La portaveu balear de Vox repta els excàrrecs de la formació a demostrar als jutjats el desviament de fons públics cap al partit

La portaveu de Vox al Parlament balear, Manuela Cañadas, ha assegurat aquest dilluns que si detectés irregularitats en el seu partit “aniria als jutjats” en lloc de difondre-les als mitjans de comunicació, desafiant així els tres exdiputats de la formació que la setmana passada van denunciar les pressions a què haurien estat sotmesos per desviar “ingents quantitats de diners” del grup parlamentari a les illes a Disenso, la fundació privada que presideix Santiago Abascal a títol nominatiu.

Les acusacions dels tres excàrrecs, Idoia Ribas, Agustí Buades i Maite de Medrano -en l'actualitat parlamentaris no adscrits-, han reobert el debat sobre fins a quin punt els grups parlamentaris poden ser utilitzats com a instrument de finançament dels partits i si la llei hauria de reforçar els mecanismes de control per evitar que fons públics destinats a la representació institucional acabin sostenint els aparells polítics.

Preguntada sobre això, Cañadas ha asseverat que “les mentides, injúries i calúmnies no es parlen ni en roda de premsa ni als mitjans de comunicació”. “Per la nostra part ens és igual qui vulgui enredar. Entenc que Vox és un partit que està creixent moltíssim i hi ha molta gent a qui això fa ràbia, però nosaltres ho tenim molt clar: hem vingut a treballar i seguirem treballant pels votants que hem tingut i pels votants futurs, que segurament seran molts més”.

Amb tot, la parlamentària ha eludit aprofundir en l'assumpte quan se li ha inquirit sobre si denunciarà davant la Justícia les manifestacions dels seus excompanys de files, limitant-se a afirmar que “els comptes del grup parlamentari són molt transparents, molt clars i, a més, públics. Per tant, no seré jo”. “De totes maneres, sí que els diré una cosa: si jo estant a Vox veiés alguna irregularitat, no vindria aquí a explicar-ho a vostès, m'aniria directament als jutjats. Crec que així ja els he contestat”.

De nou, preguntada sobre la possibilitat de denunciar les “injúries” a què ha al·ludit, Cañadas ha refusat respondre: “No vull fer donar peu a més comèdies. No contestaré res que no sigui sobre els grups parlamentaris”. Quan una de les periodistes ha assenyalat que la seva pregunta afecta el seu grup i diversos diputats, ha eludit de nou contestar: “No normalitzaré el que és anormal en aquest Parlament. Si vostès m'entenen, m'ho respecten”, ha conclòs.

Més contundent s'ha pronunciat aquest dilluns el portaveu nacional de Vox José Antonio Fúster, que ha defensat que el desviament de fons dels grups al partit és legal, asseverant que els comptes de la formació d'extrema dreta estan auditats pel Tribunal de Comptes. L'òrgan fiscalitzador, però, ja instat diverses vegades a posar límit al “sobrefinançament” de les formacions polítiques, una via legal amb què els partits acaben incrementant els seus recursos amb càrrec als fons públics assignats als seus grups el Congrés, el Senat i els Parlaments autonòmics.

En aquest sentit, el Tribunal de Comptes alerta de l'opacitat i dels riscos de convertir aquestes dotacions a grups en un canal paral·lel de finançament, per la qual cosa reclama reformes reglamentàries així com de la llei del règim local perquè s'estableixin “condicions i requisits” amb les quals es poden fer unes aportacions que, sovint, s'utilitzen per a sufragar despeses ordinàries dels partits o contractar personal. Una finalitat per a la qual ja existeixen altres subvencions, com les de funcionament.

En contra d'aquest criteri, Fúster ha justificat que aquests diners són necessaris perquè el partit “proporciona uns serveis vitals” als grups parlamentaris, entre els quals ha esmentat “seguretat, una oficina tècnica o jornades de coordinació”. En aquesta línia, ha apuntat a més que el PP i el PSOE fan pràctiques similars.

La Llei Orgànica de Finançament dels Partits Polítics reconeix que les formacions poden rebre aportacions dels grups parlamentaris, però obliga a justificar-ne l'ús amb transparència ia garantir que es destinin a fins compatibles amb l'activitat institucional. En aquest sentit, la pràctica defensada per Vox, encara que emparada parcialment per la legislació, es mou en un terreny controvertit que podria derivar en responsabilitats si no es compleixen els requisits de transparència, autorització interna i finalitat institucional.

Cal recordar que a fundació presidida per Abascal va néixer el 2020 amb un capital de 30.000 euros del partit, el mínim legal per constituir-la. Les fundacions són institucions privades sense ànim de lucre, compten amb beneficis fiscals i, per tant, l'obligació de presentar balanços (les vinculades a partits estan fiscalitzades pel Tribunal de Comptes). Entre els fins de Disenso, considerats d'interès general, se cita la“promoció de la defensa de la vida i la família”, “la reivindicació de l'herència de la civilització occidental” o “la defensa de la llibertat, la unitat i la sobirania d'Espanya”.

Com va revelar elDiario.es, Vox ha transferit milions d'euros a Disenso durant els darrers vuit anys. Es tracta de diners principalment procedents del partit d'extrema dreta, que rep 10 milions d'euros de diners públics cada any (segons els resultats electorals, els partits polítics perceben una quantitat determinada per al funcionament) i uns 5 milions anuals de donacions privades. Després de conèixer-se a més un informe del Tribunal de Comptes que alertava d'irregularitats a les donacions, la cúpula del partit va substituir el gerent, presentant el canvi com “una renúncia per voluntat pròpia”.