El president de la Generalitat, Ximo Puig, reflecteix en la seua declaració de la renda de l’any 2017 que va cobrar dividends de l’empresa Promociones y Ediciones Culturales SA (Pecsa), editora del periòdic Mediterráneo de Castelló i que formava part del Grupo Zeta fins que el va comprar a l’abril d’enguany Editorial Prensa Ibérica gràcies a la quitació d’1,3 milions d’euros aprovada per l’Institut Valencià de Finances. El 2017, Puig va ingressar 5.880 euros, però no va ser l’únic exercici en què va guanyar diners sent la màxima autoritat valenciana amb aquesta inversió. El 2016, el repartiment de beneficis en Pecsa va rendir al seu 1,16% invertit 6.400 euros.

quitació d’1,3 milions d’euros aprovada per l’Institut Valencià de FinancesEl president de la Generalitat ha sigut totalment transparent en la tinença de les 210 accions de Pecsa, al seu torn part de Grupo Zeta i ara d’EPI, ja que sempre han aparegut en les seues declaracions de béns. Però ha sigut l’operació de l’Institut Valencià de Finances que va permetre l’entrada del grup presidit per Javier Moll en l’accionariat de Pecsa, amb el 86% el que ha alçat les alarmes dels partits de l’oposició. Més encara perquè la “salvació” de Zeta hauria sigut també l’eixida del forat del periòdic Mediterráneo, en què el president té invertits 177.886,8 euros, que es podia haver vist embolicat en l’afonament del grup de la família Asensio.

Una altra suspicàcia que han alçat entre l’oposició aquests fets és que el mateix diari Mediterráneo ha ingressat una mitjana de 200.000 euros l’any en publicitat institucional directament abonada per Presidència de la Generalitat.

Puig ha defensat sempre que les 210 accions que té en Pecsa són “sentimentals”, fruit de la seua etapa com a periodista en Mediterráneo, quan pertanyia a la cadena franquista de periòdics del Movimiento. Segons ha explicat, van ser els diners de la indemnització quan va ser acomiadat del mitjà que, juntament amb altres treballadors i gent de la societat civil castellonenca, es va fer amb el control del rotatiu per convertir-lo en un “mitjà progressista”. Molts militants i càrrecs del PSPV també van entrar en l’accionariat del mitjà en aqueixa època.

Encara que Mediterráneo va poder nàixer com un mitjà “progressista” en la seua línia editorial, segons el president, la seua línia es va fer més conservadora amb l’arribada del totpoderós Carlos Fabra a la Diputació de Castelló. De fet, el conegut com a “cas Fabra” no va deixar de ser una notícia menor en el principal rotatiu de la província. Va ser la històrica capçalera d’EPI Levante de Castelló, que ha tancat pel fet d’haver entrat a formar part del mateix grup editorial que Mediterráneo, la que es va mantindre en l’arc del centreesquerra castellonenc i va denunciar de manera persistent els diferents escàndols i excessos en què es va veure embolicat Carlos Fabra.

El president Puig manté que tots els diners de la indemnització com a treballador en els anys 80 del segle passat els va invertir en la compra de les accions de Pecsa. En l’actualitat, el president en disposa de 210, mentre que altres històrics militants en tenen una, dues o poc més d’una desena. Fonts de Presidència no han precisat si en els anys successius l’ara president de la Generalitat va adquirir més accions o els quasi 178.000 euros que té en l’actualitat daten d’aqueix any 1984.

Els que si que van anar incrementant la seua posició entre el 16% que no són d’EPI van ser els empresaris de Castelló Gabriel Batalla, el principal accionista dels minoritaris, i Enrique Gimeno. La resta són particulars o petits empresaris.

El diari Mediterráneo, com la majoria de rotatius de paper a Espanya, va ser una màquina de guanyar diners entre els anys 80 i la primera dècada del 2000. En el cas del líder de vendes de Castelló, els beneficis van arribar fins i tot en els anys pitjors de la crisi. El 2008, amb caigudes d’ingressos del 20%, el mitjà, en altre temps, del Grupo Zeta va guanyar 1,2 milions, mentre que el 2009 els guanys després d’impostos van ser d’1,3 milions. Tant va ser així que el 2016 i el 2017 es va permetre el luxe de repartir més de mig milió d’euros en dividends cada any, que van recaure en tots els accionistes, inclòs Ximo Puig.

51.000 euros en dividends per a Puig entre el 2004 i 2006

No va ser l’única vegada. L’any 2004, i segons els comptes depositats en el registre mercantil consultats per eldiario.es, Pecsa va repartir 1.512.000 euros en beneficis, 1.937.062 el 2005 i un milió el 2006. Més de 4,5 milions d’euros de retorn per als accionistes que, a qui en aquella època era el diputat Ximo Puig, li van suposar uns ingressos de més de 51.000 euros. L’arribada de la crisi va provocar que des del 2007 al 2015 ja no es tornaren a repartir guanys, encara que Pecsa continuava guanyant diners tots els anys.

Pecsa, que va ser l’empresa que va subscriure el deute amb l’IVF per la compra d’una impremta a Biar per 6 milions d’euros, sempre va ser rendible i va retornar els diners al banc públic valencià ja com a part del Grupo Zeta. Però van ser els problemes del grup editorial per les pèrdues d’altres rotatius els que amb la sindicació del deute van permetre a Zeta deixar de pagar. Una Pecsa lliure en el mercat hauria retornat els diners públics sense problemes. Amb l’entrada dels grans grups, l’IVF ha hagut de perdonar 1,3 milions.