Un estudi diu que la recuperació d’envasos amb SDDR és set vegades més cara que els contenidors de carrer
El cost directe de la implantació del Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos al País Valencià pujarà a 48,9 milions d’euros i només generaria 12,9 milions d’euros en ingressos, segons es desprén de l’informe “La gestió d’envasos domèstics en la societat valenciana en un context d’economia circular”.
El sistema es basa en la instal·lació de màquines, en grans superfícies, i bosses en els petits comerços de distribució per a recuperar uns envasos determinats. S’aplica des de fa més d’una dècada a Alemanya i Noruega, i implica que el client deixa una fiança en metàl·lic que es torna quan retorna l’envàs original.
El document s’ha presentat aquest dimarts a la Universitat d’Alacant (UA) i l’ha elaborat la mateixa institució acadèmica, en col·laboració amb la Universitat d’Alcalá i la Universitat Politècnica de Madrid, a instàncies de la plataforma Envàs i Societat.
L’estudi analitza i compara els beneficis i els costos del sistema SDDR i el sistema ‘col·lectiu’ de reciclatge voluntari que ja s’aplica a Espanya amb els contenidors de colors al carrer.
En l’informe se subratlla, per exemple, que el cost actual per família del sistema de contenidors al carrer és de 5,3 euros, mentre que l’SDDR seria de 37,6 euros, 7,1 vegades més car. A més, apunta que amb la implementació d’aqueix altre sistema només s’incrementaria un 2,7 per cent el nombre dels envasos reciclatges.
L’estudi s’ha dut a terme basant-se en l’experiència de Noruega, que des del 1999 té el sistema SDDR que implica la instal·lació de màquines d’arreplega d’envasos; Alemanya, on conviuen els dos sistemes des del 2003; i Bèlgica, el país amb més de reciclatge, on el sistema de contenidors al carrer porta aparellat un sistema de multes per a qui no recicle.
Generalitat Valenciana
En l’acte celebrat a la UA, la directora territorial de Medi Ambient de la Conselleria, Mari Carmen Catalá, ha explicat que l’objectiu del Consell és la implementació el 2018 del sistema SDDR, encara que la normativa estarà a punt el 2017.
La pretensió, ha matisat, és incentivar el reciclatge augmentant la recuperació d’envasos d’“alta qualitat” per a “disminuir la taxa de rebuig” a les plantes de tractament i incrementar la reutilització i “disminuir l’abandó d’aquest tipus d’envasos en carrers i places”.
“Si el residu es converteix en un recurs, pots trobar un jaciment d’ocupació”, ha afegit i ha advertit que “si no s’abandonen, s’incrementa la riquesa dels carrers”.
Finalment, ha puntualitzat: “dels 7 milions d’envasos, cinc arriben a altres llocs. Els plàstics arriben a la mar, se’ls mengen uns peixos i això pot arribar a la cadena alimentària”.
