La darrera Mobofest: el festival que va canviar la música independent baixa el teló amb un adéu a Joan Roca, baixista d'Antònia Font

El Mobofest, el festival que va néixer fa una dècada “per amor a l'art” i que ha acabat convertint-se en un dels referents de la música independent a les Balears, es va acomiadar aquest dissabte del seu públic amb una edició marcada pel record. Impulsat per un grup d'amics, organitzat per una associació sense ànim de lucre i allunyat dels grans circuits comercials, el certamen ha dit adeu en el moment de més reconeixement de la seva història i ho ha fet amb un emotiu homenatge a Joan Roca, baixista d'Antònia Font, traspassat aquesta setmana, als 54 anys, després d'una llarga malaltia. L'actuació que la banda havia d'oferir per clausurar el festival es va transformar en un acte de comiat en memòria del músic, convertint el tancament de la cita en una nit carregada d'emoció.

Rebudes, música, art i festa és el que significa per a molts el Mobofest, que la darrera edició ha tingut lloc al Puig de Consolació, a Sant Joan (Mallorca), el lloc que els va veure néixer. Durant tres dies, l'esdeveniment ha penjat el cartell de “Sold out”. La cartellera la conformaven més d'una vintena d'artistes entre els quals destaquen La Ludwig Band, Maria Jaume, Él Mató a un Policía Motorizado, The Ripplets, Ànims Parrec i molts més.

Però l'experiència va més enllà de la música. “La Mobo és molt estiu”, explica Aina Amor, una jove de Palma que fa tres anys que assisteix al festival. “El lloc és increïble, gairebé màgic: el bosc, la posta de sol... És espectacular. A més, hi ha escenaris simultanis i molt bon ambient. Saps que t'ho passaràs bé passi el que passi”, afegeix.

Durant els tres dies, el recinte ha contat amb diversos escenaris, un mercat, una zona gastronòmica de foodtrucks amb opcions sense gluten vegetarianes i veganes a més de diverses barres distribuïdes per l'espai. Per a Rafel Català, que ha acudit a cinc edicions, el festival s'ha convertit en un espai de descobriment, “l'important són els moments que vius allà. Sempre sortiràs amb nous records”

El Mobofest ha convertit diferents racons de Mallorca en escenaris per a la música independent. No és només un espai per a artistes consolidats, sinó també una plataforma per donar a conèixer nous artistes. “Sobretot demanem molta confiança al públic. Potser no coneix un grup i nosaltres els fem confiar en nosaltres que els agradarà i normalment sol passar”, comenta Toni Martorell, cofundador de Mobofest.

El festival ha marcat aquells que han acudit a les seves diferents edicions. “M'ha ajudat a descobrir grups que avui dia escolto i que m'han marcat”, explica Rafel Català, qui també destaca el concert de Maria Jaume, que qualifica d'“espectacular”, i l'homenatge que va fer a Antònia Font, que considera “molt emotiu”.

Per a Toni Guiscafre, la importància del Mobofest va més enllà de la música: “Mou la cultura de les illes. És molt bonic poder portar grups locals i internacionals. L'ambient i la gent que ve aquí fan la Mobo”. Després de deu anys de festival, considera que “quedarà un buit molt gran”.

Per altra banda, durant els concerts no han faltat reivindicacions com “SOS Turisme” que ha comptat amb una paradeta al mercat o banderes de Palestina al crit de “visca una palestina lliure” per part de grups com Amulet en acabar la seva actuació.

Deu anys d'història

Tot va començar amb un grup d'amics que tenien els mateixos gustos musicals i no trobaven cap lloc on veure tots els seus artistes preferits. “Encara que sembli una bogeria, simplement ens vam preguntar: 'Per què no fem un festival?' I així va néixer la nostra primera edició”, explica Martorell.

'La Mobo', com és coneguda popularment, es va donar a conèixer el 2017 com una primera edició “molt humil” -destaca el cofundador- emmarcada dins les festes patronals de Sant Joan. “Vam posar 50 euros cadascun per a costejar les despeses. Sempre amb una filosofia de 'do it yourself' (”fes-ho tu mateix“) i d'anar pas a pas. Sobretot fent les coses com les entenem nosaltres, que sigui una associació sense ànim de lucre. Tot el que guanyàvem era per reinvertir en el mateix festival”, explica.

Les tres primeres edicions van ser gratuïtes per a tothom i a partir d'aquí els preus no han pujat dels 50 euros. “Els primers anys al ser gratuït va venir molta gent, sobretot ja al tercer any”, explica l'organització. La iniciativa va ser ben rebuda i al segon any ja van assistir-hi més de 2500 persones. “Hem fet molta feina per lluitar per un públic que s'ha acabat fent molt de 'La Mobo'. Una sèrie de gent que s'ha fet molt fan, cosa que ha costat molt i hem fet molta feina al respecte”, afegeixen.

“Sempre hem tingut clar que volíem un festival assequible per a tothom”, explica Toni Martorell. Aquest festival ha suposat un lloc on reivindicar la importància de visibilitzar la cultura i la llengua. “La majoria dels grups són de Mallorca i canten en català. Ho hem tractat com una cosa molt normal, sense necessitat d'haver de treure cap bandera al respecte. És una cosa que per a nosaltres és així i ho hem tractat amb normalitat”, afegeix.

Un dels trets diferencials del Mobofest ha estat la seva aposta per artistes escollits pels mateixos organitzadors, més enllà de la seva capacitat per vendre entrades. El festival va ser un dels primers a portar a Mallorca grups com La Ludwig Band o Cala Vento, i en la seva última edició ha complert un dels seus grans objectius: comptar amb Antònia Font i El Mató a un Policía Motorizado.

Rafel Mulet destaca aquest caràcter proper del festival: “És un festival de gent d'aquí i amb grups d'aquí, majoritàriament en català. A més, s'ha fet per diferents zones del Pla, i això surt una mica dels llocs clàssics”.

La majoria dels grups són de Mallorca i canten en català. Ho hem tractat com una cosa molt normal, sense necessitat d'haver de treure bandera alguna al respecte. És una cosa que per a nosaltres és així i ho hem tractat amb normalitat

“Descentralitzar la cultura”

Un dels objectius dels organitzadors ha estat “descentralitzar la cultura”. “No volíem que fos un esdeveniment de ciutat, vam triar ”El Pla“ perquè és ca nostra”, comenta Martorell. Encara que això els ha suposat una complexitat més elevada a l'hora de portar artistes, la logística o el tema tècnic.

“Volíem fer-ho en un format còmode, sense cues ni aglomeracions perquè la gent pogués veure els grups d'aquí, però també els de fora”, declara l'organitzador. Durant els anys 'La Mobo' ha atret artistes no només en l'àmbit insular sinó també en l'àmbit nacional com Amaia el 2025 o Julieta Venegas el 2024. “Que artistes d'aquest calibre vinguin a cantar a Porreres i tenir l'oportunitat de veure-les en primera fila per 40 euros és una bogeria”, afegeix Toni Martorell“.

Per a Carme Rosselló, de Palma, l'essència del festival també és en el seu origen. “Fa moltíssims anys que vinc, podria dir que des dels inicis. M'atreia sobretot que fos gent d'aquí muntant una iniciativa que normalment està molt capitalitzada. Era gent propera a nosaltres i ens va fer molta il·lusió”, recorda.

“Passa poc que hi hagi música en català en directe i encara passa menys que ocorri fora de Palma”, afegeix Rosselló, que defineix el Mobofest com “un espai de confiança”.

Malgrat haver tingut una bona rebuda per part de la població de les illes, els creadors lamenten una manca d'entesa per part de les administracions. “Les institucions prefereixen tenir una bona revetlla per al poble i que actuï el mateix grup que ja ha estat en vint pobles i que canten les mateixes cançons que tenir una associació sense ànim de lucre et porti alguna cosa totalment diferent i únic. Això és un dels grans desavantatges”, lamenten. “La Mobo és important perquè enriqueix la cultura de Mallorca i la descentralitza”, comenten.

El creixement del projecte també ha suposat importants reptes econòmics. El festival s'ha finançat mitjançant la reinversió dels seus beneficis, subvencions públiques i una petita part de finançament privat, amb Rosa Blanca com a principal patrocinador. “Hi ha hagut anys complicats, és difícil fer que els números quadren”, explica Martorell.

El Mobofest ha consolidat un públic principalment catalanoparlant i de la Part Forana, interessat en propostes musicals independents. Tot i que el festival ha intentat ampliar el seu espectre amb artistes com Amaia, els seus organitzadors asseguren que l'essència del projecte s'ha mantingut i que el públic ha continuat confiant en la proposta del festival. “Traiem les entrades sense haver confirmat artistes i la gent ja les compra”, assegura el coorganitzador.

“No volíem morir d'èxit”

Aquest desè aniversari ha vingut acompanyat d'un comiat per part del festival: “Sempre hem pensat que no volíem morir d'èxit”, al·leguen els organitzadors. El principal motiu és el desgast que comporta organitzar un festival, expliquen que en començar tenien 18 anys i que ara en tenen 30 i estan “cansats”. La vida passa i aquests estius que tenies vacances i podies dedicar-te un mes sencer a muntar un festival s'han convertit en què les vacances que tens les inverses a fer una altra feina. La preparació del festival comença al setembre i acaba a l'agost, tens un mes per descansar i tornes a començar. A més, és molt complicat coordinar-nos i que tots estiguem igual d'implicats alhora“.

Tot i que s'acomiaden, l'equip ho fa amb un bon record i ganes de descansar, volen que “altra gent organitzi” i ells ser el públic. “Ens fa molta pena perquè ara és el millor moment de La Mobo”. Ha estat un recorregut molt dur, picar pedra, convèncer un públic, fer-lo teu“.

“És molt bonic acabar quan el projecte està en el seu punt àlgid després de deu anys i acabar-lo molt bé i tots contents abans que les coses es vagin morint a poc a poc”, conclou l'equip.

Ens sap molt de greu perquè ara és el millor moment de "La Mobo". Ha estat un recorregut molt dur, picar pedra, convèncer un públic, fer-lo teu

Un homenatge molt especial

L'última cita del Mobofest ha coincidit amb la mort de Joan Roca, el baixista d'Antònia Font. La seva mort ha causat una gran commoció en el món de la música catalana i en el panorama balear. Aquest era el primer any en què el grup anava a tocar al festival, “mai s'havia pogut donar i en l'últim any havia estat possible”, comenta Martorell.

L'actuació d'Antònia Font era un dels moments més esperats d'aquesta desena i última edició. Anava a ser, a més, la primera vegada que la banda actuava al Mobofest. “Mai s'havia pogut donar i, precisament, en l'últim any havia estat possible”, lamenta Martorell.

Tanmateix, després de conèixer-se la defunció del músic, el festival va anunciar la cancel·lació del concert. “El concert previst d'Antònia Font no es durà a terme. Els membres de la banda li faran un homenatge, així l'actuació esdevé una mostra d'afecte, estima i admiració cap a ell”, va comunicar l'organització a través de les seves xarxes socials. D'aquesta manera, el comiat del Mobofest va acabar esdevenint també un emotiu homenatge a un dels músics més volguts i respectats de l'escena balear.

“En Joan ens va dir, fins al final, que tenia moltes ganes d'arribar a avui i ser aquí. No hi ha arribat, però creiem que la millor manera d'honrar-lo és fent música per a ell, damunt de l'escenari. Així que tocarem un parell de temes, però ens haureu d'ajudar”, va declarar Pau Debon, la veu d'Antònia Font. Ajudat del públic, va cantar cinc cançons en forma d'homenatge: Alegria, Dins aquest iglú, Alpinistes-samurais, Tots els motors i per acabar, Batiscafo juntament amb la coral Sa Corrala va tancar l'actuació de manera èpica i emocionant.

Una segona vida

Per finalitzar aquesta dècada de festivals, Mobofest ha decidit fer una col·laboració amb Deixalles, una entitat sense ànim de lucre de les Illes Balears que va néixer el 1986 per la iniciativa de la delegació d'Acció Social del Bisbat de Mallorca i de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEN).

L'organització ha volgut utilitzar les lones que han format part de la imatge del festival al llarg de les edicions. “Durant anys hem anat acumulant lones que al final no saps què fer-ne perquè cada festival té la seva decoració especial” comenta Toni Martorell. “Li hem donat una segona vida i serà un record molt bonic per a la gent que vulgui emportar-se un tros de Mobo i vulgui recordar-ho d'alguna manera”, afegeix.

“És la primera vegada que fem una col·laboració amb un festival”, comenta Alícia Marqués coordinadora de tallers a Deixalles a aquest diari. “El que hem fet és crear diferents productes com bosses, necessers, clauers… Tot ho han fet al taller de costures de deixalles on s'està fent un itinerari d'inserció laboral amb la seva monitora”. D'aquesta manera, el festival ajuda a la inclusió i a la sostenibilitat en el seu últim adeu.