eldiario.es

Menú

Una dona meravellosa

LaBreu edicions ens descobreix Joan Jordi Miralles, un autor meravellós que absorbeix el lector en el recorregut vital d’una dona com qualsevol

- PUBLICIDAD -
Una dona meravellosa.

Una dona meravellosa.

La història de la Neus és la història d’una dona com qualsevol, i és la història d’una dona meravellosa. Una persona que decideix deixar enrere els automatismes que se li han activat al llarg de dècades d’existència. Les decisions que pren s’encaminen a trobar els desitjos més profunds oblidats sota la catifa de la inconsciència. Per buscar-los se separa d’un marit que només aprecia, i persegueix la satisfacció a través d’un sexe desenfrenat que no l’omple més enllà de l’aventura. Així, degustant la sensació de llibertat emocional, remena en la foscor de la pròpia ànima, però la insatisfacció no tira avall per una gola que s’omple de líquids inconfessables, perquè el que beu no és precisament allò que vol, és pur entreteniment, com qui va al bar després de treballar i es pren un parell de whiskis. La incomunicació en estat pur. Amb un mateix i amb els altres.

La Neus té una filla amb qui es veuen sovint però que en realitat no coneix. Tenen una relació cordial que construeixen a partir d’una estimació inconfessada, de no poder-se explicar qui són l’una a l’altra, perquè no ho saben, perquè es busquen i no es troben. Perquè una relació mare-filla és difícil quan no es troba l’equilibri de la relació persona-persona, de tolerància i acceptació.

La Neus és infermera de malalts terminals i fa molt bé la seva feina. Té cura dels pacients amb amor incondicional i respecte per la vida. Un amor i un respecte que no sap comunicar amb els més propers. Tot camina endins, massa endins, per les entranyes dels desitjos insatisfets, perduts en un laberint de recorreguts impossibles. És una necessitat de saber i no reconèixer que es vol saber. És el conflicte constant, subterrani, acompanyant el dia a dia.

Joan Jordi Miralles ens explica la història de la Neus amb un estil concís i molt directe. Convertit en un narrador que segueix cada passa de la protagonista, que coneix tots i cadascun dels moviments que li donen vida –i n’hi treuen–, omniscient però de cap manera omnipresent, construeix un ritme de lectura absorbent i un llenguatge que dibuixa una Neus, una dona meravellosa, que sembla estar per sobre de la vida, que sembla controlar tot el que li passa i viu, però que amb una subtilitat extraordinària també insinua una desorientació existencial que circula subterrània en cada glop d’aire que la fa viure. No estar on es vol estar és difícil de suportar si, a més, no se sap com fer el clic que mogui la fitxa perquè les coses es transformin.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha