La Justícia rebutja suspendre cautelarment el pla de PP i Vox per desmantellar l'escola en català a Balears

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha rebutjat suspendre cautelarment el pla pilot d'elecció de llengua a l'ensenyament com demanava un grup de pares i docents, en una interlocutòria en què els magistrats apel·len, entre altres consideracions, al fet que l'adhesió sigui voluntària. El recurs s'adreça contra la resolució del conseller, Antoni Vera, per la qual s'aprova el pla pilot. Els promotors sol·licitaven al Tribunal que de manera preventiva en suspengués l'execució.

Precisament el STEI anunciava aquest divendres la mateixa maniobra judicial després de conèixer que només han volgut participar al Pla 11 centres dels més de 300 a Balears, i cap d'ells públic. Un suport “ínfim” en paraules del STEI. Des del punt de vista formal, el sindicat va plantejar que no és possible modificar el règim d'ús de les llengües als centres docents mitjançant una resolució d'un conseller, sinó que requeriria desenvolupament reglamentari. A més, el recurs judicial contra el Pla es basava, resumeix STEI, en “els perjudicis que suposarà” i “com afectarà els drets i els interessos de diferents col·lectius de la comunitat educativa si es posa en marxa”.

La Sala Contenciosa ha denegat la mesura després d'examinar els interessos en joc en tenir en compte que es tracta de decidir sobre una mesura cautelar per evitar perjudicis “greus o irreparables”.

Els impulsors del recurs --entre ells la vicepresidenta segona de l'Obra Cultural Balear, Catalina Bibiloni, i l'exvicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets-- al·legaven que el pla d'elecció de llengua crearà situacions de desigualtat entre centres i alumnes en separar-los en grups diferenciats en funció de la llengua. A més, raonaven que suposarà una distribució desigual dels recursos públics i que, en conjunt, provocaria una segregació desproporcionada.

Per la seva banda, el Govern sostenia que defensa els interessos generals perquè busca precisament que tots els alumnes tinguin un perfecte coneixement tant de la llengua catalana com de la castellana en finalitzar els estudis. L'Advocacia de la Comunitat va recalcar que no es podia parlar de discriminació quan el programa parteix de l'elecció voluntària dels centres, que poden triar adherir-se o no, i dels pares, que decidiran la llengua per a l'ensenyament dels fills.

En aquest sentit, els magistrats raonen que “si el punt de partida és que la decisió d'assumir el pla pilot és una decisió lliure i voluntària tant per als centres educatius, com per als pares dels alumnes, que lliurement triaran pels seus fills, la llengua d'aprenentatge en determinades matèries, no es pot afirmar que la segregació per raó de llengua provoqui als recurrents la pèrdua de la finalitat del recurs i un perjudici irreparable”.

“Confrontats ambdós interessos, i davant l'evidència de tractar-se d'un pla que exigeix l'adhesió voluntària de centres i de pares, resulten preponderants i amb grau màxim d'intensitat els generals i públics defensats per l'Administració, sobre els particulars dels recurrents”, conclouen.

A més, el secretari general de l'STEI, Miquel Gelabert, sosté que el fracàs de la iniciativa és una “prova irrefutable del despropòsit d'aquest pla” i vincula que la participació hagi estat només per part de centres privats i concertats “més per un motiu econòmic que pedagògic”. “Aquests centres, en general, ja ensenyaven en castellà”, afegeix.

El col·legi Santa Mònica, ubicat a Palma, és un dels onze centres que s'ha adherit al pla de modificació de matèria lingüística. Segons Olga Ballesteros, professora i presidenta de Professors Lliures d'Enginyeria Social (PLIS Educació), només volien impartir en castellà l'assignatura de matemàtiques, que ja es feia així amb anterioritat.

Quant a la suposada inseguretat jurídica de la mesura i la distribució no equitativa de recursos públics, la Sala considera que són qüestions que transcendeixen l'examen de mesures cautelars, sinó que s'han de resoldre en sentència.

De la mateixa manera, el Tribunal entén que no és el moment processal oportú per acordar la mesura recolzant-se en l'aparença de bon dret. “No és possible la seva aplicació quan es demana la nul·litat d'un acte” en virtut de causes que s'han de valorar al plet principal.

La decisió no és ferma i encara hi pot haver un recurs de reposició en contra en un termini de cinc dies.

Del total de 339 centres de primària de les Illes Balears (117 privats i concertats i 222 públics), només un 3,24% se suma al 'Pla Vera' (com es coneix aquesta iniciativa amb referència al conseller d'Educació, Antoni Vera, del PP), segons dades de l'Obra Cultural Balear (OCB).