Felipe González exigeix diàleg en la Unió Europea davant el “mascle alfa imprevisible” de Donald Trump
L'expresident del Govern Felipe González ha reclamat aquest diumenge major diàleg i tolerància en el si de la Unió Europea per a afrontar les seues crisis actuals, especialment davant la nova relació que se li obri amb EUA amb l'arribada de Donald Trump, a qui veu com un “mascle alfa imprevisible”.
González ha fet aquestes afirmacions durant el seu discurs després d'arreplegar el Premi de Convivència de la Fundació Manuel Broseta, que en la seua XXV edició li ha reconegut el seu paper per a la incorporació d'Espanya a la CEE en 1985 al costat del llavors president de la Comissió Europea, Jacques Delors, qui no ha pogut acudir a l'acte pel seu delicat estat de salut.
En un solemne acte en el Palau de la Generalitat presidit pel cap del Consell, Ximo Puig -amb qui ha departit en privat abans de l'acte-, González ha alertat davant els reptes que té davant si la UE, des dels econòmics fins als polítics, passant per la crisi de refugiats i les conseqüències de l'arribada de Trump en la relació amb Estats Units.
“Necessitem més d'Europa”, ha reclamat per a advertir sobre l'efecte del Brexit i l'ascens dels nacionalismes excloents, demanar un major respecte per “el pluralisme de les idees” i reivindicar “el sentit de la paraula diàleg enfront de monòlegs successius”.
“Tolerància allunyada de l'arrogància i la superioritat”
L'expresident socialista ha advocat per exercir una tolerància allunyada de l'arrogància i la superioritat, i respecte a Estats Units s'ha preguntat com pugues haver-hi qui espera de Trump que faça ara, com a president, el contrari del que ha dit en campanya que anava a dur a terme.
En aquest “món complicat i en crisi”, González ha demanat reorientar el debat sobre els “canvis qualitatius” que necessita Europa, que al seu judici necessita una millor estructura burocràtica i recuperar l'esperit de la presidència de la Comissió Europea que va exercir Delors.
En aquest sentit, ha lamentat no veure que hi haja en la UE “grups seriosos de treball” per a valorar les conseqüències de les crisis actuals que ha d'afrontar, des de la financera fins a la de refugiats, passant pel Brexit i la nova relació amb EUA sota el mandat de Trump.
Per açò ha demanat als líders europeus que no actuen “com Chamberlain” o com a “galls de baralla” sinó amb serietat i defensant els interessos de la Unió.
Record a les víctimes d'ETA
Ha recordat també a les víctimes del terrorisme, com Manuel Broseta -assassinat per ETA a València fa avui 25 anys-, de qui ha glossat la seua vocació europeista com a jurista i professor universitari.
Per la seua banda, Ximo Puig ha valorat de González i de Delors que hagen sigut “dos grans arquitectes polítics del nostre temps”, i ha centrat el seu discurs a lamentar l'estat actual de la UE i d'una Europa “feble i desorientada” econòmicament i “espantada” davant assumptes com l'arribada d'immigrants i refugiats.
Falta de lideratge i dèficit ideològic en la UE
Al seu judici, en la UE hi ha una “falta evident de lideratge i un dèficit ideològic”, davant la qual cosa ha recordat els assoliments comunitaris de Delors i González en la dècada dels 80 i els 90, “temps intensos” que han de servir per a recuperar el seu esperit i donar un impuls als valors europeistes “davant les febleses actuals”.
“Enfront de la incertesa, esperança”, ha assenyalat Puig, qui ha aplaudit la labor de la Fundació Broseta per a recordar el seu testimoniatge: “La fortalesa dels valors democràtics demostra que el seu esforç va servir per a molt”, ha conclòs.
A l'acte han acudit representants institucionals i polítics, com el delegat del Govern, consellers i regidors de València, l'expresident de la Generalitat Joan Lerma i l'exministre Pedro Solbes.
En altres edicions han sigut premiats l'Ordre Hospitalària Sant Joan de Déu, la Premi Nobel de la Paz Malala Yousafzai, la reina Sofia, el president colombià Juan Manuel Santos, l'expresident francés Nicolás Sarkozy i les Damas de Blanco, entre uns altres.
