eldiario.es

Menú

La llei catalana contra els desnonaments ha permès aturar-ne més de 4.000 en nou mesos

L’observatori DESC, la PAH i l’Aliança contra la pobresa energètica han elaborat un informe per conèixer la situació actual de 12 municipis catalans i tot allò que la llei va permetre fer

Durant aquest període s’han resolt més de 2.500 casos d’emergència habitacional i s’han aconseguit 914 lloguers socials

- PUBLICIDAD -
Concentració de la Pah davant de la seu del PP a Barcelona.

Amb la llei 24/2015 s'han pogut evitar almenys 4.000 desnonaments SANDRA LÁZARO

La llei catalana 24/2015 per fer front a l'emergència habitacional i la pobresa energètica ha permès aturar en nou mesos 4.286 desnonaments en 12 municipis. La llei va ser aprovada el juliol del 2015 però suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional (TC) el juny del 2016. Durant els mesos en què la mesura va estar en vigor es van resoldre 2.554 casos d’emergència habitacional i es van aconseguir 914 lloguers socials.

Aquesta informació es desprèn de l’informe sobre emergència habitacional i pobresa energètica elaborat per l’observatori DESC, la PAH i l’Aliança contra la pobresa energètica al qual ha tingut accés aquest diari. L’estudi fa un diagnòstic de la situació del dret a l’habitatge recullin dades de 12 ajuntaments que han participat en l’espai de treball impulsat per grup promotor de la ILP , constituït per aquestes tres entitats. El document aporta les dades actuals i dels últims darrers anys sobre la situació referent a aquests municipis.

Aquests dotze ajuntaments –Badalona, Barcelona, Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Reus, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa- representen el 43% de la població de Catalunya i l’any 2015 van suportar el 54% del total de desnonaments produïts a tot el territori català.  

Però més enllà dels desnonaments que ha permès aturar aquesta mesura, l’informe recull dades referents a pobresa energètica. Durant aquests nou mesos s’han parat 4.399 talls de subministrament bàsics en els 12 municipis estudiats. Durant tot aquest temps a tot Catalunya es van fer 121.224 talls, i segons dades de l’Agència Catalana de Consum, la llei ha permès aturar-ne 32.000 a tota la comunitat autònoma. La llei preveu en l’article 6 la prohibició d’efectuar un tall sense comprovar prèviament la situació de la persona a través dels serveis socials, un punt que no ha estat derrogat pel TC. Això permet als ajuntaments poder seguir sancionant a les empreses que no actuïn d’aquesta forma.  

La mesura 24/2015 que entre altres coses obligava als propietaris a oferir una alternativa de lloguer social a les famílies vulnerables abans d’executar un desnonament o l’obligació d’aquests grans propietaris a cedir pisos buits a les administracions per ús social, ha permès als ajuntaments detectar i sancionar als grans propietaris, ja siguin bancs o immobiliàries, que tenen pisos buits. A Barcelona s’han obert 17 expedients sancionadors, 56 a l’Hospitalet i 2 a Badalona, segons l’informe.

Reallotjaments i mobilització d’habitatge

La fotografia més recent que recull l’informe mostra que s’han aconseguit 314 dacions en pagament, 328 refinançaments d’hipoteques i 63 quitances en els 12 municipis enquestats.

El document, que segons els seus promotors s’ha fet per “tenir dades més reals sobre l’estat de la qüestió i sobre la resposta actual i futura de l’administració”, constata que per resoldre el problema de l’habitatge és molt important mobilitzar els habitatges buits que no estan complint la seva funció social. Això és, captar els habitatges buits per oferir-los a famílies en risc d’exclusió residencial a un preu que correspongui al 10, 12 o 18% dels ingressos que tenen aquestes famílies.  Segons les dades recollides per l’informe aquests dotze municipis han aconseguit mobilitzar 577 habitatges buits.

En aquests territoris, a més, durant l’últim any s’han realitzat 596 reallotjaments. Aquesta mesura s’aplica com a últim recurs si la mediació o altres eines per resoldre el problema de l’habitatge no han funcionat. En aquests casos l’administració s’ha de fer responsable i reallotjar a la persona desnonada. Aquest és un altre dels punts que no ha quedat derogat pel TC.

Per últim en aquests 12 municipis 300 pisos propietat d’entitats financeres han estat cedits als ajuntaments a través de convenis per poder ampliar l’oferta de lloguer social.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha