Institucions

Les institucions són un element clau en l'estructura de la societat. Mostren la seua organització, expliquen el seu funcionament i evolucionen al ritme que ho fa la pròpia societat. La família és una institució, el parlament és una institució, i també la universitat, l'administració, els mercats o els hospitals. No són les mateixes a la Xina que a Uganda, ni a Escandinàvia que a l'Equador. No són les mateixes en una dictadura que en democràcia, en una societat confessional que una altra laica. Ni funcionen de la mateixa manera. Hi ha institucions imprescindibles i altres discutibles. Són fruit de la història i de les tradicions. La monarquia és una institució, i l'església catòlica és una institució -com altres institucions religioses-, i la maçoneria i el Llevant Unió Esportiva. La policia i l'exèrcit, les escoles i els museus. Les institucions compleixen una funció social i cultural, i es regeixen d'acord amb certes normes, i representen valors i aporten actius tangibles o intangibles a la societat. Algunes fan bé la seva feina i altres no. Arrosseguen rèmores del passat, mostren valors anacrònics. Algunes són exemplars i altres estan corrompudes per canalles sense escrúpols. L'exemplaritat o la corrupció no és intrínseca a les institucions, sinó que depèn de qui les dirigeixen i els que en formen part.

En una societat oberta i democràtica la llei ha de ser implacable contra el joc brut. Correspon a la ciutadania, a l'ètica social i al sistema judicial posar límits als abusos, al tràfic d'influències i als delictes. En una societat oberta, es pot ser monàrquic o republicà, catòlic o ateu, però no es pot qüestionar la llibertat d'expressió ni permetre la impunitat del delinqüent de guant blanc amb arguments com la intolerable “inviolabilitat” o la “immunitat parlamentària”. Ningú hauria de qüestionar la importància d'un poderós sistema universitari, de qualitat i competitiu, que genere i aporte coneixement, que dinamitze l'economia i contribuesca a la formació de ciutadans més lliures i crítics. Una institució que garantesca els valors essencials de l'educació, la investigació, la ciència i la cultura.

La intoxicació, el desprestigi, el fang no és quelcom intrínsec de les institucions. En l'era de la posveritat, les fake news són un verí mortal per a la democràcia. Els intoxicadors són professionals de la mentida que es valen d'indicis inventats i del poder dels mitjans per manipular les institucions i degradar-les. Per frenar tant atropellament de les xarxes socials al servei de la manipulació, els ciutadans, la premsa i els jutges han de tenir un paper essencial. Cal expulsar els maltractadors de les famílies, als mentiders i corruptes dels parlaments, als pederastes de les esglesies, als falsificadors de les universitats. Cal portar els inviolables davant els jutges. El manipulador profesional és el nucli de la trama. Cal fer lleis per aturar-ho. Els ciutadans hem d'actuar. Goebbels ara gaudeix d’internet.