eldiario.es

Menú

Barcelona combatrà el sensellarisme de llarga durada triplicant els pisos disponibles

L'Ajuntament de Barcelona suma 100 nous habitatges a la ciutat per a persones sense llar amb el programa Primer a la Llar

El consistori augmenta els equips de carrer i incorpora per primer cop personal a les estacions de Sants i del Nord

La ciutat ha vist augmentar en un 37% les persones que dormen al carrer en els últims 8 anys: 941 sense llar aquest 2016

- PUBLICIDAD -
Casi la mitad de las personas sin hogar de Madrid se siente feliz

Barcelona ha elaborat un pla integral per a abordar el sensellarisme a la ciutat EFE

L'Ajuntament de Barcelona augmentarà en 100 els pisos disponibles per a les persones que dormen al carrer d'aquí al 2019. L'estratègia, que forma part del programa Primer a la Llar, centra el problema del sensellarisme en el dret a l'habitatge.

D'aquesta manera, el consistori pretén combatre l'augment exponencial de persones sense sostre els últims anys a la ciutat; els recomptes realitzats per l'Ajuntament amb dades del Servei d’Inserció Social indiquen un creixement del 37% de les persones que dormen al carrer des de l'any 2008. Al maig del 2016 eren 941.

"Hem de posar el dret de l'habitatge al centre del debat", ha explicat en compareixença la tinenta d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, que ha destacat que l'objectiu del consistori se centrarà en eliminar el sensellarisme de llarga durada, aquell que afecta les persones amb més de tres anys dormint al carrer (72% dels sense sostre). L'objectiu, com ha reforçat el coordinador del pla, Albert Sales, és eixugar els problemes "estructurals" que fan que les persones que dormen al carrer no en puguin sortir; entre d'altres, la dificultat per accedir a un habitatge estable.

L'Ajuntament invertirà 15 milions d'euros en un "pla integral" –l'anomenat Primer a la Llar– que també augmentarà els equips de carrer en els pròxims tres anys, a més de realitzar una campanya de comunicació el 2017: "Podries ser tu". El pla ha estat realitzat amb la col·laboració de les 35 entitats socials que es dediquen a atendre les persones sense llar a la ciutat.

La inversió del pla es dividirà en 10 milions dedicats a l'atenció directa per mitjà del Departament d'Atenció a Persones Vulnerables i del Departament d'Intervenció Social a l'Espai Públic de l'Ajuntament. El consistori crearà un programa de detecció i intervenció social a les estacions de Sants i del Nord, a més de l’estació de la Sagrera quan estigui operativa. Inspirant-se en l’experiència de l’equip del servei que ja actua cada dia a l’Aeroport de Barcelona, el treball a les estacions permetrà "detectar de manera ràpida situacions de vulnerabilitat".

Amb els 5 milions d'euros restants es gestionaran 100 nous equipaments, que se sumaran als 50 –més 15 que gestionen diferents entitats– dels que disposa ara la ciutat, que també es milloraran.

Segons dades de l'Ajuntament, el nombre de persones sense llar que dormen als equipaments municipals ha crescut un 60% des del 2008. A més, el nombre de persones que pernocta al carrer s'ha incrementat un 37% des de fa vuit anys, passant de 608 a 941. El consistori ha fet també una crida a la Generalitat per fer polítiques en l'àmbit municipal a tot Catalunya, per evitar l'acumulació de persones sense llar a les ciutats que disposen de millors polítiques per combatre el sensellarisme.

Perspectiva de gènere contra el sensellarisme

Primer a la Llar també es fixa com a objectiu combatre el sensellarisme femení. L'Ajuntament de Barcelona pretén que el pla també "garanteixi la perspectiva de gènere i l’atenció específica a les necessitats de les dones sense llar i sense sostre". Les dones representen entre el 12% i el 20% de les persones que dormen al carrer i, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 24% d'elles han estat víctimes d'agressions sexuals.

De fet, segons la Fundació Arrels, malgrat que la meitat de les persones sense llar han patit algun tipus de violència, les agressions sexuals a dones són una constant: les dones pateixen episodis continuats d'assetjament, ofertes i xantatges sexuals. Aquesta és només una de les particularitats del sensellarisme femení. Però n'hi ha més: al carrer, a més, les dones pateixen més por i pitjor salut mental.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha