L'amic de Zaplana va al·legar despeses en viatges i dietes per a demanar 93 milions d'indemnització per no poder ampliar el seu port de luxe

La Generalitat haurà d’abonar un milió d’euros a la societat Marina Greenwich SA, de l’empresari amic d’Eduardo Zaplana Robert Bataouche, en concepte d’indemnització per no haver pogut desenvolupar un megaport esportiu de luxe, encara que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià li va frenar la pretensió de cobrar 93 milions per tota mena de conceptes, entre els quals el lucre cessant.

I és que tant el projecte d’ampliació del port esportiu Marina de Campomanes, com la declaració d’impacte ambiental validada pel Consell d’Eduardo Zaplana, com la justificació per a cobrar la indemnització milionària està plena d’irregularitats que el TSJ fa visibles en la sentència a què ha tingut accés eldiario.es.

L’empresari francés va pretendre cobrar 1,2 milions d’euros per les obres d’ampliació que havia iniciat, però el tribunal li ho va rebutjar perquè en la valoració presentada en un informe de la consultora Deloitte “no concreta, ni detalla les despeses corresponents als conceptes que integra mitjançant les factures corresponents, i resulta l’Annex II una relació de mostres en les quals consten conceptes que no tenen res a veure amb una indemnització per construcció, com la inscripció en una regata, estada hotel, dietes saló nàutic, Fra Seaz Advocats, viatge Alacant-Palma, MC Ediciones Pub Revista...”.

No és l’única cosa que la sala contenciosa administrativa, secció 1, li tomba, perquè tampoc accedeix al fet que la Generalitat li abone els estudis tècnics perquè no els justifica o el pagament dels professionals independents. El muntant més elevat, el del lucre cessant, pel qual demanava 83 milions –que havia de guanyar en els nous amarratges per a iots de luxe que li va permetre Zaplana–, tampoc és acceptat pel tribunal, perquè considera que la paralització de les obres per part del Tribunal Suprem per motius mediambientals anul·la el contracte.

I és ací on rau la clau d’aquest cas, en l’impacte ambiental sobre la praderia de posidònia protegida de la costa d’Altea on s’havia de construir el megaport esportiu. En total s’afectaven 12.548 metres quadrats de superfície de plantació marina que l’empresari es va comprometre a protegir, però que va acabar fent malbé amb les primeres obres. En concret, el 50% de la posidònia afectada va començar a notar l’impacte desapareixent o amb danys considerables, segons un informe de la Universitat de Múrcia aportat a la causa. 

L’empresa defensa que la declaració d’impacte ambiental garantia la protecció de la posidònia, cosa que els tribunals no veuen de la mateixa manera, fins i tot revelen un tracte de favor per part de l’executiu de Zaplana i del seu successor José Luis Olivas. “Pel que fa a la sentència que va declarar la nul·litat de la concessió va considerar que el projecte aprovat al març de 2003 no es correspon a fi de la declaració d’impacte ambiental”, diu la sentència.

Bataouche apareix esmentat en un enregistrament fet per la policia nacional i inclòs en el cas Brugal. En la gravació, Eduardo Zaplana parla amb el que va ser el seu vicepresident José Joaquín Ripoll sobre l’intent de rescatar un grup mediàtic i sobre una comissió que presumptament demana l’empresari. En aqueixa conversa, tant Ripoll com Zaplana parlen de la concessió del port esportiu i de possibles favors del passat.

També és cridanera la presència de dos iots de 15 i 20 metres d’eslora atracats en el port esportiu Marina de Campomanes que té en concessió Marina Greenwich i que podrien ser d’Eduardo Zaplana, segons les sospites de la Guàrdia Civil en la investigació de l’operació Erial.