eldiario.es

Menú

La precarietat es normalitza entre les perspectives laborals dels joves de Barcelona

Es dispara la xifra dels joves barcelonins que acceptarien una feina mal pagada: més de la meitat –52%– davant del 31,9% d’abans de la crisi econòmica

A barris com Pedralbes només un 7,8% dels joves ni estudien ni treballen, més del doble dels que pateixen aquesta situacióen zones populars –un 18,5%­– com Nou Barris

Des de CCOO recorden que “la classe i l'entorn social són aspectes que segueixen jugant un paper determinant en l’accés al mercat de treball"

- PUBLICIDAD -
Manifestació estudiantil el maig de 2015 a Barcelona

Manifestació estudiantil el maig de 2015 a Barcelona Enric Català

L’acceptació d’una feina mal pagada, allunyada dels estudis cursats i amb una vinculació irregular amb l’empresa contractant, està avui més acceptat que abans de la crisi econòmica entre els joves barcelonins. L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat  un estudi sobre les condicions de vida i els valors de la gent jove –entre els 15 i els 29 anys— després de 13 anys de la darrera enquesta comparable amb l’actual.

Segons aquest informe, presentat aquest dimecres per la regidora de Cicles de Vida, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, més de meitat dels joves barcelonins admetrien una feina amb un sou inferior al que consideren just, en concret un 52%, quan l’any 2002 ho haguessin fet només un 31,9%. La xifra és encara més preocupant tenint en compte que prop de la meitat –un 46 %– estaria disposats a treballar sense contracte.

Es dispara la xifra dels joves que acceptarien una feina mal pagada en relació a 2002

Es dispara la xifra dels joves que acceptarien una feina mal pagada en relació a 2002 Ajuntament de Barcelona

Les expectatives dels joves en relació al mercat laboral també està condicionada pel barri de la ciutat i el nivell de vida que se’n desprèn. Com més baixa és la renda del barri, més joves disposats a acceptar feines sense contracte: un 56,5%. En canvi, en els barris amb rendes més altes, malgrat que la xifra no deixa de ser preocupant –un 42,8%–, es percep una moderació.

Les dades de l'estudi coincideixen amb els pronòstics de la coordinadora nacional d’Acció Jove de CCOO, Aina Vidal, que sosté que, "a més atur i precarietat, més dolor estan disposats a aguantar els treballadors". Segons Vidal, “la crisi econòmica ha contribuït a naturalitzar el discurs de la de la precarietat com un fet intrínsec de la joventut”. Per a la portaveu d’Acció Jove, “la precarietat mai pot ser entesa com un tràmit o quelcom passatger: la precarietat genera pobresa i exclusió”.

Diguem de quin barri ets i et diré si treballes

En funció del barri, també augmenta la diferència dels joves que ni estudien ni treballen. Mentre que en barris benestants com Pedralbes només un 7,8% dels joves entrarien dins l’etiqueta de nini, més del doble –un 18,5%­– ni estudien ni treballen en zones com Nou Barris. Aquests desequilibris territorials són una de les principals preocupacions del govern d’Ada Colau, que ja va veure en un altre estudi recent, en aquest cas sobre l'esperança de vida, com el barri era clau a l'hora d'obtenir uns o altres resultats.

Segons Vidal, “un element clau, tant en l'èxit educatiu com en el fet de trobar una feina, és la xarxa social; és a dir, quin és el teu entorn, de què treballen els teus pares i de la seva capacitat adquisitiva”. Vidal posa de manifest que l'esforç, en termes de cost d'oportunitats, “per una família de classe treballadora de tenir un fill estudiant és molt més alt que per una familia benestant”.

L'acceptació de la precarietat també va estretament lligada a la normalització de situacions col·laterals, com ara treballar lluny del lloc d'origen o la de fer-se autònom. Fins al 79,7% dels joves estarien disposats abandonar Barcelona -el 82,9% en homes i el 76,3% en dones- i el 61% no rebutja treballar en un municipi llunyà. Un altra xifra important és la del 57,8% que no descartaria fer-se autònom.

Sobre la situació loboral actual, i en relació a l’anterior mostra, la quantitat de joves que només treballa ha disminuït a Barcelona, mentre que ha augmentat la quantitat de joves que només estudia. Un 27% dels joves només treballa –el 33,3% el 2002–. Un 44,8% només estudia -29% el 2002-.

Una altra situació que reflecteix la mostra i que representa un empitjorament respecte a l’enquesta de 2002 és el creixement de la temporalitat laboral, ja que el 35,9% tenen contractes temporals, mentre que l’any 2002 els tenien un 30,9% dels joves. Davant d'aquesta situació, no es estrany que l’atur i les condicions laborals, també segons l'estudi municipal, estiguin considerats pels joves el principal problema social -48%-.

Creix l’interès per la política

Moviments com els indignats o la irrupció de noves formacions polítiques han despertat l’interès per la política, que ha crescut vuit punts percentuals respecte el 2002. En canvi, ha disminuït d’una manera dràstica el costum de sortir de nit els caps de setmana. El percentatge de joves que declara sortir sovint el cap de setmana és ara del 29,8%, quan l’any 2002 era el 55,5%.

Sobre les xarxes socials, l’informe -que és la quarta vegada que es realitza, des de 1992 s'havia fet cada cinc anys- apunta que el col·lectiu de joves està majoritàriament connectat a Internet i a les xarxes socials. Facebook lidera la classificació –el 98,4 % l’usen-, seguiT de Twitter -27,5%-, Instagram -17%- i LinkedIn -10,1%-.

CiU i els informes amagats dins del calaix

Tot i que l’informe ha vist la llum ara, el cert és que el govern encarregat de realitzar l’estudi va ser el del convergent Xavier Trias. És el segon informe compromès sobre la desigualtat social que pateix Barcelona que CiU va amagar per tal d’evitar un imatge negatiu entre l’electorat, tenint en compte la proximitat de les eleccions del 24 de maig. De fet, el treball de camp es va fer entre novembre del 2014 i febrer d'aquest any.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha