Un cartell generat amb IA marca les festes de Sa Pobla: “No és casual que la glossa visqui un moment d'auge”

“La glossa va néixer dels pagesos que treballaven el camp. Era la seva manera de conrear la terra, de suportar una vida tan dura, i solien cantar contra l'abús de poder”. Qui parla és Biel Payeras, regidor de Cultura i Festes de Sa Pobla, un petit poble de Mallorca ple de tradició. “No és casual que la glossa visqui avui un moment d'auge. És com les facècies de Cadis: un instrument poderós per a expressar opinió política”, afegeix el polític de Més per Sa Pobla. El propi alcalde, Biel Ferragut (Independents per Sa Pobla), reconeix haver estat objectiu d'algun vers esmolat. “Aquesta és la gràcia: poder dir el que penses sense que l'altre s'enfadi”, compte.

Ningú a Sa Pobla, creient o agnòstic, vol quedar-se fora de la parròquia de Sant Antoni Abat aquest dimecres. I no és perquè aquest sigui un poble especialment beat (“Avui dia hi ha més ateus que cristians”, admet Pep Pons, president de la Obreria Sant Antoni i catòlic convençut), sinó perquè aquí Sant Antoni és una mica més que una festa. És la cita més important de l'any. Ho reconeixen tots, des de la Obreria fins a l'Ajuntament. I ho confirma una mobilització veïnal que es mesura en mesos de preparació, desenes d'actes i una participació difícil d'igualar.

“Ha passat Nadal i han passat els Reis i jo ni m'he assabentat. Des de setembre només penso en Sant Antoni”, conta Pep Pons. Pons coordina a una trentena de persones que s'encarreguen que la colla funcioni, de vestir els dimonis, d'assajar cada setmana des de fa més d'un mes i de mantenir viva la maquinària festiva durant més de dues setmanes.

Des de l'Ajuntament, Payeras també reconeix arribar exhaust a l'inici de les celebracions. “Sa Pobla és un poble molt intens. Venim de l'última fira del calendari, al novembre, i des de llavors no hem parat”, diu. Enguany, 81 persones s'han presentat al sorteig per a vestir-se de dimoni en 2027. Només hi ha sis places vacants.

El polèmic cartell

Amb aquest nivell d'implicació emocional, és fàcil entendre la polèmica generada fa unes setmanes, quan l'Ajuntament de Muro va triar el cartell guanyador per a les seves festes de Sant Antoni. El cartell, creat pel publicista Marc Mallafré amb ajuda de la intel·ligència artificial, recrea el quadre David con la cabeza de Goliat de Caravaggio, encara que en aquest cas el gegant decapitat no és més que el pobre “Conguito”, el dimoni més icònic de Sa Pobla.

Payeras, que va participar en el jurat per a triar el cartell de Sa Pobla, reflexiona sobre l'ocorregut a Muro: “La IA ens ha enxampat desprevinguts, com va passar en el seu moment amb Photoshop. No es tracta de posar portes al camp, però quan algú es presenta a un concurs, està èticament obligat a dir si ha usat IA”.

Resulta curiosa la irrupció de la intel·ligència artificial en una festa popular que es remunta a l'Edat mitjana. En realitat, aquests dies Sa Pobla s'assembla més a David el pastor que a Goliat el gegant. Perquè prefereix un cartell amb autor abans que una còpia i l'enginy d'una glossa abans que la provocació d'una màquina. Tan aliena als algorismes i els prompts com un botifarró torrat sobre un tros de pa. En qualsevol cas, els poblers exerciran aquests dies la seva petita venjança poètica. Pep Pons ho resumeix sense embuts: “Enguany, les glosses seran per a Muro”.

Una celebració de 700 anys

Vist des d'un altre angle, potser el cartell de Muro va encertar en retratar al dimoni de Sa Pobla com un gegant. Al cap i a la fi, no hi ha Sant Antoni més gran, sorollós i calorós que el pobler. Payeras subratlla tres claus que expliquen la magnitud d'aquesta festa al municipi. La primera és històrica: segons el cronista oficial de la Vila de Sa Pobla, Joan Payeras Llull, la celebració es documenta des de fa gairebé 700 anys. La segona és identitària: “Sant Antoni es viu des d'un ventall ampli de gestos i rituals. Aquí conviuen el Sant Antoni religiós, el popular i el pagà”. I la tercera és social: la festa beu de la tradició pagesa, de la glossa nascuda en el treball en el camp com a forma de resistència i de crítica al poder.

Sant Antoni és una festa que viu dels seus símbols. D'una banda, els compartits: la glossa i la ximbomba, els dimonis i els foguerons. Per l'altre, els propis de Sa Pobla: la espinagada (una coca farcida de llom o anguila) i el ball dels caparrots, incorporats a la tradició poblera en 1952 gràcies a Alejandro Cuéllar, un secretari de l'Ajuntament que era català.

Com aquesta amalgama de símbols populars està viva, en 2026 incorpora també novetats. Per exemple, la recuperació d'uns caparrots amb una història poc coneguda: van ser creats fa dues dècades en un projecte terapèutic per a persones amb discapacitat de l'associació Es Grif, però mai van arribar a sortir al carrer i van acabar deteriorats. Gràcies a una subvenció del Consell de Mallorca, han estat restaurats i debuten ara per primera vegada.

A més, el Col·lectiu Sa Negreta organitza des de fa anys l'únic fogueró popular obert a tothom, que conviu amb al voltant de 200 fogueres privades a les quals s'accedeix amb invitació.

La festa de Sa Pobla crema amb tanta força que fa anys que va creuar la mar. En 1993, el farmacèutic pobler Toni Torrens i Gost va impulsar la celebració de Sant Antoni al barri de Gràcia, a Barcelona, perquè els seus fills vivien allà i no concebia que es perdessin els foguerons. La festa va quallar en un districte que abans de ser barri era poble i que, com Sa Pobla, continua defensant les seves festes, la seva llengua i un teixit associatiu resistent al calendari turístic. Tres dècades després, les fogueres continuen cremant cada gener a Barcelona, i tornaran a fer-ho el pròxim 31.

Potser Sant Antoni funciona, dins i fora de casa, perquè admet mirades distintes: l'espiritual de Pep Pons, que recorda al sant que es va retirar al desert i va ser temptat pels dimonis. La popular de Biel Payeras, que espera fora de l'església fins que acaba la missa i diu: “Des d'un punt de vista laic, Sant Antoni és tan cultural com Nadal”.

Però, per sobre de tot, Sant Antoni sobreviu perquè mai va ser una festa oficialista, una festa del capellà o de l'alcalde. Sant Antoni és, per sobre de tot, una festa del poble: de les 81 persones que s'han presentat per a vestir-se de dimoni, dels centenars de poblers que rosteixen botifarrons enfront de la seva portassa, dels milers de mallorquins que, de Tramuntana a Llevant, canten glosses a la calor d'una foguera compartida.