Tradicionalment s'ha fet servir la imatge del doble eix que explicaria les peculiaritats de la política catalana. Com és ben sabut, per una banda tindríem la clàssica línia divisòria entre dreta i esquerra, i en l'altre eix situaríem les diferents posicions en el grau de nacionalisme català, des dels més independentistes fins els més partidaris de la no diferenciació amb Espanya. Al llarg de tots aquests anys de democràcia, aquest doble eix ha permès situar espaialment els diferents partits i coalicions polítiques, combinant graus variables d'ambdues clivelles o marcs de diferenciació ideològica i identitària. Sembla bastant evident que si mirem la correlació de forces polítiques dels darrers anys a Catalunya, el quadrant que combina esquerra i sobiranisme català està molt poblat, amb presència plena de forces com Esquerra i Iniciativa, però amb proporció significativa d'electors socialistes i en menor mesura de Convergència. La resta de quadrants presenten un fort protagonisme de CiU en el quadrant sobiranisme català i centre dreta ideològica, una evident presència d'electors socialistes en el quadrant esquerra i més tebior sobiranista, i els electors del PP campen majoritariament en el quadrant menys poblat fins ara, el que combina posicions ideològiques conservadores i fortes reticències al nacionalisme i independentisme catalans.
En els darrers temps, coincidint amb factors com la creixent desafecció envers els polítics, la manca de respostes a la situació de crisi, i el fort impacte del canvi que suposa Internet en la vida en general i en la política en particular, podríem parlar d'un nou eix en la política catalana. Un eix que podríem caracteritzar com el que oposa la vella o tradicional forma de fer política, i les noves formes d'informació, mobilització i connexió social. És obvi que la lluita contra l'anomenada “Llei Sinde”, el gran sacseig del 15M o l'impacte de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca formarien part d'aquest nou escenari. Davant les eleccions del 25N, haurem de veure si aquest nou eix que sembla anar apareixent, té efectes en els resultats electorals i, sobretot, aconsegueix consolidar-se a partir del 26 de novembre. Des del meu punt de vista, les CUP apunten clarament a situarse en el triple espai de sobiranisme, esquerra ideològica i nova manera de fer política. Però també Iniciativa (força més que ERC) està tractant de no perdre contacte amb aquesta onada d'emergència de noves maneres de mobilització política. El Partit Pirata només s'explica precisament per aquest nou eix, però encara ha de consolidar la seva presència. La resta de partits, amb la possible excepció de Ciutadans, no fan més que el que feien, afegint-hi Internet com un mer instrument nou, sense entendre, crec jo, el que implica de canvi d'escenari. El procés que va portar a la massiva manifestació de l'11 de setembre va tenir també components nous, però de moment la capitalització política la fan els partits i la fan de manera tradicional. Crec que caldrà estar atents a com es van manifestant aquestes tendències en el futur, i com fan trontollar encara més el mapa política català hegemònic en els darrers trenta anys.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
