Prendre la paraula: una generació que vol fer més Universitat

En aquest temps de reflexió col·lectiva sobre el model d’universitat que volem per als pròxims anys, qui signem aquest text, professores i investigadors d’una generació que avui es mou entre els trenta i els quaranta anys, sentim que és el moment d’alçar la veu i participar activament en aquest debat.

No ho fem per desplaçar ningú ni per reivindicar un torn per mera qüestió biològica. Ho fem perquè som la generació que ha après a fer universitat en condicions d’incertesa permanent. Vam iniciar les nostres tesis en un context de retallades, vam encadenar contractes temporals mentre construíem currículums internacionals, hem competit en convocatòries cada vegada més exigents i, en molts casos, hem conciliat la precarietat acadèmica amb la cura de fills menuts o de familiars dependents. Hem fet classe presencial, híbrida i virtual, de vegades en un mateix quatrimestre. Hem sol·licitat projectes europeus de matinada i corregit treballs des d’estacions de tren.

No som una generació de transició. Som una generació de consolidació.

Hem crescut professionalment en una Universitat de València diversa, exigent i complexa. Coneixem les seues fortaleses, la potència dels seus grups d’investigació, la qualitat del seu estudiantat, la vocació de servei públic, i també les seues inèrcies. Sabem què significa esperar mesos una resolució administrativa que condiciona una estada internacional o assumir càrregues docents imprevistes per la manca de substitucions àgils. Hem viscut la tensió entre l’excel·lència investigadora i la burocratització creixent. I, precisament per això, creiem que ha arribat el moment d’impulsar una etapa de transformació realista, ambiciosa i dialogada.

Donem suport a la candidatura d’Ángeles Solanes perquè representa, al nostre parer, la possibilitat d’aquesta transformació. No només per una qüestió generacional, encara que també, sinó per la seua trajectòria acadèmica consolidada, la seua experiència de gestió i, sobretot, per la seua capacitat d’escoltar i de traduir les demandes en propostes estructurades.

Qui treballem avui a la universitat sabem que l’estabilitat del professorat jove, la simplificació administrativa, l’aposta decidida per la captació de projectes europeus amb suport tècnic especialitzat, la millora de les condicions del PTGAS i l’atenció a l’estudiantat no són reivindicacions sectorials. Són condicions de possibilitat per a una universitat pública forta.

No aspirem a una universitat idealitzada, sinó a una universitat viable, sostenible i capaç de competir sense renunciar a la seua identitat. Volem una institució que facilite el relleu generacional amb planificació, que reconega el mèrit amb transparència i que entenga la digitalització com una eina i no com una càrrega afegida.

Som la generació que ha après a treballar en xarxa, a col·laborar internacionalment, a publicar en obert, a entendre la transferència com una part natural de la investigació. Som també qui volem continuar ací, desenvolupar la nostra carrera ací i contribuir a fer que la Universitat de València siga un referent en docència, investigació i compromís social.

No demanem que ningú es faça a un costat. Demanem caminar junts cap a una nova etapa. Una etapa en què l’energia, l’experiència i la responsabilitat compartida permeten fer més Universitat.

Per tot això, considerem que Ángeles Solanes és la millor opció per liderar aquest moment. Perquè combina renovació i solvència. Perquè entén que governar no és administrar inèrcies, sinó ordenar prioritats. I perquè el seu projecte no és un eslògan, sinó un full de ruta detallat, fruit de l’escolta activa als diferents sectors de la comunitat universitària.

Prenem la paraula perquè creiem en la universitat pública. I perquè volem continuar construint-la.