Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Fabra va adjudicar 42 TDT a dos dies de la investidura de Puig com a president

Mònica Oltra interpel•la Alberto Fabra durant un debat organitzat per Prensa Ibérica

Voro Maroto

València —

La Generalitat presidida per Alberto Fabra va adjudicar 42 llicències de TDT (televisió digital terrestre) el 23 de juny de 2015, amb el govern en funcions, quasi un mes després de les eleccions autonòmiques del 25 de maig i només dos dies abans de la investidura de Ximo Puig (PSPV-PSOE) com a nou cap del Consell.

Les adjudicacions es van fer amb base als plecs d’un concurs celebrat el 2005, i tenint en compte les empreses que llavors, fa 10 anys, van presentar les seues ofertes, encara que algunes han desaparegut, estan en concurs de creditors, van vendre les seues participacions en empreses de comunicació o, simplement, ja no operen en aquest mercat.

Fonts de Presidència de la Generalitat consideren “kakfiana” la decisió d’última hora del Consell del PP, culminació d’un procés –la implantació de televisions locals, comarcals o regionals– fallit del tot. El que fa dos lustres es va presentar com l’inici d’una era daurada de les televisions valencianes de proximitat ha acabat en un erm, agreujat pel tancament de Canal 9, cas únic en les televisions públiques autonòmiques.

2005-2015: Història d’un despropòsit

El 2005, la Generalitat, llavors presidida per Francisco Camps, va dur a terme un concurs per a repartir llicències en un mercat llavors incipient i a priori de futur: el de les TDT. El procés va ser pilotat per Esteban González Pons, conseller en l’època i ara eurodiputat del PP. Les adjudicacions van ser rebudes amb indignació en molts sectors: van premiar constructors sense experiència en el sector i amb vincles –després– amb la trama Gürtel (José Luis Ulibarri) i grups afins al partit, casos d’Intereconomía o Libertad Digital, totes dues actualment sense emissió.

Moltes de les adjudicatàries, a més, van incomplir sistemàticament la llei: no emetien en valencià ni produïen programes de temàtica local. Mai no hi hagué sancions. El mercat tampoc va premiar els esforços de les empreses. La majoria van resultar deficitàries. El colp de gràcia va arribar amb un recurs de Tele Elx contra el concurs. El Tribunal Suprem va donar la raó a l’empresa elxana i va anul·lar la majoria de les adjudicacions, ja que el barem dels mèrits el va dissenyar una empresa privada i no tècnics de l’administració, com era preceptiu.

La decisió de l’alt tribunal va arribar el 2012. No obstant això, per a desesperació d’una gran part del sector, que treballava en situació alegal o com a mínim d’una certa provisionalitat, la Generalitat no va refer el concurs. Fins al juny del 2015, pràcticament amb el PP abandonant una Generalitat que havia governat durant 20 anys.

Un portaveu del Consell assegura que la decisió dels tècnics de la Generalitat, remesa a Fabra, encara que aquest no la va rebre, és definitiva. Segons els serveis jurídics del Govern valencià, obviar-la seria il·legal i podria provocar desenes de demandes per les empreses adjudicatàries. La intenció del govern PSOE-Compromís de reordenar el panorama audiovisual valencià amb un concurs nou que atenguera la situació tecnològica i empresarial del moment no serà possible.

José Luis Torró, l’últim secretari autonòmic de Comunicació de Fabra, responsable directe del concurs, nega la major. Assegura que l’informe de la Mesa de Contractació no va ser aprovat per l’anterior Consell. “Vam preferir que fóra el nou govern qui decidira sobre l’assumpte”. Justifica la data de finalització dels treballs —ja amb el mandat esgotat i el PP cedint el comandament— per la complexitat del procés. “Adjudicar les TDT requereix un treball immens, i no anem sobrats de tècnics amb coneixements de la matèria”.

Levante i Información fan el ple

El Consell té ara la tasca feixuga d’analitzar, una a una, si les noves adjudicatàries continuen en peu, compleixen les condicions exigides i volen fer-se càrrec de les concessions. Per exemple, Homo Virtualis, una empresa del grup Intereconomía, s’ha triat en dues demarcacions: Elda i Oriola-Torrevella. Intereconomía ja no emet i va demanar el concurs de creditors, l’antiga suspensió de pagaments.

Prensa Ibérica, l’editora de Levante-EMV i Información, diaris líders a València i Alacant, està present en totes les demarcacions a través d’Editorial Prensa Valenciana o Editorial Prensa Alicantina, les empreses sota les quals operen Levante TV i Información TV. El concurs afecta 14 demarcacions valencianes, totes menys les de Sogorb-la Vall d’Uixó, Utiel-Requena, Gandia i Dénia. Les televisions privades d’àmbit autonòmic com TV Mediterráneo, de la cadena COPE, tampoc estan afectades. Per contra, Tele Elx, la impulsora del recurs davant del Tribunal Suprem que ha derivat en les noves adjudicacions, si que ha estat beneficiada. s’emporta una de les tres llicències de la seua demarcació.

Etiquetas
stats