El financer dels ERO andalusos demana la llibertat perquè està arruïnat tot i els béns trobats al seu amagatall
La del financer Eduardo Pascual Arxé seria una trista història. La d'un pròsper home de negocis que fa deu anys era a la cresta de l'onada gràcies a la seva dedicació a empreses i mútues del sector assegurador i que es va comprometre a salvar el banc català Eurobank i, a sobre, s'ha vist embolicat en el cas dels ERO irregulars de la Junta d'Andalusia. Aquesta és la raó per la qual està empresonat des del passat 9 d'abril per ordre de la jutge Mercedes Alaya, titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla.
Segons va al·legar en el seu últim recurs contra la interlocutòria de presó eludible sota fiança de 300.000 euros dictada per la jutgessa Alaya, encarregada de la investigació del cas dels ERO, la situació econòmica de Pascual és tan desesperada que no té més remei que romandre empresonat perquè està en la ruïna, especialment en portar dos anys a l'atur. Però la troballa de múltiples i exclusius béns durant el registre d'una caixa forta amagada en un zulo al domicili de Pascual a Barcelona desmunta completament el relat de la seva suposada ruïna econòmica.
La història seria realment trista si els diferents jutges que instrueixen els procediments que se segueixen als tribunals contra Pascual Arxé -fins a tres- no acreditessin que el financer s'ha apoderat de bona part de la caixa de les companyies que ha administrat. Perquè el financer català és el principal encausat en dos escàndols econòmics més, a més del cas dels ERO, que instrueix la jutge Alaya.
A l'Audiència Nacional és el principal imputat per l'espoli d'Eurobank, la instrucció està en mans del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, Pablo Ruz. I també per la fallida fraudulenta del grup d'asseguradores nascut precisament de l'enfonsament de l'entitat financera, les mútues com Fortia o Excel Life, que, encara que van donar origen a Vitalia, l'entitat utilitzada en el cas dels ERO, està sent investigat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 6, Eloy Velasco.
Va ser precisament el jutge Velasco que a l'abril, mentre la jutge Alaya ordenava l'ingrés a presó de Pascual pels ERO, va autoritzar als Mossos d'Esquadra a registrar el domicili del financer a Barcelona, on van descobrir la càmera cuirassada oculta que atresorava xecs, comptes bancaris i obres d'art, a més d'abundant documentació relativa als casos judicials en què està implicat el fosc empresari.
Pascual coneixia la troballa dels Mossos d'Esquadra quan va recórrer la fiança de responsabilitat civil que al setembre li va imposar la jutgessa Alaya per la seva participació en el cas dels ERO: 111 milions d'euros. En aquest recurs, Eduardo Pascual no només reitera la penosa situació econòmica que diu patir, sinó que assegura que la seva asseguradora, Vitalia, no és la responsable del cobrament de sobrecomissions de la Junta d'Andalusia en la gestió dels ERO falsos. Pascual deriva aquesta responsabilitat a altres tres companyies relacionades amb Vitalia però amb les que assegura no tenir cap vinculació amb el procés de presa de decisions.
Tampoc ha respost Pascual de la responsabilitat civil per la liquidació fraudulenta d'Eurobank, xifrada en més de dotze milions d'euros. El cas de l'espoli d'Eurobank està ja en fase d'assenyalament de judici oral. Quan l'acusació particular en aquest cas va tenir coneixement de la troballa realitzat pel jutge Velasco a l'amagatall de Pascual al seu domicili de Barcelona, va reaccionar de manera indignada i va demanar al jutge Ruz que exigís al seu col·lega del jutjat número 6 testimoni del registre per poder així fer front a part de la responsabilitat de Pascual, així com que s'ordenés des del Jutjat d'Instrucció número cinc de l'Audiència Nacional presó sense fiança contra el financer català.
I és que entre tota la documentació localitzada pels Mossos d'Esquadra a la cambra secreta del domicili de Pascual hi havia, a més de xecs, divises, documentació relativa a comptes bancaris i abundants obres d'art, un considerable volum de documentació tant en suport documental com informàtic -en forma de diversos pendrives- relatiu a la gestió de Pascual a Eurobank i de la qual el jutge Ruz no ha tingut notícia durant la instrucció de la causa.
A més, l'acusació particular del cas Eurobank sempre ha sostingut que Pascual posseeix abundant patrimoni a l'estranger, que es va canalitzar al seu dia a través de les filials de les seves asseguradores a Bèlgica i Luxemburg i que, si fins ara no ha abonat la responsabilitat civil en cap dels procediments en què està implicat i ni tan sols ha pagat la fiança de 300.000 euros que li podria permetre abandonar la presó, és precisament per no donar pistes a la justícia sobre on es troben el seu diners.
Encara que Pascual es troba ja a la presó, pot abandonar-la en qualsevol moment si abona els 300.000 euros de fiança que li va imposar la jutge Alaya. Per això l'acusació d'Eurobank demana al jutge Ruz dicti pel seu compte presó incondicional contra el financer perquè no pugui abandonar el centre penitenciari encara que reuneixi la fiança exigida per Alaya, ara que s'ha descobert bona part de la documentació que podria permetre a els jutges localitzar el seu patrimoni ocult.
