’exhumació de víctimes de les fosses comunes. “Hi ha més honor i més democràcia en qualsevol fossa comuna que en la derogació de la llei de memòria que vostés pretenen”, va etzibar Caballero a la bancada de les dretes.

Per part seua, la diputada de Compromís Isaura Navarro va afirmar que es tracta d’una “llei de la vergonya” destinada a la “reobertura de ferides” en la societat espanyola. “On hi havia pau, es crea conflicte”, va dir Navarro, que va acusar Vox de representar una “ideologia totalitària” hereua dels vencedors de la Guerra Civil.

Els impulsors de la llei van defensar la norma, criticada per Amnistia Internacional. El portaveu de Vox en les Corts Valencianes, José María Llanos, va al·ludir a Veneçuela per a arremetre contra les lleis de memòria històrica, tant estatals com autonòmica. “No som roïns roïníssims, som les víctimes de la mentida de la manipulació de la veritat i de la història que ja fan més de 40 anys a Espanya i un segle a Europa”, va afirmar.

Llanos també va dir que “l’Alemanya més terrible dels més terribles temps s’anomenava República Democràtica Alemanya, com la sanguinària actual República Democràtica del Congo, és una cosa així com dir el que no ets, sinó tot el contrari”.

Finalment, la diputada popular Marisa Gallo, en un to semblant al dels seus socis de Vox, va vincular els socialistes amb “etarres”, amb “Hamas” i fins i tot amb els “Huthi”, en referència a la milícia iemenita. “Aquest PSOE actual ha tornat a abraçar els lemes guerracivilistes”, va afirmar Gallo, que també va assegurar que els socialistes “volen l’Espanya dels dos bàndols” i “tornar a Casas Viejas” i a la “revolució del 34”.

La diputada socialista Mercedes Caballero va tancar el debat exhibint una fotografia de l’antiga estàtua del dictador Francisco Franco en la plaça de l’Ajuntament, retirada el 1983, malgrat la resistència violenta de l’extrema dreta nostàlgica. “No sé si tornarem a veure això en la plaça de l’Ajuntament”, va aventurar la parlamentària del PSPV-PSOE, que va recordar que un diputat de Vox en el Congrés, en referència gens vetlada a Carlos Flores, antic candidat de Fuerza Nueva, “escridassava els funcionaris que la llevaven”.