Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PSOE convierte su Comité Federal en un acto de aclamación a Pedro Sánchez
Las generaciones sin 'colchón' inmobiliario ni ahorros
Opinión - El extraño regreso de unas manos muy sucias. Por Pere Rusiñol

Bunyol acudeix entregada a la seua cita anual amb la guerra de la tomaca

Alguns dels participants en la Tomatina de Bunyol

Jorge Ferrer (EFE)

Bunyol —

Com cada últim dimecres d'agost des de fa 72 anys, la xicoteta localitat valenciana de Bunyol ha acudit entregada a la seua cita amb la guerra a tomacades que li ha donat fama internacional, una “bogeria” cada vegada més organitzada i amb majors mesures de seguretat.

La intensa presència policial, major que en anteriors edicions, i els controls de seguretat, fins a quatre consecutius, als quals han sigut sotmesos els participants, ha sigut la nota dominant en la present edició d'aquesta festa, condicionada inevitablement pels últims atemptats de Catalunya.

En els últims cinc anys, la Tomatina sembla haver trobat una fórmula que garantisca la continuïtat de la festa, després d'anys d'excessos i quasi fins a tedi dels seus veïns, i un equilibri entre assistents, 22.000, i tomaques, 160 tones (sense explicar els que es llancen des de terrats i balconades), una xifra que per primera vegada en els últims set anys es manté estable.

El cel plomís, l'ambient fresc i l'amenaça de pluja no han deslluït en l'essencial aquesta festa, immutable sempre en l'excés, tan intensa com a efímera.

La guerra ha sigut breu, amb només 63 minuts, entre les 10.55 i les 11.58 hores, han bastat per a acolorir de roig passió tot el centre de Bunyol; i ja completament xopats, hi ha hagut els qui han aprofitat l'oportunitat per a nadar en brou de tomaca.

El nerviosisme de la multitud davant la imminent arribada de les tomaques, que es fan olor abans de tocar-se, la cridòria ensordidora, els poals d'aigua caent des de les balconades i les botzinades escruixidores dels camions en carrers estrets i abarrotats han tornat a compondre un puzle de sensacions inigualable.

Sis camions plens de tomaca

Amb tot, sempre resulta miraculós que sis camions de gran tonatge amb els parabrises plens de tomaca s'òbriguen pas per un casc antic abarrotat sense deixar ferits de consideració.

Només la pasta de tomaca, en la qual molts acaben literalment submergits, els impactes, el descontrol i l'esgotament semblen efectius per a sotmetre el fervor i l'estridència inicial i posar fi a una batalla que s'ha saldat sense més conseqüències que una desena de contusionats.

El personal de Creu Roja ha informat que tres persones han rebut punts de sutura, (un d'ells en la llengua, per una colzada), altres cinc han rebut atenció per danys lleus en els ulls i una dona ha patit una crisi d'ansietat, encara que segons les primeres informacions cap d'ells han sigut traslladat a un hospital.

Després del pas dels camions, veïns i personal de neteja deixen el recinte net en tan sols unes hores, en un exercici admirable de coordinació i experiència.

Una festa amb 72 anys d'història

La festa que va començar com una simple gamberrada en 1945, quan diversos veïns van començar a llançar-se tomaques al pas d'una desfilada de gegants i cabuts, ha aconseguit superar anys de censura per a convertir-se en una de les festes més excèntriques i conegudes mundialment.

Com els Sanfermins, la Tomatina consta en l'imaginari dels milers d'estrangers participants, majoria en la marea roja, com un segell que no ha de faltar en el seu passaport, una creu en el seu historial d'intrèpids festers juvenils que probablement assisteixen, sense saber-ho, a l'homenatge més internacional a una festa forjada en la maldat i en la picardia típicament espanyola.

No obstant açò, la Tomatina actual ha patit alguns canvis significatius i en l'última dècada s'han bandejat pràctiques perilloses, com era en si mateixa la massificació (van arribar a acudir prop de 50.000 persones), la guerra de samarretes mullades (i nuades en algun cas) que obligava a intervenir fins i tot a la Policia Local o el costum d'arrancar violentament les samarretes a les estrangeres despistades.

La massa de turistes arriba avui molt més organitzada i informada que fa 10 anys, el recinte està millor condicionat i, mapa en mà, els turistes coneixen on poden deixar les seues motxilles o acudir a netejar-se després d'exfoliar-se la pell a tomacades, la qual cosa redunda en un menor intercanvi cultural amb els veïns de Bunyol, un poble extremadament solidari i col·laborador, que sempre ha obert les seues cases, ha prestat les seues mànegues, i fins i tot les seues dutxes, als assistents.

La Tomatina actual és una versió 2.0 de la gamberrada original, adaptada al discurs i a l'acció políticament correcta, en la qual els cascos-meló d'Alger han deixat pas a les càmeres submergibles en 4K i les fongues estances per a mòbils d'última generació a través dels quals es retransmet cada segon d'aquest batibull; sense pal-selfi, compte, perquè no està permès.

Etiquetas
stats