La Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona redueix gairebé un 30% les emissions contaminants a la metròpolis
La contaminació de l’aire és un repte mundial, ja que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la causa de set milions de morts cada any. De fet, els efectes de la contaminació de l’aire sobre la salut són d’ampli espectre, però, tal com destaca el doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, “avui en dia sabem que el més afectat és el sistema cardiovascular: el cor, les artèries i el cervell”.
Malgrat tot, durant el darrer decenni ha augmentat la conscienciació sobre els efectes perjudicials dels contaminants atmosfèrics en la salut humana, cosa que ha afavorit la creació de normatives, lleis i polítiques europees i estatals adreçades a reduir-ne les emissions.
En aquest context, s’implanten les zones de baixes emissions, una política àmpliament estesa a més de 200 ciutats de tot Europa i, segons l’Aliança Europea de Salut Pública, la mesura més efectiva per reduir la contaminació dels tòxics més perjudicials —les partícules PM i el gas NOX—. Tal com explica Marc Iglesias, cap del Servei de Gestió de la Mobilitat Sostenible de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), “és la mesura de mobilitat més eficaç contra la contaminació perquè es dedica a restringir la circulació circumscrivint la restricció als vehicles més contaminants”.
Un model de referència
La zona de baixes emissions de les rondes de Barcelona —ZBE Rondes BCN— ha passat de ser un model pioner a convertir-se en el model de referència de tot l’Estat. Amb una superfície aproximada de 100 quilòmetres quadrats i dos milions de residents, es tracta de la zona de baixes emissions més gran del sud del continent. Liderada i coordinada per l’AMB, integra cinc municipis de la metròpolis de Barcelona —Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat—.
Un informe de l’Agència Europea de Medi Ambient publicat el novembre del 2021 deixa constància que la ZBE Rondes BCN redueix gairebé un 30% les emissions contaminants a la metròpolis. A més, “l’establiment de la ZBE Rondes BCN, l’1 de gener del 2020, ha reduït considerablement la circulació dels vehicles més contaminants, ja que s’ha passat del 20% el 2017 a menys del 2% actualment”, apunta Iglesias.
Des de l’anunci de la mesura el 2017 i fins al 2021, les emissions de PM10 dels vehicles circulants s’han reduït un 20% i les de diòxid de nitrogen (NOX) un 50%. Tot i que la mobilitat en vehicle privat a la metròpolis ja se situa a nivells d’abans de la pandèmia, els indicadors de contaminació encara es mantenen lleugerament per sota dels del 2019. I l’impacte d’altres agents contaminants molt nocius per a la salut, com el carboni negre —el sutge emès pels vehicles dièsel, sobretot els més antics—, també ha disminuït significativament.
Aquest fenomen s’ha accelerat des de l’aplicació de mesures sancionadores a la ZBE Rondes BCN. Així, entre el setembre del 2020 i el setembre del 2021, el parc mòbil va passar a emetre un 14% menys de NOX, un 13% menys de sutge i un 6% menys de PM10. A més, la ZBE contribueix a complir els barems legalment establerts per la Comissió Europea, que feia una dècada que se superaven a la metròpolis de Barcelona.
En definitiva, el model de la ZBE Rondes de BCN, que també s’està aplicant a altres municipis de l’àrea metropolitana, com ara Sant Cugat del Vallès i Sant Joan Despí, s’ha convertit en una referència estatal, especialment amb la nova Llei de canvi climàtic i transició energètica, que obliga els 148 grans nuclis urbans de més de 50.000 habitants, i també els de més de 20.000 habitants que tenen problemes de qualitat de l’aire, a establir zones de baixes emissions abans de l’any 2023. “Això és un fet important perquè dona una robustesa jurídica i enforteix aquests projectes mediambientals”, remarca Carles Conill, director de serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB.
Alternatives sostenibles
Per tal d’oferir alternatives sostenibles i de canvi d’hàbits als ciutadans, l’AMB ha implementat un seguit de mesures i serveis de mobilitat, com ara la T-verda metropolitana, que ofereix tres anys de transport gratuït a canvi de desballestar un vehicle contaminant. Actualment ja s’han emès més de 14.000 targetes verdes.
També s’ha de tenir en compte que l’AMB i els municipis metropolitans van rebre 158,6 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation per dur a terme actuacions que potenciïn la mobilitat sostenible i ajudin a reduir la contaminació ambiental. Segons la convocatòria resolta pel Ministeri de Transports, l’AMB va obtenir finançament per valor de 40 milions d’euros, l’import total a què optava. Entre les actuacions que es financen, hi ha la transformació de les flotes de transport públic a un model de zero emissions, amb la compra de 149 autobusos elèctrics per a la flota de bus metropolità.
Així mateix, destaca el desplegament del nou sistema de bici pública metropolitana AMBici, que posarà a disposició dels ciutadans fins a 2.600 bicicletes elèctriques en 236 estacions d’estacionament, o completar el Bicivia, una xarxa pedalable metropolitana amb 9 eixos i més de 500 quilòmetres.
