L’Església recapta a València 2,1 milions d’euros a l’any en lloguers d’immobles pels quals no paga l’IBI

L’arxidiòcesi de València va recaptar l’any 2017 un total de 2,1 milions d’euros en concepte d’ingressos per patrimoni i activitats econòmiques, segons els comptes publicats per eldiario.es.

Aquests ingressos corresponen, la majoria, a lloguers d’immobles pels quals l’Església no abona hui dia l’impost sobre béns immobles (IBI). L’exempció del pagament d’aquest impost, no sols a València, sinó a tot Espanya, ve regulada en la Llei de mecenatge (Llei 49/2002), que considera que moltes institucions, associacions o fundacions, per la tasca que desenvolupen, són beneficioses per a la societat i, per tant, l’Estat les incentiva perquè puguen continuar fent la seua faena alliberant-los del pagament del tribut.

No obstant això, l’ús d’aquests immobles exempts de l’IBI per a lucrar-se o per a dur a terme activitats econòmiques que, a més, fan la competència a altres entitats que sí que abonen l’impost xoca amb la legislació i, de fet, ja hi ha hagut sentències en aquest sentit a escala europea pel fet de considerar l’exempció en aquests casos una ajuda il·legal.

Precisament, com va informar aquest diari, aquesta és l’escletxa legal en què es basa l’Ajuntament de València per a girar a partir de març per primera vegada sis rebuts de l’IBI a l’Arquebisbat per import total d’un milió d’euros per diferents locals que tenen llogats o en què es desenvolupa una activitat econòmica que genera competència.

La majoria d’aquests rebuts es giraran amb càrrec a les seus de la Universitat Catòlica, situades al carrer de la Corona, al carrer de Quevedo, entre Guillem de Castro i el passeig de la Petxina i a Jordi Joan.

També a l’hospital de la Casa de la Salut, que ocupa una illa sencera en l’avinguda de Manuel Candela, amb titularitat de les religioses de Santa Anna. Per aquest immoble haurien de pagar uns 196.000 euros a l’any d’IBI. El recinte sanitari va facturar e 2018 al voltant de 32 milions d’euros.

Un altre dels immobles pels quals l’Església haurà d’abonar l’IBI és el situat en la cruïlla de l’avinguda de Guillem de Castro amb el carrer de Balmes. Allí se situa el convent de l’Encarnació de les Carmelites Calçades que data de l’any 1502.

Per la seua condició d’edifici de culte i residencial de les monges, està exempt del pagament de l’IBI. No obstant això, lloga els baixos a cinc empreses i una part important de l’immoble (baix més plantes) al Quart Youth Hostel, per la qual cosa els tècnics entenen que han d’abonar la part proporcional corresponent als baixos comercials i a la zona de l’edifici dedicada a ús hoteler.

Sobre aquest tema, fonts de l'Arquebisbat han comentat que en tots els casos es compleix la Llei de Mecenatge que eximeix l'Església del pagament de l'IBI, ja que els diners recaptats sempre es destinen a les quatre finalitats socials de l'Església, és a dir, despeses de culte, caritat, apostolat i sosteniment del clergat (retribucions): “No existeix per tant un ànim de lucre perquè els diners no van a la butxaca de ningú i tampoc en cap cas és l'Església la que directament promou els negocis en els locals exempts de l'impost perquè en aqueix cas sí que hauria d'abonar-lo”.

Des de l’Ajuntament de València sempre han insistit que en cap cas es giraran rebuts per immobles dedicats al culte ni a obres socials i benèfiques, com podrien ser els de Càritas.

En aquesta primera remesa de rebuts que girarà l’Ajuntament de València queden exempts també els habitatges propietat de l’Església o d’altres confessions legalitzades sempre que tinguen un ús residencial i que no s’utilitzen amb finalitats lucratives.

122,4 milions d’euros a tot Espanya

Segons l’última memòria de la Conferència Episcopal (CEE), corresponent a l’exercici 2017, les diòcesis espanyoles van obtenir 122,4 milions d’euros com a “ingressos del patrimoni i d’activitats econòmiques” a tot Espanya.

Aquesta xifra suposa un 13% del total del seu ‘pressupost’, xifrat en 924 milions d’euros. Una quantitat que esquiva impostos i control de l’Estat, que reconeix que no sap ni tan sols a què dedica l’Església catòlica els diners que rep per la casella de la declaració de la renda.

Aquests 122,4 milions, segons la CEE, “són ingressos corresponents al patrimoni immobiliari, financer i activitats econòmiques diverses”, la qual cosa permet pensar –perquè la memòria no ho aclareix i l’Estat mai ho ha preguntat– que els diners provenen del lloguer d’immobles (edificis, garatges, rendes de camps de cultiu...) i inversions diverses.

En realitat, el ‘pressupost’ de l’Església no existeix com a tal, sinó que és un sumatori de dades dels 70 bisbats espanyols, que ni tan sols estan elaborats amb els mateixos criteris i que no s’inclouen desglossats en la memòria que, des del 2007, la Conferència Episcopal està obligada a lliurar a Hisenda. Bussejant en les dades de les diòcesis es pot concloure que almenys 94 d’aquests milions provenen de diferents inversions immobiliàries, una xifra que no apareix desglossada ni explicada en cap document oficial.