La Justícia europea tomba el recurs d’Espanya per la manipulació del dèficit del Govern de Cam i ratifica la multa
El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea ha rebutjat el recurs del Regne d’Espanya contra la multa de 19 milions d’euros que va interposar la Comissió Europea contra el falsejament de les dades de dèficit públic de la Comunitat Valenciana. La justícia europea ratifica la sanció i tomba totes les al·legacions que havia fet el Govern de Mariano Rajoy en el seu recurs presentat el 29 de setembre de 2015.
L’executiu ja ha repercutit els 19 milions a la Comunitat Valenciana via finançament autonòmic per a abonar la multa, la primera d’aquest tipus que imposa la Unió Europea a cap Estat membre. Aquest pagament ha obert un nou front judicial entre el Govern i la Generalitat, que nega que haja de pagar una multa pel falsejament dels comptes del Govern de Francisco Camps.
En el seu informe del 7 de maig de 2014 sobre la investigació, la Comissió Europea (CE) va concloure que la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, “va incórrer en negligència greu per l’absència de registre de despeses sanitàries i l’incompliment del principi de la meritació en els comptes nacionals”. Això va donar lloc a una notificació incorrecta de les dades de dèficit públic d’Espanya a Eurostat al març del 2012.
Al maig del 2012, les autoritats estadístiques nacionals d’Espanya van informar Eurostat que el dèficit de l’Administració general corresponent al 2011 havia de revisar-se a l’alça respecte de la xifra notificada a causa, principalment, del descobriment de despeses no registrades a la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid.
Una vegada corregides (un 0,1 % del PIB el 2010 i un 0,3 % el 2011), l’agència comunitària d’estadístiques va publicar sense reserves les xifres de deute i de dèficit d’Espanya a l’octubre del 2012.
Sanció de 18,93 milions d’euros
Arran de la seua investigació, la CE va recomanar al Consell imposar una multa de 18,93 milions d’euros a Espanya després que tinguera en compte una sèrie de factors atenuants, com el fet que la tergiversació no va ser intencional, sinó que es va deure a una negligència greu d’una entitat que va actuar pel seu compte.
Les autoritats espanyoles van cooperar a més plenament en la investigació i es va posar fi a la tergiversació. Per tot això la multa es va reduir al 20% de l’import de referència.
Va ser la primera vegada que la CE va fer ús dels seus nous poders d’acord amb la legislació sobre la governança econòmica Six Pack per a investigar la pretesa manipulació de les dades de deute i de dèficit d’un Estat membre.
Tomba les quatre argumentacions d’Espanya
En la sentència feta pública hui pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, els magistrats tomben les quatre al·legacions del Govern de Mariano Rajoy. Ni hi ha hagut vulneració del dret de defensa ni del dret de bona administració, i també ratifica tant la multa com la seua idoneïtat.
Espanya afirmava que la multa imposada era desproporcionada a causa d’una definició errònia del marc temporal utilitzat per a calcular-la. D’una banda, el Tribunal de Justícia nega que la decisió del Consell viole el principi d’irretroactivitat de les normes. De l’altra, exposa que l’import de la multa havia de fixar-se en el 5% de la repercussió més gran la tergiversació d’Espanya en el seu dèficit corresponent als anys en qüestió previstos en una notificació de 30 de març de 2012.
Segons el Tribunal de Justícia, “el concepte de repercussió més gran es refereix a la repercussió total que la tergiversació haja tingut sobre el dèficit o el deute de l’Estat membre autor d’aquesta, durant la totalitat dels anys previstos en la seua notificació i afectats per la tergiversació”.
Per tant, sentencia el Tribunal de Justícia, “el Consell podia estimar vàlidament que l’import de referència de la multa havia de fixar-se en el 5% de l’import total de les despeses no declarades per Espanya pel que fa a la Comunitat Valenciana, durant el període comprés entre els anys 2008 i 2011”.
Una altra de les al·legacions d’Espanya consistia a desacreditar la faena dels fiscalitzadors de la Unió Europea. Així doncs, els magistrats del tribunal rebutgen aquesta afirmació i conclouen que “el fet d’haver encomanat la instrucció del procediment d’investigació a un equip compost en gran manera per agents d’Eurostat que ja havien participat en visites organitzades per aqueix servei a Espanya abans que s’obrira el procediment esmentat no implica que la Comissió incomplira l’exigència d’imparcialitat objectiva”.
