Inclusió en les aules o centres especials: el dilema sobre l’educació de xiquets autistes

C. M. D., un xiquet de Silla de cinc anys amb trastorn de l’espectre autista (TEA), ha hagut de deixar d’anar a l’escola a què fa dos anys que assistia, el col·legi públic Reis Catòlics, per haver-se traslladat la seua escolarització al centre d’educació especial (CEE) Miquel Burguera de Sueca, població situada a 24 km de la localitat de la família. Així ho ha determinat una resolució de la Conselleria d’Educació remesa al centre de Silla el 12 de març, que ha indicat als pares que des d’aqueix moment, superada ja la meitat del curs, havia d’anar ja al centre especialitzat.

Aquesta situació ha caigut com una llosa sobre la família, tant pel fons com per la forma. Els pares no entenen per què el xiquet no pot continuar en el centre on està fa ja dos anys, i també rebutgen que aquesta resolució s’aplique de manera immediata, a mitjan curs, sense possibilitat de presentar un contrainforme i sense esperar que es resolga la possible presentació d’un recurs d’alçada per al qual tenen un termini de 30 dies de presentació.

La família del xiquet no comparteix la decisió presa sobre el seu fill. Entén que el seu lloc és l’escola a què va, amb els seus companys, pròxim a la seua vida diària, i reclama que l’assistència especialitzada que rebria en el CEE hauria d’estar en el seu propi col·legi. Però això ja suposa una lluita que va més enllà del seu cas particular: implica reivindicar un canvi en el sistema, una lluita per una educació més inclusiva que suposa que siga de més proximitat.

I aquesta lluita ja ve de mesos arrere. La Conselleria d’Educació explica que des de l’inici del curs es va proposar als pares que el xiquet assistira a una aula CiL –unitats experimentals de Comunicació i Llenguatge pensades per a alumnes amb diagnòstic de trastorn generalitzat del desenvolupament–, unitat que es compatibilitza amb la seua aula ordinària i que apunten que està al costat del centre. La família s’hi va negar perquè entén que aquesta mesura ja és un trasllat de col·legi i reclama romandre en el centre, al qual també assisteix la seua germana major, de 7 anys.

Amb aquestes circumstàncies, el centre va demanar un informe al Gabinet Psicopedagògic Municipal, que va concloure que l’alumne havia d’anar a un CEE; aquest informe es va acompanyar amb un segon informe del Servei Psicopedagògic Especial que va ratificar l’informe inicial. La conclusió era que el xiquet no progressava. Amb aquests informes la resolució del director territorial d’Educació –signada aquest mes de març– traslladava l’escolarització del xiquet al CEE de Sueca.

Però la família rebutja aquests informes, que assenyala que són “de part i en contra de la voluntat dels pares”, i esgrimeix l’informe del neuropediatre de seguiment assignat (de l’Hospital Doctor Peset de València) que l’estiu passat recomanava que continuara en el centre.

Porta tancada

Però el moment en què es va desencadenar la tensió definitiva entre el centre escolar i la família va ser aquest dimarts. Prèviament, dilluns els pares van portar el xiquet a l’escola i al migdia la Direcció del centre els va mostrar la resolució de la Conselleria, amb la qual cosa li van dir que a la vesprada ja no podia portar el seu fill al col·legi. La família, explica que, per atordiment, no l’hi va dur i va contactar amb la seua advocada.

Però dimarts, després de la teràpia a què assisteix el xiquet al matí, els pares expliquen que van tornar a portar el xiquet al que era el seu centre, el col·legi de Silla: “No volem que se’ns assenyale d’absentisme escolar”. I cap a les 10.30 h del matí es van plantar davant de la porta del centre, van tocar al timbre, es va acostar la bidella i els va informar que no els podia obrir perquè el seu fill ja no hi estava escolaritzat. La família es va resistir a la mesura i va insistir a entrar-hi: “El meu fill s’agafava a la reixa, no se’n volia anar, volia anar dins amb els seus companys”, explica la mare, Cristina D.

Aquest conflicte va portar que la Direcció avisara la Policia Local de Silla, que es va presentar en el col·legi. Després de parlar amb la Direcció, els agents van insistir als pares amb els mateixos arguments, el seu fill ja no hi estava escolaritzat i havien de portar-lo a Sueca. La família no ho acceptava, però se’n va anar a la Guàrdia Civil, a denunciar el cas. El cos armat va afirmar que no tenien competències. Finalment se’n van anar a l’Ajuntament de Silla per demanar l’acta a la Policia del que havia passat a la porta del col·legi, i els agents els van indicar que havien de fer la sol·licitud per registre d’entrada i que la remetrien a la seua advocada.

El capítol amb presència policial va acabar arribant a coneixement de la Conselleria d’Educació, que ha explicat que dimecres van acudir al centre tant l’inspector del CEE com el de l’escola ordinària per aclarir el cas, que es van intentar posar en contacte amb la família, però sense èxit –punt que nega l’advocada de la família–. La Conselleria també ha assenyalat que, de manera paral·lela, s’investigarà com es va procedir des del centre i l’avís als agents.

Lluita contra el sistema

La lluita que manté la família, com s’ha assenyalat, va més enllà del cas concret del seu fill, i s’aferra a intentar mantenir el seu fill en el seu entorn, a pesar que el sistema educatiu el deriva a un centre especialitzat.

Per fer-ho compta amb l’assistència d’una advocada especialista, Sandra Casas, exsecretària autonòmica de Serveis Socials d’aquest mateix Govern, dins del departament de Mónica Oltra. L’advocada explica que el problema fonamental és que “els centres d’educació especial haurien de desaparéixer i fer escoles inclusives”.

Casas afirma que amb aquest procediment es va contra el que han determinat les Nacions Unides el 2008 sobre l’educació inclusiva, “legislació que Espanya ha de complir”, adverteix. Així, l’advocada es recolza en dues sentències judicials de característiques semblants. La primera a la Rioja, en què el TSJ d’aquesta comunitat va sentenciar el 2016 que un alumne amb diversitat funcional no havia d’escolaritzar-se en un CEE sinó en el seu centre ordinari; i una altra de més recent del mes de desembre passat en què el Tribunal Suprem també va dictar que un xiquet amb trastorn autista havia de ser escolaritzat en el seu centre ordinari, promovent l’educació inclusiva.

L’advocada afirma que la família està avaluant les accions que seguirà. Una és seguir amb el procediment administratiu ordinari i presentar el recurs d’alçada. Però no descarta tampoc acudir directament al TSJCV per presentar-hi un pleit per vulneració dels drets fonamentals i demanar mesures cautelars que incloguen el manteniment de l’escolarització del xiquet a Silla.

Sandra Casas insisteix en les seues crítiques als CEE i afirma: “Si no volem col·legis de xiquets negres ni d’homosexuals, perquè amb ells es creen guetos i discriminació, tampoc els hauríem de voler per a xiquets amb diversitat funcional”.

La Conselleria d’Educació afirma que el departament que dirigeix Vicent Marzà està fent una aposta per augmentar l’educació inclusiva, però que en uns casos determinats es requereix gent molt especialitzada per a poder atendre correctament els xiquets amb diversitat funcional. Assenyala així que es treballa per la màxima integració, però que els CEE encara són necessaris; ho compara amb la impossibilitat material de tenir especialistes en tots els centres de totes les localitats, i que seria com voler tenir cirurgians en els centres de salut d’atenció primària.