El fill d'un regidor del PP accedeix a un habitatge públic a Mallorca en un procés qüestionat per la seva opacitat

L'adjudicació de 34 habitatges públics ha desfermat la polèmica política a Marratxí, un municipi que en les últimes dècades ha experimentat una profunda transformació urbanística i demogràfica fins a convertir-se, amb més de 40.000 habitants, en un dels més poblats de Mallorca. La controvèrsia afecta una promoció d'habitatge protegit en règim de lloguer les obres del qual van arrancar sota mandat socialista, però els criteris d'adjudicació del qual va modificar el PP per prioritzar els residents amb més de cinc anys d'antiguitat a la localitat. Des de l'oposició denuncien, però, que entre els beneficiaris figura el fill d'un regidor del PP i qüestionen tant els criteris aplicats com la falta de transparència del procediment.

La promoció es troba a sa Cabana, un dels nuclis residencials de Marratxí. Tradicionalment vinculats a la vida de poble, aquests nuclis conviuen avui amb noves urbanitzacions i una creixent pressió immobiliària, que ha encarit l'accés a l'habitatge i tensat el mercat del lloguer. A l'agost de 2026, el preu d'oferta de l'habitatge va assolir els 4.040 euros per metre quadrat en el conjunt del municipi, segons Idealista, en un context d'emergència habitacional que converteix cada promoció pública en un recurs especialment escàs.

Les obres de la nova promoció van arrancar el 24 de gener de 2022, durant el mandat del socialista Miquel Cabot. El 2 de desembre de 2023, ja amb el popular Jaume Llompart al capdavant del Consistori, el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) recollia els llistats provisionals de participants i les seves puntuacions inicials. L'anunci oficial, consultat per aquest diari, dividia els interessats en tres contingents diferenciats: un de preferent per a persones amb més de cinc anys de residència a Marratxí; un altre d'específic per a residents amb aquesta mateixa antiguitat i mobilitat reduïda, i un contingent general que agrupava els qui duien menys de cinc anys al municipi i la resta de sol·licitants de Balears.

Deu dies després, el 12 de desembre, l'Ajuntament va anunciar un acord amb l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) per donar prioritat en l'adjudicació als residents a Marratxí amb més de cinc anys d'antiguitat i reservar cinc habitatges per a persones amb necessitats especials. Els primers 22 habitatges es van lliurar el 31 de juliol de 2024 i els altres 12, el 21 d'octubre d'aquell any.

El criteri dels cinc anys, sota la lupa

La portaveu de Més per Marratxí, Aina Amengual, assegura que fa vuit mesos que reclama de manera infructuosa documentació sobre el procés i que únicament ha pogut accedir a part de la informació a través de les gestions del diputat Ferran Rosa al Parlament, recriminant que les traves a l'accés a les dades han dificultat la fiscalització d'una adjudicació en la qual cada habitatge resulta especialment rellevant per la situació del mercat residencial.

La formació qüestiona els criteris aplicats en la promoció i la prioritat concedida als residents de Marratxí. Segons les dades difoses llavors pel Consistori -i comprovades per aquest diari en la documentació de l'expedient-, hi havia 80 sol·licitants amb més de cinc anys de residència, a més d'una persona amb mobilitat reduïda i aquesta antiguitat, davant de 910 sol·licitants amb menys de cinc anys de residència a Marratxí o procedents de la resta de Balears. “Ser de Marratxí o portar més de cinc anys empadronat acredita residència i arrelament, però no és el mateix que acreditar una major necessitat d'habitatge”, assenyala Amengual, qui qüestiona l'efecte que va tenir aquest canvi de prioritats i si van poder quedar fora famílies amb majors dificultats habitacionals.

Els ecosobiranistes emmarquen la denúncia en la crisi d'accés a l'habitatge i reclamen transparència sobre un procediment que afecta un nombre reduït d'immobles davant d'una demanda creixent: l'Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears estima en unes 17.000 el dèficit acumulat d'habitatges durant els últims 25 anys en un context en el qual la població balear va créixer un 46,3% entre 2000 i 2025, davant del 31,5% d'augment del parc residencial. “Parlem de només 34 habitatges davant d'una necessitat enorme. Cada habitatge compta i cada criteri d'adjudicació compta”, afirma Amengual, qui anuncia que continuarà fiscalitzant la documentació per determinar l'efecte dels criteris de residència i les prioritats aplicades, mentre insisteix que la ciutadania ha de conèixer els vincles familiars detectats entre adjudicataris i membres del govern municipal del PP.

La petició d'informació per part d'Amengual, presentada en l'exercici de les seves funcions de fiscalització com a regidora, pretenia conèixer la situació d'ocupació i residència dels immobles vinculats a procediments de desnonament i reallotjament en els nous pisos. Per a això, el passat mes d'abril va reclamar la relació de persones empadronades, la data d'alta en el padró i la composició de les unitats de convivència dels habitatges de la nova promoció. L'Ajuntament, no obstant això, va rebutjar facilitar aquesta informació nominativa al·legant motius relacionats amb la protecció de dades personals.

Al respecte, Amengual defensa que no reclamava la publicació indiscriminada de dades personals, sinó comprovar qui complia efectivament el criteri de residència i des de quan. La formació recorda que el Reglament Orgànic Municipal i la legislació balear de règim local reconeixen aquest dret, subjecte al deure de reserva i confidencialitat.

En la seva resposta, el Consistori al·legava que, en relació amb els habitatges gestionats directament per l'Ibavi, la corporació municipal no és la responsable del tractament de les dades dels seus adjudicataris i que, per tant, Amengual s'havia de dirigir al propi institut, malgrat que el propi criteri d'adjudicació atorgava un paper determinant a la residència a Marratxí: les bases establien un contingent preferent per als qui acredités almenys cinc anys de residència continuada i efectiva en el municipi, al qual només es recorreria abans que al contingent general. Una circumstància que, d'acord amb les bases, s'havia d'acreditar mitjançant certificats municipals d'empadronament. A això se suma el fet que en aquests mateixos edificis hi ha cinc habitatges gestionats per l'Ajuntament de Marratxí en virtut d'un conveni signat amb el Govern el 4 de novembre de 2025.

L'Ajuntament nega haver intervingut

elDiario.es s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Marratxí per aprofundir sobre el tema, des d'on remeten al comunicat que van difondre dissabte passat després de la denúncia pública efectuada per Amengual. En ell, la corporació municipal rebutja les acusacions de la portaveu municipal de Més i assegura que en cap moment va intervenir en l'adjudicació al fill d'un dels seus regidors, el qual, segons la informació recaptada, estava inscrit al Registre de Demandants de l'Ibavi des del març del 2023. Així mateix, nega que existeixi relació de parentiu entre qualsevol altre adjudicatari i els regidors de l'equip de govern.

En la mateixa nota, el Consistori al·lega que és l'Ibavi, i no el Consistori, el que resol el procediment conforme a les bases, requisits i criteris objectius establerts i, sobre l'exigència d'un mínim de cinc anys de residència, sosté que respon a la normativa autonòmica en matèria d'habitatge i busca prioritzar l'accés dels residents del municipi. Finalment, considera “inacceptable llançar acusacions o insinuacions públiques sense aportar proves” i qüestionar l'actuació dels càrrecs i empleats públics que participen en els procediments administratius.

El Govern defensa els seus criteris d'accés

Per la seva part, consultades per aquest diari, fonts de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, de la qual depèn l'Ibavi, asseveren que les adjudicacions per part d'aquest organisme les realitzen els tècnics en base a baremacions i criteris “objectius i transparents”, alhora que consideren que “aquestes insinuacions només cerquen desmerèixer l'esforç mai realitzat en matèria d'habitatge públic per part d'aquest Govern, amb més de 1.800 habitatges públics en tramitació a les Illes Balears”.

Les mateixes fonts incideixen en què els cinc anys de residència a l'arxipèlag és un criteri establert per la llei autonòmica que ajuntaments de diferent signe polític estan aplicant en els seus respectius municipis, entre ells governats pel PSIB i Més.