El PP blinda en un lloc d'alt nivell el responsable del Servei Balear de Salut denunciat pel cas Koldo

Javier Ureña (PP), director general del Servei Balear de Salut (IB-Salut), es podrà acollir als beneficis de la coneguda com a Llei Òmnibus, aprovada pel Govern de Marga Prohens. Abans d'accedir al seu càrrec actual, Ureña era cap del Servei Jurídic Administratiu de l'Hospital Comarcal d'Inca, lloc de treball al qual podrà tornar quan acabi la seva etapa política, en lloc d'incorporar-se a la plaça com a funcionari. El director general de l'IB-Salut, que percep 102.608 euros bruts anuals, va ser denunciat pel PSIB-PSOE en el marc de la branca balear del 'cas Koldo' i ara la Fiscalia Europa estudia si va deixar caducar la reclamació dels 2,6 milions d'euros públics contra l'empresa Soluciones de Gestión. Són les quantitats econòmiques que l'Executiu de la socialista Francina Armengol va pagar de més per la compra d'1,5 milions de mascaretes durant els pitjors mesos de la pandèmia a la principal companyia de la trama Koldo.

El Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa de les administracions públiques de les Illes Balears, conegut com a Llei Òmnibus, i que modifica més de 50 lleis, ha aixecat polseguera entre els grups ecologistes, que consideren que el territori balear compta a partir d'ara amb menys grau de protecció. Més desapercebut ha passat, en canvi, l'article 45 d'aquesta llei, de reserva dels llocs de treball del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut).

Aquest article indica, en el primer punt, que el personal estatutari (és a dir, els professionals sanitaris que treballen en centres públics) que es trobi en situació administrativa de serveis especials “té dret a la reserva de la plaça o del lloc de treball” que hagi obtingut en haver-se presentat a un lloc de treball “que no té la consideració de personal directiu professional ni de places bàsiques”. Un treballador es troba en situació administrativa de serveis especials quan, per exemple, és designat per ocupar un càrrec públic, com és el cas de Javier Ureña.

Entre altres, tenen la consideració de llocs de treball les prefectures de servei, segons ve reflectit a l'acord i s'inclou a l'annex. Un d‟aquests llocs de treball és el que ocupava Javier Ureña, que abans de ser director general de l'IB-Salut, era cap del Servei Jurídic Administratiu de l'Hospital Comarcal d'Inca. L'article 45.5 indica que allò establert és aplicable al personal que hagi accedit a la situació de serveis especials després de l'Acord del Consell de Govern del 30 de maig de 2022, que ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat del 13 de maig del mateix any.

Aquest acord indica, respecte als càrrecs que requereixen “una responsabilitat i una confiança especials”, que es poden dur a terme “pel sistema de lliure designació”. Entre ells, inclou els càrrecs de prefectura de servei. El punt 3.4, de fet, diu que han de ser coberts pel sistema de lliure designació els càrrecs corresponents a les direccions de servei quan tinguen dependència directa d'un dels òrgans unipersonals de direcció. Els òrgans unipersonals de direcció són les gerències territorials, que estan integrades al Servei de Salut Balear, la qual cosa està regulada per l'article 69 de la Llei 5/2003, de 2 d'abril, de salut de les Illes Balears. Una de les gerències territorials de l'IB-Salut és la de l'Hospital Comarcal d'Inca, on Javier Ureña era cap del Servei Jurídic Administratiu abans de ser director general de l'IB-Salut.

Aquests càrrecs, com són de lliure designació, són revisables en funció de mèrits, confiança i altres variables. En el cas de Javier Ureña, si un treballador cessa del càrrec com a cap de servei per ser director general de l'IB-Salut, quan acabi la seva etapa com a càrrec públic, podrà tornar a la plaça d'origen com a funcionari, que no és el lloc de treball que tenia com a cap de Servei Jurídic Administratiu de l'Hospital Comarcal d'Inca. Almenys, així ve reflectit a l'article 64 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut. Concretament, aquesta llei diu sobre el personal de l'IB-Salut, en els casos d'aquells que estiguin en situació de serveis especials, que tindran dret “al còmput de temps a efectes d'antiguitat i carrera, si escau, a percebre triennis i a la reserva de la plaça d'origen”.

L'únic dret que el treballador té blindat (la qual cosa ve reflectida tant a la llei anteriorment citada com a l'Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat) és que, en el cas d'haver ocupat un lloc de treball com a cap de servei, i després haver passat a una situació de serveis especials (per exemple, designació per càrrec públic) no es pot veure menyscabada la seva carrera administrativa. És a dir, en el cas d'un director general de l'IB-Salut, quan torni a la plaça de funcionari (la plaça d'origen), tindrà dret a mantenir les condicions laborals i econòmiques que tenia quan estava integrat a l'estructura del Govern.

Tot i això, l'article 45 de la Llei Òmnibus introdueix que un treballador de l'IB-Salut que es trobi en situació de serveis especials “té dret a la reserva de la plaça o del lloc de treball”. El redactat de la nova llei del Govern de Prohens permetrà a Javier Ureña escollir entre tornar a la plaça com a funcionari o al seu antic lloc com a cap de Servei Jurídic Administratiu de l'Hospital Comarcal d'Inca. No obstant això, no és un dret que es veiés reflectit a la Llei 55/2003 ni tampoc a l'Acord del Consell de Govern del 2022 que va ratificar l'Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat, segons afirmen a elDiario.es les fonts jurídiques consultades.

La versió de l'IB-Salut

Fonts de l'IB-Salut, després d'haver-ho consultat amb els seus serveis jurídics, assenyalen a elDiario.es que el contingut de l'article 45 del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa de les administracions públiques de les Illes Balears, ja s'estava “aplicant de facto” des de l'any 2022 -l'últim any de la legislatura progressista-, data en què el Govern de Francina Armengol va aprovar, “amb una tècnica legislativa defectuosa”, l'Acord del Consell de Govern del 22 de maig del 2022, que ratificava l'Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat del 13 de maig. Ureña ha estat informat sobre aquesta notícia, però no farà declaracions a elDiario.es més enllà de l'argumentat per IB-Salut.

A l'article 16.3 de l'Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat, destaquen les mateixes fonts, s'establia que “les persones que cessin d'un lloc directiu (susceptible de generar la situació de serveis especials) tindran dret a mantenir les condicions i retribucions corresponents al lloc de treball que estaven ocupant en el moment que van passar a la situació de serveis especials”. Per tant, segons l'IB-Salut, l'actual Govern “confereix a aquest dret rang de llei en incloure'l a la nova normativa”. Així, de l'article 45.1 de la Llei Òmnibus es desprèn que aquest dret “afecta tots els funcionaris del Servei de Salut (Balear) que es trobin actualment en situació de serveis especials”.

Per tant, segons l'IB-Salut, la finalitat de l'article 45 és equiparar normativament i en drets del personal estatutari del Servei de Salut amb tots els funcionaris de serveis generals de la Comunitat Autònoma. Així mateix, recorden l'article 99.2, de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que estableix que “el personal funcionari en situació de serveis especials té dret a la reserva del lloc de treball, i el temps de permanència en aquesta situació serà computable a efectes de triennis, consolidació de grau personal, promoció i carrera administrativa”.

Així, les fonts de l'IB-Salut consultades per aquest diari asseguren que el dret a la reserva del lloc de treball del personal funcionari que es troba en situació de serveis especials està reconegut en tota la funció pública de l'Estat. Per tant, indiquen, l'objectiu principal d'aquest precepte és “equiparar i acabar amb una situació de perjudici en el dret dels estatutaris del Servei de Salut respecte als funcionaris de règim general”.

Finalment, amb l'entrada en vigor del Decret llei 3/2024, el Servei de Salut Balear “compleix a més amb el mandat i l'esperit del legislador, que es desprèn de la redacció del Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic”, afirmen les fonts de l'IB-Salut. És a dir, és el Reial Decret Legislatiu 5/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, el que recull les bases del règim estatutari de tots els funcionaris públics. És una “norma que estableix unes condicions mínimes que la legislació de desenvolupament autonòmic ha de respectar”, indiquen.

L'article 87.3 de la llei, de serveis especials, estableix que “els qui es trobin en situació de serveis especials tindran dret, almenys, a reingressar al servei actiu a la mateixa localitat, en les condicions i amb les retribucions corresponents a la categoria, nivell o esglaó de la carrera consolidats, d'acord amb el sistema de carrera administrativa vigent a l'Administració Pública a què pertanyin”. Per tant, afirma l'IB-Salut, “es reconeix implícitament el dret de l'empleat públic en situació de serveis especials a recuperar les retribucions consolidades”. En aquest sentit, “una direcció de servei estaria integrada en el concepte de retribució consolidada”, destaquen.

Sobre aquesta última qüestió argumentada per l'IB-Salut, fonts jurídiques consultades per elDiario.es afirmen que un treballador en situació de serveis especials té dret a tornar a la seva plaça de funcionari, amb la retribució que tenia quan estava en situació de serveis especials, però no a tornar a una prefectura de servei, si el càrrec ha estat designat mitjançant un procediment de lliure designació i no oposició o oposició concurs.

Segons indiquen, una prefectura de personal estatutari “no és un dret consolidat com els dels funcionaris que accedeixen a un determinat nivell”. “L'IB-Salut és un règim estatutari no funcionari que es regeix pel seu propi estatut marc”, argumenten. Aquestes fonts interpreten que l'article 45 de la Llei Òmnibus “blinda les direccions com si fossin funcionaris”. “Les prefectures de servei del personal estatutari no són vitalícies, sinó que es poden revisar mitjançant el procediment establert a l'Acord del Consell de Govern”, assenyalen. Les mateixes fonts conclouen que l'article 45 “suposa un greuge comparatiu amb la resta del personal estatutari que té una prefectura de serveis i no està en excedència ni en serveis especials, sinó que es troba en servei actiu exercint la prefectura”, conclouen.

És una versió diferent de la que manté l'IB-Salut, que assenyala aquest diari, per contra, que l'article 45 del Decret llei 3/2024 pretén “reparar una situació d'injustícia i de greuge comparatiu entre els funcionaris del Servei de Salut i la resta de la funció pública (tant de la Comunitat Autònoma com de tot el territori nacional)”. “Amb aquesta nova regulació s'ofereix una garantia administrativa i una indemnitat retributiva al personal estatutari perquè el fet d'accedir a una situació de serveis especials no suposi un minvament dels seus drets retributius”, conclouen.

La branca balear del 'cas Koldo'

El titular del Jutjat d'Instrucció número 7 de Palma va obrir diligències, el passat mes de maig, arran de la denúncia interposada pel PSIB-PSOE contra el Govern balear del PP per deixar caducar la reclamació dels 2,6 milions d'euros que l'Executiu de la socialista Francina Armengol va pagar de més per la compra d'1,5 milions de mascaretes durant els pitjors mesos de la crisi del coronavirus. A la seva interlocutòria d'incoació, a què va tenir accés elDiario.es, el jutge assenyalava que els fets “fan presumir la possible existència de delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i tràfic d'influències”.

En la denúncia, el PSOE atribueix la comissió d'aquests delictes a l'actual director general de l'IB-Salut, Javier Ureña (PP); a la mercantil Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL -encarregada de subministrar les mascaretes- i a Íñigo Rotaeche, soci majoritari de la mateixa. El magistrat, no obstant, assenyala que sense estar “determinades la naturalesa i circumstàncies d'aquests fets ni les persones que hi han intervingut”, cal investigar com va passar tot. Fa unes setmanes, el Jutjat va decidir inhibir-se a favor de la Fiscalia Europea. El jutge Antonio Garcias considera que la competència per tramitar aquest assumpte ha de recaure a la Fiscalia Europea, que ja té iniciat un expedient de recerca en relació amb un fet connex, l'adquisició de les mascaretes.

Va ser sota el mandat d'Armengol quan es va efectuar la compra de les mascaretes per 3,7 milions d'euros. Tot i això, les anàlisis efectuades a aquestes van determinar que aquelles no complien els requisits d'una FFP2, que era el material de protecció que s'esperava rebre, per la qual cosa es va iniciar la reclamació del sobrecost abonat. Ja amb el canvi de Govern, el sumari del 'cas Koldo' apunta a les pressions que la trama hauria exercit sobre el PP de Marga Prohens, actual líder autonòmica, en benefici de Soluciones de Gestión amb l'objectiu que la petició de devolució per part de l'anterior Govern d'esquerres no prosperés i, d'aquesta manera, “afavorir la mercantil i el titular”.

El currículum d'Ureña

Javier Ureña (Palma, 1980), director general de l'IB-Salut, càrrec retribuït amb 102.608 euros bruts anuals, és diplomat en Ciències Empresarials, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, llicenciat en Dret i té un màster en Direcció Mèdica i Gestió Clínica. Ureña forma part del personal estatutari fix del Servei de Salut de les Illes Balears, on ha desenvolupat funcions en serveis de recursos humans, control de gestió, contractació administrativa i assessoria jurídica, segons ve recollit al Portal de Transparència de la Comunitat Autònoma.

Durant els anys previs al nomenament, va exercir com a cap del Servei Jurídic Administratiu de l'Hospital Comarcal d'Inca. A més, ha estat professor associat d'Estratègia Empresarial al doble grau de Dret i ADE a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i ha impartit cursos sobre protecció de dades, autonomia del pacient, responsabilitat professional i contractació a diversos hospitals i administracions públiques, a més d'algunes intervencions en sessions generals i congressos. Ha estat membre del Comitè d'Ètica de la Recerca de les Illes Balears. En una etapa política anterior, quan José Ramón Bauzá (llavors al PP) era president autonòmic (2011-2015), va ser gerent de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal i gerent del Consorci de Recursos Sociosanitaris de Balears.