Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Feijóo se alinea con la ultra Meloni y su discurso de la inmigración como problema
Israel anuncia una “nueva fase” de la guerra en Líbano y crece el temor a una escalada
Opinión - Junts, el bolsillo y la patria. Por Neus Tomàs
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Patrick Cockburn: “Si comencem a detenir musulmans que pensem que poden ser perillosos cometem un greu error”

Patrick Cockburn / CCCB

Oriol Puig

Barcelona —

Què és l'Estat Islàmic i quina amenaça suposa per a l'estabilitat mundial? Quin origen i quines aspiracions té? Patrick Cockburn, veterà corresponsal a Orient Mitjà de The Independent i un millors coneixedors del conflicte, ha explicat en una conferència al CCCB les claus d'aquesta tempesta que ja sacseja bona part del món.

L'autor de ISIS: el retorno de la yihad (Ariel), distingit el 2014 amb el British Journalism Award en la categoria de Periodisme Internacional, sosté que l'ascens de l'Estat Islàmic ha estat “abans que res un gran fracàs polític” i que Occident està intervenint en el conflicte de manera “limitada i no molt efectiva” .

Amb Patrick Cockburn parlem de les raons que han contribuït al creixement de l'Estat Islàmic i els errors repetits d'Occident a Orient Mitjà.

L'ascens de l'Estat Islàmic és per la falta d'estratègia d'Occident a Síria?

Estats Units i la resta dels aliats europeus van cometre un greu error en no veure que si destruïen les estructures d'Estat Islàmic a l'Iraq, Líbia o Síria, seria impossible reconstruir-les, que es crearia un buit i seria ocupat per grups jihadistes, organitzacions del tipus Al-Qaida i similars. Van pensar que Assad cauria amb la mateixa facilitat amb la qual va caure Gaddafi. Van menystenir la força dels rebels, que ben aviat van ser absorbits pels jihadistes. Va ser un error donar suport als rebels i creure que anaven a enderrocar Assad per establir la democràcia. Assad va tenir grans aliats estrangers, com Rússia, Iran i Hezbol·là al Líban. Gaddafi, en canvi, estava completament aïllat.

Què és el millor que podria passar per aturar l'ascens del jihadisme?

Si la guerra a Síria segueix, hi ha més risc d'atacs com els que hem patit a Europa. No hem estat conscients fins fa molt poc de la dimensió d'aquesta guerra. Tinc la sensació que la gent no relaciona el que està passant en aquests països amb el que pot passar en els nostres. No podem oblidar que aquest és un conflicte en el qual es concentren molts altres conflictes més o menys latents: xiïtes contra sunnites, l'Iran contra l'Aràbia Saudita, Rússia contra els Estats Units. En qualsevol moment, un jihadista que estigui a França, a Gran Bretanya o Espanya pot actuar sense tenir que viatjar a Síria.

Ens ha de preocupar el creixement de l'Estat Islàmic?

No té res a veure a un exèrcit convencional. L'Estat Islàmic és una barreja de fanatisme religiós i coneixements militars. Una de les seves tàctiques més efectiva és la utilització de terroristes suïcides, utilitzant a jihadistes que provenen de l'estranger, sense entrenament militar, molt fanàtics.

Les xarxes socials juguen al seu favor.

Han après a utilitzar internet i Youtube de manera més professional. Aprofiten les xarxes socials de manera molt eficaç, difonent el terror, les idees sectàries i l'odi religiós. Munten de manera professional vídeos amb execucions a xiïtes, sirians o iraquians i els difonen.

Sabem quina estratègia segueixen a Europa?

L'estratègia de l'Estat Islàmic ha estat i segueix sent atacar tot aquell que s'interposi en el seu camí. És una organització filla de la guerra, de dues guerres, per ser més exactes: la de l'Iraq i la de Síria. Es relaciona amb tot el que té al voltant amb actes de violència. La seva manera d'actuar consisteix a agredir contra tot el que no estigui de part seva. Tot i que l'Estat Islàmic té una agenda ambiciosa, no podem deduir que té plans per llançar atacs sistemàtics a Occident, almenys de moment.

Podem prevenir atemptats?

Garantir la seguretat és complicat quan l'amenaça no ve necessàriament de fora. Hi ha moltes maneres en què poden atacar i prevenir atemptats és molt complicat. És normal quan l'opinió pública demana respostes contundents, però els governs han de tenir cautela i no reaccionar d'una manera sobredimensionada, és el que busquen en el fons els terroristes. Si comencem a detenir musulmans que pensem que poden ser perillosos cometem un greu error.

Què pot fer Occident per solucionar el conflicte?

Una de les solucions passa per pressionar Turquia perquè tanqui la frontera amb Síria. Això pot tenir un gran efecte. I també ha de decidir sobre el Govern d'Assad. Veure què fa si l'Estat Islàmic ataca a l'Exèrcit sirià i comença a derrotar-lo. Veurem si els nord-americans intervenen com han fet en altres zones per aturar-lo. Podrien ser encara més poderosos a Síria. No observo una política realista a Síria i això beneficia a l'Estat Islàmic.

Segons la seva opinió, els grans mitjans de comunicació no estan informant correctament sobre l'Estat Islàmic.

A la dificultat que tenen els periodistes occidentals per accedir als territoris controlats per ISIS (sigles en anglès de l'Estat Islàmic de l'Iraq i Llevant), s'afegeix que, en general, s'informa que l'Estat Islàmic s'està debilitant perquè és el que volem escoltar, però la situació no és aquesta.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats