“Qui pretenga utilitzar l’educació com a arma política, amb finalitats partidistes, hauria d’assumir la culpa del mal per a les generacions futures”

Encarna Cuenca, presidenta del Consell Escolar de l'Estat.

El 9 de febrer passat el Consell de Ministres aprovava el nomenament d’Encarna Cuenca (Albacete, 1958) com a presidenta del Consell Escolar de l’Estat, un càrrec del qual prenia possessió uns dies després. Cuenca, llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, ocupava des del 2015 la presidència del Consell Escolar valencià.

La primera cosa que m’agradaria preguntar-li és com sorgeix la possibilitat de presidir aquest organisme. Com li proposen ocupar el càrrec?

Supose que hi deu haver contribuït el fet d’haver sigut sis anys presidenta del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana i membre de la Junta de Participació Autonòmica del Consell Escolar de l’Estat, unit a la meua trajectòria professional.

Conéixer el treball a l’aula i en les administracions autonòmica, estatal i europea, set anys en el ministeri, imagine que van ser claus per a pensar en mi com a relleu d’Enrique Roca, que va manifestar el desig de jubilar-se.

Formalment, la proposta va ser, com aquests temps de pandèmia aconsellen, per telèfon. Vaig rebre una telefonada del secretari d’Estat d’Educació en què m’oferia la possibilitat de presidir el Consell. M’honra enormement que pensaren en mi i agraïsc a la ministra la seua confiança.

En la seua presa de possessió va definir aquest òrgan com un espai de diàleg i de trobada de veus diferents que han de sonar de manera harmònica. Però què és el Consell Escolar de l’Estat? Per a què serveix? Com funciona?

El Consell Escolar de l’Estat és l’òrgan de participació dels sectors que estan més directament relacionats amb el món educatiu. Està integrat per 105 persones en representació de l’alumnat, les famílies, els centres educatius, les organitzacions sindicals i empresarials, l’Administració educativa, universitats, entitats locals i organitzacions de dones, a més de personalitats de prestigi reconegut en el camp de l’educació, i també els presidents i presidentes dels consells escolars autonòmics.

La funció del Consell és assessorar, a instàncies de l’Administració, projectes normatius que hagen de ser proposats o dictats pel Govern, mitjançant l’emissió de dictàmens i, a iniciativa pròpia mitjançant informes i propostes. Un altre instrument fonamental és l’Informe sobre l’estat del sistema educatiu, en què s’inclouen les propostes de millora de l’educació relacionades amb diversos aspectes de l’ensenyament no universitari.

D’altra banda, el Consell Escolar de l’Estat integra la participació territorial a través de la Junta de Participació, composta pels presidents i presidentes respectius dels consells escolars autonòmics, el paper dels quals considere fonamental.

Per això és crucial escoltar juntes totes les veus que l’integren, alumnat, famílies, professorat… dialogant, perquè ‘són les veus’ que ens permetran conéixer els seus interessos i elaborar propostes d’acord amb les necessitats de les persones destinatàries de les normes. “Han de sonar harmòniques” és una metàfora per a il·lustrar la necessitat de consens, de la tasca imprescindible d’escoltar i arribar a acords, com a fórmula per a potenciar al màxim les solucions adoptades.

Supose que aquests dies està tenint molta activitat. Com porta aquestes primeres setmanes? Quins són els primers ‘deures’ que s’ha posat?

Aquestes setmanes estan sent molt enriquidores. La primera tasca que considere clau és conéixer, de primera mà, les sensibilitats dels diferents sectors, les seues necessitats, els seus punts de vista, però també allò que poden aportar. Per això estem fent reunions amb els diferents sectors en què intercanviem idees i reflexionem junts. A partir de les conclusions, elaborarem la nostra agenda de prioritats i punts de trobada.

I més a llarg termini, quins són els objectius que s’ha marcat com a presidenta?

Una vegada identificats els punts de trobada i consensuada l’agenda, posar en marxa la faena conjunta comptant amb totes les persones que integren el Consell Escolar de l’Estat per buscar les millors respostes a les necessitats plantejades. A més, òbviament, d’elaborar els dictàmens que se’ns sol·liciten.

Com valora la seua experiència al capdavant del Consell Escolar valencià?

Sent un agraïment profund. M’emporte grans regals: amistats, oportunitat de conéixer punts de vista diferents contats en primera persona, capacitat d’escolta... He vist que les persones podem avançar posant l’accent en allò que compartim, que necessitem un temps inevitable per a pensar juntes i sentir que les diferències no ens separen, sinó que ens complementen.

És evident que l’educació s’ha ressentit aquest últim any. S’ha perdut un curs?

Que el colp d’aquesta pandèmia ha sigut molt gran en tots els àmbits i en tots els sectors és un fet indiscutible. També l’educació. La comunitat educativa ha sigut i està sent colpejada durament. Però hem aprés el valor de la faena conjunta i s’han posat en evidència necessitats, però també possibilitats d’enfrontar-les junts i, per tant, continuar avançant més fermament.

Si considerem guanyar o perdre un curs acadèmic en termes clàssics, de continguts, segurament la resposta a la seua pregunta és sí, l’educació s’ha ressentit. Però si tenim en compte els aprenentatges significatius al llarg d’aquest any, tal vegada podem traure una visió més positiva. Seria un bon exercici reflexionar sobre què ens ha ensenyat la pandèmia a cadascú de nosaltres.

La COVID-19 ha sigut molt dura per a tota la comunitat educativa, sobretot per als alumnes. Com s’ha adaptat el sistema educatiu a la pandèmia?

Amb tots els recursos, personals i materials disponibles, posats al servei de l’educació. Amb dedicació per part del professorat i dels equips directius, de les famílies, de les administracions educatives, el suport dels membres de la comunitat educativa. Amb ganes, com en una guerra, traient forces de flaquesa per continuar oferint la millor educació possible. I l’alumnat ens ha demostrat la seua capacitat de respondre, el seu desig de col·laborar en la lluita.

Necessitem millorar? Això sempre, però de moment, només tinc paraules d’agraïment.

Què opina de la Llei Celaá?

Personalment crec que està plantejada des d’una perspectiva molt adequada: donar resposta als problemes de l’educació al nostre país apuntats per diferents estudis nacionals i internacionals i ser prou flexible per a permetre adequar les solucions a situacions específiques.

I en la seua experiència com a presidenta del Consell Escolar valencià, què li semblen les polèmiques generades a compte del decret de plurilingüisme o amb la concertada a la Comunitat Valenciana?

Crec que moltes vegades les polèmiques es podrien resoldre, o almenys, mitigar. Tot debat, racionalitzat, és benvingut. Escoltar-se, amb ànim d’entendre l’altre és un signe d’amistat i, per tant, el primer pas per a arribar a acords.

S’utilitza l’educació com a arma política?

Per damunt de qualsevol plantejament particular, el que és imprescindible per al futur de les noves generacions és aconseguir una educació universal de qualitat, per a totes les persones, sense excepció, que permeta desenvolupar totes les seues potencialitats.

Com va dir Mandela: “L’educació és l’arma més poderosa que pots usar per a canviar el món”.

Qui pretenga utilitzar l’educació com a arma política, amb finalitats partidistes, hauria d’assumir la culpa del mal que això comporta per a les generacions futures.

I, per acabar, m’agradaria saber quina opinió li mereix que a Espanya semble impossible consensuar una llei educativa.

Una pena. Haurem de buscar la manera d’aconseguir que aquesta tradició tan lamentable desaparega i ser capaços de trobar un camí en què la discrepància no siga un obstacle per a continuar avançant junts.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats