Més de 50 hotels, albergs i residències queden fora de la moratòria turística de Colau
L'esperada “foto fixa” que l'Ajuntament va prometre presentar quan va decretar la moratòria d'allotjaments turístics a principis de juliol ha arribat aquest divendres. I ha deixat un regust agredolç pel veïnat que més pateix les conseqüències del turisme massiu: si bé la moratòria ha frenat 30 hotels, uns altres 45 no es veuran afectats per la mesura.
A més dels 30 hotels, tres albergs i dues residències estan afectats per la suspensió de llicències turístiques. Tots aquests projectes estan concentrats als districtes de l'Eixample i Ciutat Vella, els que presenten a dia d'avui més concentració d'allotjaments turístics. La suspensió, en canvi, no afecta 45 hotels, cinc albergs i una residència, situats a l'Eixample, Ciutat Vella, i el Poblenou.
Per parts: dels 51 establiments que prosperaran, 36 són projectes turístics que ja van obtenir la llicència (molts ja estaven en obres abans de la moratòria); 9 tiren endavant per silenci administratiu abans que Barcelona en Comú arribés a l'Ajuntament, és a dir, durant el mandat de Xavier Trias. Els sis restants tenien certificat d'aprofitament urbanístic i llicència atorgat abans de la suspensió.
“Sabem que com a ciutat anem tard, però que som a temps de regular la foto”, ha dit la quarta tinent d'alcaldessa Janet Sanz, que ha recordat que els nous responsables de l'Ajuntament s'han trobat amb una situació de creixement sense control de l'ús hoteler. A més, hi ha tres casos amb certificat d’aprofitament urbanístic atorgat abans de la suspensió i llicència obtinguda després de la suspensió.
D'entre els afectats per la suspensió, hi ha projectes al Passeig Colom, al carrer de la Princesa, al carrer Jonqueres, al carrer Girona, al carrer Provença, a la Gran Via, al passatge de la Concepció o l'hotel previst davant del Mercat de Santa Caterina.
L'hotel de la Henkel, endavant
Un dels hotels que tirarà endavant és el de l'illa de la Henkel, ja que es va aprovar per silenci administratiu. Sanz ha dit que vol començar un diàleg amb el promotor i els veïns per tal que el projecte “impacti el menys possible” al veïnat del barri i no faci augmentar la sensació de que els hotels són una “amenaça” per la ciutat. L'hotel havia aixecat el rebuig del moviment veïnal del barri de la Sagrada Família, que havia exigit al nou govern d'Ada Colau que en paralitzés l'expedient. Un altre dels hotels que es faran a curt termini a Barcelona serà el de l'històric edific Banesto de la Plaça Catalunya que impulsa Amancio Ortega i que va ser seu del PSUC durant la Guerra Civil.
En el cas de l'hotel de la Torre Agbar, que també havia provocat suspicàcies al Poblenou, Sanz ha explicat que té certificat d'aprofitament urbanístic demanat previ a la suspensió, però que a hores d'ara no ha entrat cap sol·licitud de llicencia (encara que pot fer-ho). L'obtenció del certificat d'aprofitament urbanístic (el document que delimita els usos permesos d'un sòl) no garanteix automàticament poder fer un hotel o un altre tipus d'allotjament turístic, però una vegada ja s'ha sol·licitat la llicència és difícil que qualsevol ajuntament la rebutgi, sempre que s'ajusti a la llei.
Foto completa i Pla Especial
Sanz ha detallat que a Barcelona hi ha 785 llicències hoteleres, 9.480 habitatges turístics, 100 albergs i 70 residències d'estudiants, concentrats en bona mesura a l'Eixample i a Ciutat Vella. Un cop feta la foto fixa dels allotjaments turístics a la ciutat, el següent pas és elaborar un Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT).
L'objectiu municipal és que el pla sigui el marc normatiu que reguli els criteris per a una gestió global dels allotjaments i del turisme que permeti preservar la qualitat de Barcelona com a destí turístic, i, al mateix temps, reduir al màxim les fonts de conflicte que el turisme genera amb el veïnat de la ciutat.
El calendari del pla passa per iniciar un procés participatiu del PEUAT amb el veïnat de la ciutat entre octubre i desembre. Al novembre, es vol “conèixer i aprofundir” ens els posicionaments dels agents implicats, és a dir, veïns, promotors i empresaris turístics, sindicats, comerciants i entitats socials i ambientals, per tal de crear amb tots ells els criteris del futur Pla Especial Urbanístic en el marc del Consell de Turisme i Ciutat. Al gener i el febrer de 2016 es validaran els criteris en unes jornades obertes a la ciutadania.
D'altra banda, Sanz ha explicat que l'Ajuntament ha rebut la notificació de 16 recursos de promotors de projectes turístics davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a més de 21 al·legacions. El TSJC va dir que havien rebut 26 recursos.
