Els detectius del Barça de Laporta van investigar Piqué per la seva afició al pòquer
El FC Barcelona va encarregar en els últims anys del mandat de Joan Laporta (2008-2010) a l'agència de detectius Método 3 diversos informes sobre l'afició al pòquer del seu jugador Gerard Piqué, segons el material que la policia va confiscar a la seu d'aquesta empresa, part del qual ha estat recentment aportat al jutjat número 24 de Barcelona, que investiga l'espionatge al club. Els informes dels detectius rastregen els orígens de l'atracció del futbolista per aquest joc de cartes i s'endinsen en les timbes que disputava, en qui l'acompanyava, on s'organitzaven; quant es gastaven i altres detalls privats relacionats amb l'interès de Piqué per aquest joc, que ell mai ha amagat.
Entre 2008 i 2010, l'agència Método 3 -a través de la filial M3 Consulting- va elaborar desenes d'informes per al Barça de Laporta sobre múltiples aspectes de dins i fora del club: va espiar exdirectius rivals del president, a companys de la Junta directiva, a socis crítics, a periodistes crítics, a jutges que portaven causes del club i fins a polítics de diferents partits de la constel·lació sobiranista, a la qual Laporta meditava sumar-se quan deixés la presidència blaugrana. Aquests informes van costar al club un mínim de 500.000 euros, segons el material aportat recentment al jutge pel soci Oriol Giralt, personat en ser ell mateix objecte de seguiments després de promoure la moció de censura, el 2008.
Segons ha declarat al jutge el llavors cap de Seguretat del club, Xavier Martorell, els informes acabaven destruint en tractar-se d'assumptes “molt sensibles” i per aquesta raó no existeixen còpies en les oficines del club. Martorell va explicar que ell feia personalment els encàrrecs a l'agència de detectius, sempre “a petició de la Junta Directiva, els responsables d'Àrees esportives o del director general”.
Obsesió per conèixer-ho tot
L'obsessió del Barça de Laporta per conèixer-ho tot de tots era important cap al món exterior -sobretot davant rivals del president, reals o imaginaris, però la maquinària d'aquesta espècie de Gran Germà estava permanentment greixada sobretot cap a dins del club entre 2008 i 2010. En aquest període es van generar informes molt delicats sobre directius que van formar part de la Junta Directiva de Laporta fins a l'últim dia -Alfons Godall, Joan Franquesa, Jaume Ferrer, Rafael Yuste, Joan Boix-, directius que van renunciar després de la moció de censura -Ferran Soriano, Antoni Rovira Monjo-, empleats que havien arribat al club de la mà de Soriano -Daniel Schloesser, David Falk, Francesc Lladós, Francesc Gassó, Jordi Aubach-, socis crítics amb la gestió de Laporta -com Joan Rosell, Josep Maria Minguella i Oriol Giralt, als quals es considerava erròniament part d'un mateix entramat crític-, i fins a jugadors i el seu entorn més proper, ja fossin membres del club -com Gerard Piqué- o a punt de fitxar per l'entitat, com el jugador de bàsquet Ricky Rubio, el pare i representant del qual va ser objecte de seguiments de Método 3 quan es va obrir la possibilitat que fitxés pel Barça, el 2009.
Sobre Piqué i la seva afició al pòquer l'agència de detectius va lliurar al club un mínim de dos informes, segons les còpies aportades al jutge juntament amb els seus informes, que es van datar el 22 de febrer de 2010 i el 10 de març del mateix any amb un cost total per al club d'almenys 8.196 euros (IVA inclòs). Però segons un full d'Excel incorporat també al jutjat amb tota la llista completa d'encàrrecs a Método 3 -no només els compresos entre maig de 2008 i maig de 2010- hi hauria diversos informes més sobre Piqué amb un cost addicional d'altres 35.000 euros, dels que no obstant això no s'han aportat ni les factures ni els treballs.
En l'informe del 22 febrer 2010 redactat pels detectius de Método 3 hi ha indicis que es tractava d'una investigació oberta i que arribarien, doncs, informes posteriors. En aquest document, els detectius de Método 3 localitzen la timba a la qual suposadament se sumava en aquells dies el futbolista, que descriuen com “rotllo nens tots folrats”, i s'apunta la intenció d'intentar infiltrar-se en ella. Això sí, s'adverteix que no serà fàcil perquè “els organitzadors utilitzen seguretat i són gent de la màfia del joc de Barcelona”.
En l'informe immediatament posterior, del 2 de març de 2010, no s'ha complert encara aquest objectiu d'accedir a aquestes timbes, però s'aporten noves dades de l'afició del futbolista a partir de suposades confidències a un amic que va resultar ser informador de Método 3. Segons queda recollit en aquest document lliurat al Barça, el jugador s'interessava també per altres jocs i admetia haver perdut fins a 4.000 euros en una sola tarda al Casino de Barcelona, una quantitat però molt inferior als 30.000 euros que suposadament va admetre haver perdut en una ocasió a Manchester, ciutat on diu escapar per jugar sense que s'assabenti «ni la premsa ni el míster [Guardiola]».
Jocs de cartes en un espai discret
Segons aquest informe, l'afició al pòquer era compartida al vestidor del Barça i alguns jugadors solien jugar junts per evitar “amics que se'n van de la boca”. Per a això, afegeix el document, recorrien suposadament a un “contacte a l'Hotel Arts” que segons aquest testimoni els cedia un espai discret.
A diferència de Piqué, que era membre del club, el pare de l'estrella del bàsquet Ricky Rubio va ser espiat pels detectius contractats pel FC Barcelona abans, fins i tot d'incorporar-se a la casa: va ser objecte d'un seguiment específic per part dels detectius de Método 3 a l'agost de 2009, quan el base ja havia trencat amb la Penya però encara no havia rubricat la seva incorporació al Barça. El seguiment, que tenia per objecte saber amb qui es reunia el pare de Rubio, on i a quina hora, va costar al Barça 3.480 euros (IVA inclòs), segons la factura emesa el 4 d'agost del 2009.
Els seguiments eren un dels serveis més demandats pel Barça de Laporta a Método 3: es van emprar sobre el soci Giralt i els seus col·laboradors, sobre l'ex mà dreta de Laporta i futur president, Sandro Rosell, sobre una empleada que va denunciar mobbing després de trencar una relació sentimental amb el president, sobre el pare de Ricky Rubio i sobre diversos empleats que havien arribat al club amb Ferran Soriano i que van ser col·locats en quarantena quan aquest va dimitir després de la moció de censura. Cinc d'aquests empleats (Schloesser, Falk, Gassó, Lladós i Aubach) van ser objecte d'informes específics que van xequejar les seves respectives trajectòries professionals i el seu patrimoni, investigacions que van costar al club al voltant de 20.000 euros en total, segons la documentació aportada al jutge. A més, dos d'ells -als quals Martorell qualifica de “ocells” al mail en el qual encarrega la feina, segons el material posat per la policia a disposició del jutge- van ser objecte de seguiments durant cinc i set dies.
