Fabra, Moragues i una dotzena més d’alts càrrecs del PP no van declarar els seus béns quan van cessar
L’expresident de la Generalitat, Alberto Fabra, i l’exconseller d’Hisenda, Juan Carlos Moragues, i també una dotzena més d’alts càrrecs del PP de l’anterior Administració han deixat els seus llocs sense haver emplenat la declaració preceptiva de béns i activitats. A la Conselleria de Transparència que dirigeix Manuel Alcaraz, departament a què ha passat la competència del registre des de Presidència, “no li consta” que estiguen dipositades aquestes declaracions, ni les de quatre secretaris autonòmics, set directors generals i un subsecretari que van cessar en els seus càrrecs en canviar el govern de la Generalitat, després de les eleccions autonòmiques del maig del 2015. Així ho reflecteix l’informe que el Consell coneixerà en el ple del divendres 11 de març i que haurà de trametre a les Corts Valencianes.
A diferència de Fabra i Moragues, la resta dels consellers de l’últim Govern del PP sí que han presentat en el registre les seues declaracions. Fabra va passar a ser senador després d’haver renunciat al seu lloc de portaveu del PP a les Corts i Moragues va ser nomenat delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, càrrec que continua exercint actualment. La majoria dels secretaris autonòmics també ho van fer, però no hi consten les declaracions de José Luis Torró (que va ser secretari autonòmic de Comunicació), Fernando Díaz Requena (Economia i Ocupació), Pedro García Ribot (Administració Pública) i Antonio Gastaldi (Justícia).
El registre d’activitats i de béns es va crear el 1995 mitjançant un decret que obliga els alts càrrecs a presentar les seues declaracions “en el termini improrrogable dels tres mesos següents a les dates de presa de possessió i cessament”. També preveu la modificació de les declaracions en aquest termini quan hi haja hagut canvis en les activitats, en els béns o en el patrimoni. Segons estableix la norma, el Consell “ha de retre compte anualment de les declaracions que s’hagen produït”, i també de “les incidències que hagen tingut lloc com a conseqüència del compliment o de l’incompliment d’aquestes declaracions”.
“Allò que no està clar és què s’ha de fer en cas d’incompliment”, apunta la directora general de Transparència, Aitana Mas, l’equip de la qual treballa, d’altra banda, per executar un acord de les Corts que insta el Consell a crear un registre molt més ampli de “nomenaments de personal directiu efectuats per les diferents conselleries i per les empreses públiques que en depenen”.
“Fins ara”, explica Mas, “calia registrar els béns i les activitats dels alts càrrecs de l’Administració i del sector públic, cosa que no s’ha fet sempre”. Però les Corts volen crear un registre amb les dades, la contractació i les dates dels contractes del “personal directiu”. Aprovat dins de la resolució que crea una comissió de seguiment dels 202 nomenaments d’alts directius de la Conselleria de Sanitat, l’acord planteja un dubte: què es pot considerar personal directiu. “Cal incloure-hi tots els gerents d’hospital?”, es pregunta la directora general. “I tots els directors d’institut?”.
De moment, pel que fa a les declaracions de béns i activitats, segons Aitana Mas, del centenar d’alts càrrecs que en feien fins ara es passarà al mig miler, quan es faça efectiu que també els alts càrrecs del sector públic i empresarial les han d’efectuar.
