Malva-rosa, el veí abandonat del Cabanyal

Enfront del “que bonica que està València” pregonat per l’exalcaldessa Rita Barberá (PP) durant l’organització de qualsevol tipus d’esdeveniments en la part marítima de la ciutat, els barris situats prop de la costa van patir el menyspreu de l’Ajuntament. Encara que el focus se centrara en com l’avarícia consentida dels senyors de la rajola podia posar fi al patrimoni històric del Cabanyal, els seus veïns del districte de Poblats Marítims intentaven combatre un estigma estés en la València més perifèrica.

Si els barris marítims del sud van experimentar l’expansió sense respecte del port de València, el nord no es va quedar arrere. Allí se situa el barri de la Malva-rosa. Amb una població de 13.496 habitants, el veí del nord del Cabanyal concentra, en més o menys grau, tots els problemes comuns de la perifèria: fracàs escolar, desocupació elevada, immigració, abandó, zones degradades, etc. Un barri que ha evitat, de moment, actuacions que amenaçaven el seu progrés i que ha aconseguit eixir de la marginalitat gràcies a la lluita incansable de molts dels seus veïns.

La maledicció de la droga

La maledicció de la drogaL’origen del barri es remunta al 1865, any en què un botànic francés va sembrar en tots els camps que actualment componen la Malva-rosa diverses espècies de flors. Segons el llibre Historia de la Malvarrosa. Nacida del agua d’Antonio Sanchis, entre aquestes hi havia una espècie de gerani que es va batejar com a malva-rosa. I d’ací es va quedar el nom que hui denomina el barri. Nascut de la conjunció de la mar i de l’horta, va ser un aiguamoll fins que en la primera meitat del segle xx s’hi va començar a construir finques i es va fer el barri.

La localització de la paperera, la gent que buscava habitatge arran de la riuada del 1957, el fet de convertir-se en residència per als treballadors de les drassanes i l’onada d’immigració provinent d’Andalusia, Castella-la Manxa o Extremadura va consolidar el barri. Un creixement que va arribar a l’apogeu en la dècada del 1970. Deu anys més tard va començar el malson del narcotràfic que va assotar València, però que, com a epicentre, va tenir, entre altres llocs, la Malva-rosa.

“Era una cosa alarmant. Durant els anys 80 va començar a haver-hi tràfic de drogues i una certa inseguretat, que certament espantava”, relata Pepe Barrio, veí que es va alçar contra aquell alifac que ha estigmatitzat la Malva-rosa. “La presència de conflictes era constant. Generava molta tensió. Era un problema molt apressant”, comenta Vicente Roncalés, president de l’associació de veïns Amics de la “Malva”. El focus es concentrava en les Casetes Rosa, uns habitatges socials nascuts arran de la riuada que van ser ocupades posteriorment per gent d’ètnia gitana i per traficants. A això s’unia la presència de la prostitució.

“El 1991 la situació era desesperant. Ni el llavors president socialista de la Generalitat, Joan Lerma, ni l’alcaldessa Rita Barberá ens feien cas. Per això, des del 17 de setembre de 1991 fins a la mateixa data del 1992 ens vam manifestar cada dia en la zona dels quatre cantons”, comenta Barrio. “Vam aguantar càrregues policials brutals. Però al final vam assolir el nostre objectiu”. Encara que hi ha tràfic, “no té ni punt de comparació amb el d’aleshores”, assegura Esther Concepción, d’Amics de la ‘Malva’. Les Casetes Rosa continuen sent un punt de venda.

L’amenaça latent del port

L’amenaça latent del portA pesar d’estar allunyat del port de València, la Malva-rosa encara no respira tranquil·la per l’amenaça latent de l’autovia de l’accés nord a les instal·lacions portuàries. Si durant els últims anys del franquisme va aconseguir que en compte d’una carretera es fera un passeig marítim, després de l’arribada del PP a la Moncloa el 1995 i amb l’impuls de l’expresident Francisco Camps, es va reactivar el projecte. Amb l’eliminació consegüent de l’horta que envolta el barri, el primer tram de la via corria al costat de zones urbanes i d’una escola social. El segon tram havia de consistir a crear un túnel per davall dels barris de la Malva-rosa i del Cabanyal per al transport de camions.

“És una aberració”, afirma lacònica Concepción. De fet, les associacions de veïns de Port Saplaya, la Patacona, Amics de la Malva, el Cabanyal i Natzaret van reclamar la substitució del túnel per un bulevard. Amb un cost de 800 milions d’euros, el projecte continua parat per la crisi econòmica. “És totalment innecessari”, afig Roncalés.

“Als Poblats Marítims hi ha la paradoxa de l’urbanisme empresarial. D’una banda, grans esdeveniments i projectes que alimenten la gentrificació i el turisme d’elit. I de l’altra, s’augmenta la precarietat i es consoliden els estigmes de barris”, afirma Josepa Cucó, catedràtica d’Antropologia Social de la Universitat de València, en una conferència el 2014 sobre els poblats marítims de València. Una dualització que es mostra a la Malva-rosa amb les inversions destinades a la zona del passeig marítim, on es concentra el turisme d’oci, i les del cor del barri, segons els veïns.

“Menystingut per les institucions”

“Menystingut per les institucions”A pesar de les seues amenaces particulars, la Malva-rosa té problemes propis dels barris situats en la perifèria. El nivell d’estudis superiors se situa, segons el text esmentat de Cucó, en el 7%; la taxa de desocupació està per damunt de la mitjana, segons Amics de la Malva; hi ha bosses de pobresa important; i “el comerç hi està bastant afonat”, segons Roncalés.

Malgrat que té una taxa d’immigració del 36% –per damunt de la mitjana de la ciutat– des de les associacions veïnals asseguren que “no hi ha problemes de convivència” ni amb els inquilins de les Casetes Rosa. La zona on se situen aquestes edificacions és la més degradada del barri. Encara que els carrers del voltant tampoc no estan en bon estat. La brutícia i l’abandó de certs solars que haurien de ser places, com indiquen els seus noms, són altres de les queixes dels veïns.

A aquests problemes s’uneix que l’amiant dels col·legis no s’ha retirat del tot. Els veïns han arreplegat firmes i han encapçalat manifestacions i protestes per a exigir la retirada total del fibrociment en el CEIP Blasco Ibáñez. FAPA ha creat una comissió amb sindicats, EUPV i plataformes veïnals per a reclamar també que es corregisca aquesta irregularitat en tots els centres educatius de València afectats.

“Som un barri menystingut per les institucions”, denuncia Roncalés. Per a trencar amb això, es reclama l’augment de les freqüències i l’ampliació de l’horari del tramvia; el condicionament dels descampats i la millora la neteja; l’arribada del carril bici des de la Universitat Politècnica de València; l’ús públic de la dàrsena per la plataforma el Litoral per al Poble; la construcció d’una biblioteca i la millora dels col·legis; i poder gaudir d’un local per a les entitats del barri.

“Hem estat oblidats per ser perifèria i per la nostra condició de petita Rússia”, expressa Barrio. La lluita dels veïns de la Malva-rosa ha trencat “amb l’estigma que hi havia a València quan es deia: sóc de la Malva”, segons el text de Cucó. La pilota perquè la Malva-rosa deixe de formar part del paisatge de la ciutat oblidada la té encalada el govern local de Joan Ribó.