Les “trinxeres” de l’Hospital Vall d’Hebron

9 del matí a les urgències de l’Hospital general de Vall d’Hebron. 80 pacients, després de passar el primer diagnòstic, esperen llit. Alguns porten quatre dies esperant-lo. 30 d’aquests pacients, es troben, de mentre, en una llitera al mig d’un passadís. “No és un dimarts excepcional”, expliquen els professionals que treballen a aquesta unitat a Catalunya Plural, “és una quotidianitat”. Les lliteres s’acumulen a la secció de medicina interna d’urgències, on un dia normal, sense masses problemes, entre 50 i 60 pacients poden trobar-se de forma temporal en aquest espai. Un espai preparat només per tenir al voltant de 24 malalts. “Nosaltres ens referim a urgències com les trinxeres de l’hospital”, explica una infermera. 

“En principi un pacient no hauria d’esperar més de 6 hores per ser atès i un cop diagnosticat no hauria d’esperar més de 24 hores per ser ingressat”, comenta una de les infermeres de la unitat d’especialitzacions. Malgrat aquests principis, denuncia que en molts casos l’ingrés es pot arribar a demorar tres, quatre o fins i tot cincs dies. 

La massificació de les urgències deriva de la falta de llits a planta que provoca l’acumulació dels pacients en un lloc on no haurien de quedar-s’hi més de 24 hores, expliquen les infermeres. Asseguren, que al menys dues plantes de l’hospital es troben tancades i que aniria bé utilitzar-les per descongestionar les urgències. Tot i així, Ana Ochoa de Echagüen, directora assistencial de l’Hospital de Vall d’Hebron, assegura a Catalunya Plural que no hi ha plantes tancades, que es van obrint i tancant llits en funció de l’activitat. “Tancaments estructurals no en tenim ni un”, assegura. 

A la unitat de medicina interna d’urgències, les lliteres es col·loquen on hi ha un forat, entre pacients no hi ha cortines, per tant, no hi ha intimitat, ni espai, ni taules. Infermeres, auxiliars i metges esquiven els familiars que es mouen amunt i avall i que, si tenen sort, tenen una cadira per asseure’s i així estar a prop dels seus malalts. Els 50 o 60 pacients que pot haver-hi un dia normal en aquesta secció, i també els acompanyants, hauran de repartir-se els dos únics lavabos que hi ha. “Molts pacients acaben fent-se les seves necessitats a sobre”, explica una de les infermeres que porta més de 20 anys a urgències. 

Massificacions cròniques 

“Seguim amb la mateixa situació; massificació, acumulació de pacients barrejats per edat, sexe i patologies en espais reduïts, pacients col·locats sota la reixa de refrigeració, familiars sense cadires, sense taules pels pacients on poder menjar”, denuncia aquesta infermera. “S’acaben fent tècniques concretes en mig de familiars, altres pacients i en poc espai”, denuncia una altra treballadora.

La directora assistencial diu però, que les massificacions es donen sobretot a la secció “nivell 3”, aquella on es valoren els pacients i on se’ls fa un primer diagnòstic, i no tant en les àrees d’observació o hospitalització. Està d’acord en que hi ha pacients que es passen més de 24 hores esperant ser ingressats, però assegura que “el nivell d’ingrés alguns dies no es pot absorbir”. I diu que, en dies com ahir, en el que més de 340 persones van passar per urgències, “ni tres Vall d’Hebron ho podrien absorbir”. Per això, explica que des de la direcció s’estan prenent mesures per controlar l’entrada, entre elles, posar barreres que permetin que els malalts crònics, que son freqüents a urgències, puguin ser directament atesos en un altre dispositiu o enviats directament a planta.  

Un senyor de seixanta anys està a la secció d’especialitzacions, una de les parts de les urgències de construcció més nova i amb boxes separats i millor preparats. Tot i així, per la falta d’espai, està tombat en una llitera al costat de les cadires de l’entrada on esperen els familiars de la resta de pacients.  A tocar de la porta, sense cortines que el separin de la resta de gent que entra i surt. A les mans té una palangana plena de coto fluix i de sang, i per tant, no passa desapercebut per cap d’aquests familiars. La dona que l’acompanya es mira a tots aquells qui el miren, la situació és similar per tothom. 

“Els pacients es queixen a nosaltres de la falta d’intimitat i de les tristes condicions en les que es troben en mig d’un passadís”, diu una infermera. Expliquen que en la zona d’hospitalització, on hi ha aquells malalts que esperen ser ingressats, les habitacions no tenen tampoc lavabos i moltes són de quatre llits, per tant, no estan condicionades per tenir malalts més de 24 hores. Elles reclamen a la direcció canvis útils que permetin descongestionar les urgències. Perquè diuen, les condicions amb les que han de treballar, sense taules on recolzar el material o amb tant poc espai, perjudiquen l’excel·lència del servei.

Tot i que admeten que ens els últims set anys hi ha hagut un augment de plantilla, asseguren que cada una acaba absorbint més pacients dels que els hi tocaria. “La Societat Espanyola d’infermeria d’Urgències i Emergències estableix que cada infermera d’urgències pot portar dos pacients greus i n’arribem a absorbir a vuit”, explica una de les treballadores més veteranes.

Reorganització de les infermeres d’urgències 

En mig del desordre de les urgències a l’hospital més gran de Catalunya, malalts, treballadors, familiars i demés es barreja entre cartells del col·lectiu d’infermeres que des d’avui es reivindica per una nova mesura imposada per la direcció i per la que es mobilitzaran, diuen, fins aconseguir una resposta positiva.

A partir d’avui les infermeres han deixat de rotar entre les diferents seccions d’aquesta unitat, com feien habitualment, i passen a ocupar sempre el mateix lloc. 

La rotació volia dir que una infermera que estava en l’àrea d’especialització, per exemple, al cap d’uns dies pugues moure’s a una altre secció d’urgències. Un fet que per les infermeres era positiu ja que asseguren a aquest diari evita que els professionals “es cremin per la feina que fan”, suposa “repartir riscos laborals” o també, “repartir l’estrès”. Amb la nova mesura algunes de les infermeres amb més experiència passaran a ocupar les seccions d’observació, una feina amb la que consideren “desaprofitaran la seva experiència” i altres infermeres, molt més noves, “començaran en llocs on es tracten els pacients més greus”.

“El canvi l’únic que persegueix és la seguretat i la millora d’organització dels professionals”, explica per la seva banda la directora assistencial de Vall d’Hebron. I assegura en declaracions a Catalunya Plural que “quan hi hagi algú saturat intentarem canviar-lo, com fem amb tots els treballadors”.

Més enllà d’aquesta nova estratègia les treballadores es queixen de la forma en que s’ha implantat el nou sistema ja que asseguren que no s’ha consensuat amb elles. “Els anteriors canvis s’havien fet d’una forma més consensuada, no d’un dia per l’altre o de forma jeràrquica com aquest cop”, diu una d’elles. Expliquen que se’ls va comunicar el canvi la setmana passada, entre dijous i divendres, només quatre dies abans de ser implementat, i que, a més, s’ha començat a aplicar un dimarts, quan la majoria de les que treballen son interines, i per tant, diuen elles, les que menys es reivindiquen per les condicions en les que es troben.